6 El moviment demogràfic de 2025

El Padró Municipal d’Habitants és un registre administratiu que ens permet fixar la xifra de població i les característiques de les persones que hi estan empadronades en una data concreta. El seu valor afegit es deriva de ser un registre viu, que es va actualitzant constantment a mesura que les persones s’hi donen d’alta (per naixement, immigració o alta administrativa) o de baixa (per defunció, emigració o baixa administrativa). A més, també registra els moviments interns dintre de la ciutat (quan les persones canvien el seu domicili), o els canvis de nacionalitat. Per tant, permet recollir el moviment demogràfic (natural i migratori i administratiu) durant un període determinat, en quedar fixat el moviment en la data exacta en que es produeix.

Una part de les variacions residencials de la població són executades d’ofici per l’administració; són les altes per omissió i les baixes per caducitat en la inscripció al Padró i/o duplicitat. Són el que anomenem moviments administratius, que tot i no saber-ne exactament el moment exacte en que s’han produït, es comptabilitzen en el moment en què es fa efectiva la seva inscripció14.

Aquest apartat aprofita la riquesa de la informació dels fluxos padronals i ofereix una síntesi del moviment demogràfic de la ciutat de Barcelona entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2025. Per entendre quants i com són els habitants de Barcelona a 1 de gener de 2026 i com han canviat en relació amb l’any 2025, cal oferir aquesta informació detallada del comportament demogràfic durant l’any. La naturalesa del padró com a registre viu demana la precaució d’interpretar els moviments padronals tenint en compte que són sotmesos a posteriors rectificacions d’acord als registres oficials o derivades de la detecció de possibles errors o duplicacions.

L’evolució demogràfica de la ciutat de Barcelona durant l’any 2025 continua, un any més, la dinàmica recent caracteritzada per un saldo del moviment natural en nombres negatius, que s’ha contrarestat pel dinamisme de les migracions, amb unes entrades que han superat de nou les sortides, tot i que les baixes administratives han estat també les protagonistes durant l’any.

Aquest 2025 es caracteritza, d’una banda, per la disminució dels fluxos immigratoris respecte als registrats durant els tres anys anteriors amb la represa de les entrades postcovid i, de l’altra, per la consolidació de l’augment de sortides per emigració cap altres territoris. La combinació d’aquestes dues dinàmiques explica el saldo migratori positiu durant el 2025, tot i la seva reducció en comparació als que es venia registrant durant els darrers anys.

El resum del moviment demogràfic a la ciutat segons els dos components és el següent. Al llarg del 2025 Barcelona ha registrat un saldo natural negatiu de -3.549 persones, un resultat gairebé idèntic al dels anys 2023 i 2024, i un de migratori i administratiu positiu de 11.383. El creixement migratori continua en positiu, tot i que el darrer any s’ha moderat considerablement en relació amb el del bienni 2023-2024, quan s’aproximava als 50.000. La reducció de les entrades per immigració i l’augment de l’emigració, però especialment l’acumulació de les baixes administratives expliquen aquesta forta davallada.

Pel que fa al moviment natural, el saldo vegetatiu negatiu es va repetint cada any al llarg de les darreres dècades, esdevenint un tret estructural de la demografia de Barcelona. En el període recent, el descens continuat de la mortalitat a partir del 2021, després de la sotragada causada el 2020 per la pandèmia de Covid-19, no ha estat suficient per contrarestar la disminució de naixements iniciada el 2010. Al 2025 el saldo vegetatiu deficitari de 3.549 s’ha estabilitat a la baixa respecte als dels dos anys anteriors. Durant l’any s’han registrat 14.557 defuncions (149 menys que a l’any 2024). Pel que fa la tendència decreixent de la natalitat, l’any 2025 no ha estat una excepció. Específicament, els 11.012 naixements (-141 menys que al 2024) ha representat una caiguda interanual del -1,3%.

Gràfic 38: Saldo natural, migratori i administratiu a Barcelona (2002-2025)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones emigrades, Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Altes per omissió, Altes per omissió per sexe i edat quinquennal, Baixes per inscripció indeguda, Baixes per inscripció indeguda per sexe i edat quinquennal, Naixements, Naixements per sexe, Defuncions, Defuncions per sexe i edat quinquennal.

El dinamisme migratori continua durant l’any 2025, però amb una petita davallada de les entrades que reverteixen la tendència de creixement del període anterior, mentre que les sortides augmenten seguint la dinàmica recent. Tant el flux immigratori com l’emigratori continuen sent valors molt significatius. Si bé al llarg del 2025 han entrat a Barcelona 124.036 persones immigrants, que representen una variació interanual del -4,3% respecte al 2024, (-10,4% al 2023 i -6,6% al 2023), la xifra d’immigrants és la quarta més alta des de l’inici del segle XXI, o el que és el mateix, del període d’arribada de la immigració internacional. A aquesta xifra cal sumar-hi les 25.826 altes administratives (6,4% més que al 2024), també amb valors màxims des dels anys centrals de l’expansió econòmica de començament de segle.

Pel que fa a les sortides, el nombre de persones que ha emigrat de la ciutat s’ha situat en 68.979, un 2,4% més que l’any 2024, seguint una tendència continuada de crescuda dels fluxos de sortida cap altres municipis o l’estranger. El que realment és significatiu és l’elevat nombre de baixes administratives (per inscripció indeguda o caducitat) produïdes al 2025. Tal com hem indicat, la precisió de la xifra dels moviments depèn de quan són declarats al registre padronal. Mentre que els registres d’entrada acostumen a coincidir amb la dinàmica real de persones, s’assumeix que hi ha un cert nivell de subregistre pel que fa a les sortides de persones cap altres territoris, en especial cap a l’estranger. Aquest subregistre es depura a posteriori a través de les baixes padronals d’ofici. No és estrany que després de diversos anys d’acceleració dels fluxos immigratoris, s’hagin concentrat les baixes d’ofici un cop vençut el termini administratiu de dos anys per la renovació padronal.

Gràfic 39: Naixements i defuncions (1900-2025)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones emigrades, Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Altes per omissió, Altes per omissió per sexe i edat quinquennal, Baixes per inscripció indeguda, Baixes per inscripció indeguda per sexe i edat quinquennal, Naixements, Naixements per sexe, Defuncions, Defuncions per sexe i edat quinquennal.

Des del punt de vista territorial, tots els districtes registren saldos positius però s’observa una moderació dels mateixos en comparació als registrats durant el 2024, a excepció del saldo administratiu. Vuit dels deu districtes de la ciutat guanyen població, amb l’excepció de Les Corts (-150 persones) i Gràcia (-60). El rang dels saldos positius és ampli: dels 1.889 de Ciutat Vella als 15 de Sarrià-Sant Gervasi.

Gràfic 41: Saldos dels moviments demogràfics per districtes, 2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones emigrades, Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Altes per omissió, Altes per omissió per sexe i edat quinquennal, Baixes per inscripció indeguda, Baixes per inscripció indeguda per sexe i edat quinquennal, Naixements, Naixements per sexe, Defuncions, Defuncions per sexe i edat quinquennal.

Per components, només Ciutat Vella experimenta un saldo natural positiu, de 80 persones. Tots els districte augmenten gràcies al saldo migratori positiu, amb un màxim de 12.054 persones a l’Eixample. Per contra, el saldo administratiu és negatiu a tots els districtes. I, pel que fa a les migracions internes, un any més els districtes de Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia són els únics que cedeixen veïns a la resta de districtes.

6.1 El moviment natural de la població

Barcelona va registrar durant l’any 2025 11.012 altes per naixement i 14.557 baixes per defunció. Ambdues xifres representen una lleu reducció tant dels naixements (-141) com de les defuncions (-149).

El saldo vegetatiu negatiu de 2025 s’afegeix a una sèrie històrica consolidada. Des de la dècada dels 80 i any rere any, les defuncions són més elevades que els naixements. En el cas dels naixements, la xifra de 2025, manté la trajectòria descendent estructural que neix en la segona meitat de la dècada dels setanta del segle passat, només interrompuda de manera conjuntural durant els anys d’expansió econòmica i d’arribada de fluxos d’immigració internacional durant els primers anys del segle XXI. Durant aquells anys, en la recuperació (lleu) de la natalitat també hi va jugar un paper clau l’arribada a edats reproductives de generacions plenes nascudes als anys 70s i principis dels 80s. Amb la crisi econòmica, els naixements van tornar a disminuir fins aproximar-se als registrats durant el període de molt baixa fecunditat dels noranta, i que no han fet més que disminuir en els darrers anys. A l’actualitat se situen un 18,3% per sota de la mitjana de la dècada 2010-2019 i són un 2,8% inferiors al valor mitjà de la primera meitat de la dècada actual. Al 2025, els poc més de 11 mil naixements renoven un any més el rècord a la baixa. Una afirmació ja clàssica i que anem repetint cada any: si deixem de banda l’any 1939, al final de la guerra civil espanyola, la xifra de naixements de 2025 és la més baixa a Barcelona des de l’any 1900.

Pel que fa a la mortalitat, durant el 2025 les 14.557 defuncions registrades signifiquen una lleugera davallada en relació amb els valors dels anys anteriors; se situen un 4,1% per sota de la mitjana de la dècada 2010-2019 i un 7,4% de la del sexenni 2020-2025, que inclou una major mortalitat imputable a Covid-19.

Mapa 18: Saldo del moviment demogràfic natural (naixements-defuncions) per AEB, 2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones emigrades, Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Altes per omissió Altes per omissió per sexe i edat quinquennal, Baixes per inscripció indeguda, Baixes per inscripció indeguda per sexe i edat quinquennal, Naixements, Naixements per sexe, Defuncions, Defuncions per sexe i edat quinquennal.

El saldo natural negatiu ha estat força generalitzat. Ha afectat tots els districtes menys a Ciutat Vella, amb un saldo positiu de 80 persones. Tant sols en 44 de les 233 Àrees Estadístiques Bàsiques han registrat un creixement vegetatiu positiu. La profusió de vermell al mapa indica que es repeteix el patró territorial de l’any passat i només algunes zones especialment situades a Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Sant Martí, el Raval, Sant Andreu i Nou Barris escapen al saldo negatiu.

6.1.1 Natalitat

La davallada de la natalitat no és un fet nou a Barcelona. És un fenomen persistent que s’explica per la conjunció de factors lligats a l’estructura sociodemogràfica de les darreres dècades: la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, el retard en l’edat de la maternitat, la disminució del nombre de fills per dona, i l’augment de les dones que acaben el seu període fèrtil sense fills. Les dones barcelonines s’incorporen –si ho fan- cada cop més tard a la maternitat i, en part en conseqüència a aquest endarreriment, les que tenen fills, tenen de mitjana un nombre menor de fills.

Aquest patró no és excepcional per la ciutat de Barcelona, sinó que segueix uns nivells de fecunditat excepcionalment baixos (fenomen batejat en anglès com lowest-low fertility), caracteritzada per un Índex Sintètic de Fecunditat inferior a 1,3. Com en d’altres ciutats i regions espanyoles i europees, el descens continuat i perllongat en el temps de la natalitat té diverses causes socioeconòmiques, històriques i culturals, com la dificultat d’una conciliació eficient, un mercat de treball amb alts índexs de precarietat, i un mercat immobiliari en el què l’accessibilitat a l’habitatge es complica any a any especialment per als col·lectius potencialment fèrtils, entre d’altres.

Gràfic 42: Naixements per mesos (2000-2025)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Naixements.

Certament, la pandèmia va incidir en una accentuació del descens de la natalitat: els naixements registrats durant el desembre de 2020 i els primers mesos de 2021 (gener i febrer) van ser inferiors a l’habitual. Però tal com es veu al Gràfic 42, amb aquesta excepció puntual del desembre de 2020 causada per la pandèmia, els naixements tendeixen a la baixa. Tot i que els calendaris anuals han tornat a normalitzar-se, els nombres absoluts són, mes a mes, clarament inferiors als de les mitjanes de les dues dècades anteriors.

Mapa 19: Taxa de natalitat per AEB (‰), 2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Naixements, Taxa (‰) bruta de natalitat.

En coherència, l’evolució de la taxa de natalitat de Barcelona (naixements registrats al padró per mil habitants) també s’endinsa en terreny de mínims. Dècima a dècima la taxa va descendent al llarg dels anys. S’ha situat el 2025 en el 6,4‰, una taxa lleugerament inferior a la del 6,5‰ de l’any 2024 i a la de 6,6‰ del 2023. En la darrera dècada la baixada ha estat de 2 punts percentuals, tenint en compte que el 2015 la taxa va ser del 8,4‰. I si anem més lluny en el temps, es constata com la taxa més alta durant el segle XXI va ser de 9‰ al 2008. Per tant, els indicadors reafirmen l’escenari de baixa natalitat, cada cop més accentuat.

A nivell territorial, les taxes més elevades se situen en determinades AEBs de Ciutat Vella i del districte de Sarrià-Sant-Gervasi, i als extrems de la ciutat: la Trinitat Vella, el Baró de Viver, i especialment, a la Marina del Port Vermell. En aquest barri el dinamisme de la natalitat vindria explicat per ser un barri en ple desenvolupament amb un estoc creixent d’habitatges, context propici pels projectes de formació familiar dels nous residents.

6.1.2 Fecunditat

En línia amb el que s’acaba de comentar, l’evolució de la fecunditat continua la seva tendència a la baixa, que es reflecteix en tots els indicadors que en fan referència. Les dades de 2024, les més recents disponibles, corroboren aquesta caiguda.

En primer lloc, la taxa global de fecunditat, que mesura el nombre total de naixements per cada 1.000 dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys), baixa gairebé dos punts percentuals respecte l’any passat, situant-se en el 27,7‰, just 10 punts per sota del 37,7‰ registrada el 2010. Per districtes, entre les taxes més baixes destaquen la de Ciutat Vella (22,7‰) i la de Gràcia (23,8‰), mentre que entre les taxes més altes la de Nou Barris (30,0‰) i Sarrià-Sant Gervasi (31,0‰).

Gràfic 43: Evolució de la taxa (‰) global de fecunditat per lloc de naixement de la mare (2010-2024)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Taxa (‰) global de fecunditat per lloc de naixement de la mare.

Aquesta evolució descendent és independent al lloc de naixement de la mare tal com es mostra al Gràfic 43, tot i que s’observen lleugeres diferències quant a la intensitat de la fecunditat entre els tres grups de dones. Les dones nascudes en altres països de renda alta són les que al llarg del període analitzat tenen la menor fecunditat, tot i que per al 2024 la seva taxa de fecunditat s’anivella amb el 26‰ de la de les dones nascudes a Espanya. Superen, a curta distància, les dones nascudes en països de renda mitjana o baixa, amb una fecunditat lleugerament superior, del 30‰.

Pel que fa a l’Indicador Conjuntural de Fecunditat (ISF), el nombre mitjà de fills per dona en edat fèrtil, s’ha estabilitat en el mateix valor que l’any 2023 en 0,88 fills per dona, per sota de la frontera simbòlica de l’1 i clarament per sota de l’1,16 fills per dona registrats als anys 2015 i 2016. Per districtes, l’indicador se situa en la banda alta d’un fill per dona només a Sarrià-Sant Gervasi (1,22), Les Corts (1,03) i a Nou Barris, amb 1,02. Els indicadors més baixos es registren a Ciutat Vella (0,74) i l’Eixample (0,72).

Segons el lloc de naixement de la mare, no s’observen diferències destacables entre les dones nascudes a Espanya, amb 0,99 fills per dona, i les dones nascudes en països de renda mitjana i baixa, amb 0,89 fills per dona. En canvi, les dones nascudes en països de renda alta presenten un ISF de tant sols 0,69 fills per dona.

Un Indicador Conjuntural de Fecunditat de 2,1 fills per dona és considera que marca el nivell de reemplaçament de la població, és a dir, el número mitjà de fills que hauria de tenir una dona per mantenir estable el volum de població en absència de migració. Tal com s’ha indicat abans, per sota del 1,13 es considera un nivell de molt baixa fecunditat “lowest-low fertility”. Per tant, els indicadors registrats durant els darrers anys clarament situen Barcelona en aquest escenari, per sota a la registrada al 2024 pel total de la UE (1,34), i la d’Espanya (1,10), el país a la cua dels 27 de la UE 15.

La tendència a la baixa de la fecunditat és global, no és exclusiva d’occident ni de països rics. La majoria de països han completat la transició demogràfica o estan avançant en aquesta transició. En altres països, especialment els europeus, els canvis de comportament reproductiu s’emmarquen en una segona transició demogràfica. En tots els casos, l’evolució de la fecunditat respon sobretot a l’accés de les dones a l’educació i al mercat de treball, així com a una millora dels estàndards de salut sexual i reproductiva. El nivell mundial de fecunditat s’ha reduït durant les darreres dècades, passant de 4,8 fills per dona al 1970 als 2,2 al 2024, en un context en que tots els països estan completant les seves transicions de fecunditat. Tal com apunten les Nacions Unides, la probabilitat és que l’ISF superi el 2,1 al 2100 és menor del 10%16.

L’endarreriment del calendari reproductiu és destacable: les dones de 35 a 39 anys se situen de nou al capdavant, amb la taxa específica de fecunditat més elevada (57,3‰), seguides de les de 30 a 34 anys amb un 54‰. En contrast a la reducció de la fecunditat de les més joves, les dades indiquen una evolució lleugerament a l’alça de la taxa de fecunditat de les dones de 40-44 i de 45-49 anys, tot i que la tendència no és lineal. La mitjana d’edat a la maternitat baixa lleugerament des de 2019, passant dels 34,2 als 33,9 del 2024, mentre que l’edat a la primera maternitat es manté en el mateix valor que al 2023 als 33,5 anys. Les dones de Nou Barris i de Ciutat Vella esdevenen mares per primer cop més joves que les de la resta de districtes, on han avançat el calendari reproductiu respecte l’any passat als 31,3 i 32 anys respectivament.

Segons el lloc de naixement de la mare, de nou s’observa poca diferència en l’edat mitjana a la maternitat entre les nascudes a Espanya (34,9 anys, o 34,4 per als naixements de primer ordre) i les nascudes a altres països de renda alta (35,3 anys, o 34,8 per les que són mares per primera vegada). En canvi, les dones nascudes a països de renda mitjana o baixa presenten una maternitat més avançada (als 32,5 anys de mitjana, i a la primera maternitat als 31,8), tot i que la seva evolució recent és d’un continu retard de la maternitat i, per tant, d’apropament al calendari de la resta de dones (Gràfic 44).

Gràfic 44: Evolució de l’edat mitjana a la primera maternitat per lloc de naixement de la mare (2010-2024)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana a la primera maternitat per lloc de naixement de la mare.

Gràfic 45: Taxa específica de fecunditat (‰) per edat i lloc de naixement de la mare, 2024

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Taxa (‰) específica de fecunditat per edat quinquennal i lloc de naixement de la mare.

En conclusió, els darrers indicadors disponibles per al 2024 confirmen la consolidació d’una baixa fecunditat, amb una maternitat cada cop més tardana. A més, apunten que els comportaments reproductius de les dones en funció del seu lloc de naixement no es diferencien tant per la seva intensitat, sinó pel seu calendari, tal com també indiquen les seves taxes específiques de fecunditat per edat mostrades al Gràfic 45.

6.1.3 Característiques dels nadons

En línia amb els registres històrics universals17 que mostren que sempre neixen més nens que nenes, la raó de masculinitat en néixer de la ciutat de Barcelona per l’any 2024 (amb dades consolidades de naixements) de 105,2 s’ajusta als patrons esperats. Les dades padronals més recents confirmen aquesta relació, amb 5.299 xiquetes i 5.713 xiquets donats d’alta per naixement a Barcelona.

Els nadons de nacionalitat estrangera tenen un pes creixent sobre el total de naixements: el 2025 van suposar un 28%, un punt percentual inferior al de l’any passat. Tot i la reducció relativa del darrer any, l’increment de la proporció d’aquests naixements sobre el total ha estat notable i força accelerat al llarg de la darrera dècada, tenint en compte que al 2016 era del 20%. Una evolució que s’explica pel context de creixent diversitat nacional i d’origen descrita en apartats anteriors; Itàlia (amb 334 nadons), Pakistan (287), Colòmbia (245), França (200) i Perú (162) són les principals nacionalitats dels nadons de nacionalitat estrangera registrats al padró durant l’any 2025.

Gràfic 46: Noms més freqüents dels nadons

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Noms més freqüents dels nadons.

Entre els noms que s’han posat als nadons, els escollits per les nenes han estat, per ordre de popularitat: Olivia, Sofia, Emma, Júlia, Ona, Martina, Clara, Bruna, Gala i Lucia. Entre els nens, encapçalen el rànquing Mateo, Pau, Marc, Pol, Bruno, Martí, Lucas, Biel, Arnau i Nicolas. Aquests noms, pugen i baixen de les primeres posicions dels noms més posats en recents nascuts, però tots ells han estat molt presents ens els darrers anys. També es consolida la preferència per noms curts, neutres i fàcils de pronunciar: Noa, Mia, Mar, Eva, Lia, Nil, Jan, Leo, Teo, Blu o Kai en són bons exemples.

6.1.4 Mortalitat

El nombre de defuncions registrades durant el 2025 a Barcelona va ser 14.557, lleugerament inferior a la registrada el 2024 (-1%) i a la d’anys anteriors, concretament un 4,1% per sota de la mitjana de la dècada 2010-2019. Les dades dels anys recents corroboren que la crescuda conjuntural de la mortalitat a resultes de la Covid-19 va quedar superada a partir del 2021.

Pel que fa a la distribució per sexes, l’any 2025 van morir més dones (7.714) que homes (6.843), i en una immensa majoria, el 14.001 de les defuncions –un 96,2%-, van ser persones de nacionalitat espanyola, en coherència amb l’estructura d’edat més envellida de la població nascuda a Espanya i la major incidència de la mortalitat entre la gent més gran.

Gràfic 47: Edat mitjana de les defuncions (2010-2025)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de les defuncions, Edat mitjana de les defuncions per sexe, Edat mitjana de les defuncions per titulació acadèmica.

La mitjana d’edat de les persones que van morir s’estabilitza lleugerament a la baixa en relació amb l’any anterior als 83,04 anys. L’evolució de les darreres dècades ha estat la d’un evident augment en l’edat mitjana de les defuncions a Barcelona, una tendència que va en paral·lel a una major supervivència que només ha patit petits retrocessos puntuals com el de l’afectació de la COVID-19. Tot i que les diferències en l’edat mitjana a la defunció per sexe continuen força enquistats, la diferència de 6 anys entre els homes (79,90 anys) i les dones (85,82 anys) s’ha reduït lleugerament seguint la tendència observada durant el període analitzat. En efecte, des de l’any 2000 la diferència d’edat mitjana de les defuncions d’homes i dones (74,32 i 81,69 respectivament) era un d’un any més que l’actual.

Gràfic 48: Piràmide de defuncions, 2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Defuncions per sexe i edat quinquennal.

Les dades de mortalitat per mesos palesen una marcada estacionalitat. El mes de gener és tradicionalment el que registra els màxims de l’any, alhora que el període que va del desembre al març concentra un 37,1% del total de defuncions anuals, amb una mitjana de 45 defuncions diàries en aquests mesos al 2025. Al Gràfic 49 s’observa l’alta incidència els mesos de març i abril de 2020, coincidint amb la primera onada del COVID-19. Les defuncions registrades durant el 2025 segueixen l’habitual esquema estacional. A més de la concentració de defuncions en els mesos més freds de l’any, la major incidència de la mortalitat a l’estiu a Barcelona es va repetint en els darrers anys, com és el cas de les 1.214 defuncions registrades al juliol de 2025. Aquesta alta incidència està associada a la mortalitat atribuïble als excessos de temperatura dels estius dels darrers anys. L’Observatori Fabra registrà el 2025 el segon més d’estiu més càlid de la seva sèrie històrica recent, des de 2010, amb una temperatura màxima mitjana de 38,7ºC a l’agost, superada per la registrada de 39,5ºC al juliol de 2024 . A més, les onades de calor de l’estiu tenen una afectació en “avançar” la mortalitat de persones vulnerables que, en altres circumstàncies, haguessin pogut morir a l’hivern.

Gràfic 49: Defuncions per mesos (2000-2025)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Defuncions.

La darrera dada disponible sobre l’esperança de vida en néixer pel municipi de Barcelona és la del 2023 de 84,81 anys. Amb aquesta dada, molt propera a l’esperança de vida de 84,95 anys del 2019 podem donar per superat l’impacte de la pandèmia en l’escurçament de la supervivència. Les dones de mitjana viuen més anys (87,37 anys) que els homes (81,83), i aquesta distància de 6 anys en l’esperança de vida per sexes s’ha mantingut constant al llarg dels darrers anys.

Les taxes de mortalitat (defuncions de residents registrades al Padró per mil habitants) han anat descendent suaument durant els anys precedents. Des de la punta excepcional de mortalitat del 2020 (11,4‰), els valors han anat baixant: 9,5‰ el 2021, 9,5‰ el 2022, 8,8‰ el 2023, 8,6‰ el 2024 i el 8,4‰ el 2025. Les taxes més elevades corresponen a barris que toquen a Collserola, on es concentra població d’edat avançada en residències col·lectives: Montbau, Vallbona, Sant Genís dels Agudells, la Vall d’Hebron, o Sarrià i Sant Gervasi- la Bonanova en són bons exemples.

Mapa 20: Taxa de mortalitat per AEB (‰), 2025

6.1.5 Nupcialitat

Per tancar aquest apartat sobre l’evolució del moviment natural, es resumeix breument la dinàmica de la nupcialitat durant el 2025, a partir de les dades del Moviment Natural de la Població que elabora l’INE. Si la celebració de matrimonis presentava una tendència descendent durant el 2018 i el 2019, el 2020 la caiguda encara s’accentuà més atès que la pandèmia va paralitzar registres i segar molt plans, incloent els matrimonials. Els enllaços remunten un 43,9% el 2021, continuen fent-ho el 2022, el 2023 i el 2024 –darrer any disponible- amb 5.442 matrimonis celebrats, un 6,1% més que l’any anterior. En qualsevol cas, la xifra més recent, tot i recuperar-se, queda encara lluny dels més de 6 mil matrimonis celebrats de mitjana anual en el bienni 2016-2017.

En conjunt, dels 5.442 matrimonis formalitzats, en el 93,5% els contraents van ser una dona i un home, en un 2,9% dues dones, i en un 3,6% dos homes. Del total d’enllaços, 1.556 (el 28,6%) van ser protagonitzats per almenys un cònjuge de nacionalitat estrangera, la mateixa proporció de l’any anterior. Per tipus de celebració, els matrimonis civils guanyen terreny i representen un 85,6% del total, mentre que els religiosos suposen el 14,4%.

6.2 El moviment migratori i administratiu de la població

Al llarg de l’any 2025 a Barcelona es va registrar un saldo migratori (immigrants menys emigrants) positiu de 55.057 persones i un saldo administratiu (altes per omissió menys baixes per inscripció indeguda o caducitat) negatiu de 43.674 persones. En conjunt, 2025 anota un saldo migratori i administratiu positiu de 11.383 persones; com s’ha vist al Gràfic 38, Gràfic 40 i al Gràfic 41.

Si ens fixem en l’evolució dels anys més recents, aquest saldo positiu s’ha moderat en relació amb el de 2024, i s’allunya dels gairebé 74.000 de 2023, el saldo més alt a Barcelona d’ençà el 1977.

El dinamisme de les migracions durant el 2025 continua marcant l’esdevenir demogràfic de Barcelona, tant pel que fa a les altes, per immigració o per omissió, com per les baixes, emigratòries o per caducitat o inscripció indeguda. Tanmateix, el saldo resultant entre entrades i sortides, tot i positiu, s’ha reduït considerablement respecte al del trienni 2022-2024 postcovid. Tal com s’ha remarcat anteriorment, el canvi més significatiu del 2025 ha estat la concentració de baixes administratives. En contraposició, l’entrada de persones per immigració, d’una banda, i la sortida per emigració amb destí conegut no han sofert una forta sotragada durant l’any, tot i que és cert que les immigracions s’han reduït desprès d’un trienni d’augment.

Pel que fa a l’arribada de nova població, els 149.862 nous residents que van entrar bé per immigració (124.036, prop de cinc mil menys que durant el 2024), bé per via administrativa (25.826, mil baixes més que al 2024), suposen en conjunt un valor un 2,6% més baix que el de l’any anterior.

D’altra banda, les baixes per emigració han augmentat respecte l’any anterior, produint-se un nou record (68.979, que suposen increment interanual del 2,5%), i també ho fan les baixes per inscripció indeguda (69.500, que en comparació a les 40.317 del 2024, situa l’increment interanual de la depuració padronal en un 72,4%). En conjunt, suposen una minva de 138.479 persones, un 28,6% de baixes totals més que les de l’any 2024, trencant la tendència de disminució de les sortides de la ciutat dels anys 2022-2024, superant fins i tot la xifra rècord registrada el 2021 en època pandèmica.

En síntesi: l’any 2025 registra una petita reducció en les altes immigratòries i un tímid augment de les baixes emigratòries amb destinació. El protagonisme de l’any ha estat per les baixes administratives resultants de la concentració de les depuracions de registres padronals d’ofici, en un moment de forta rotació d’entrades i sortides. Encara que inferior al d’anys anteriors, el saldo migratori continua sent positiu.

Gràfic 50: Perfil d’edat de les immigracions, emigracions i saldos resultants segons origen i destí, 2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrants per comunitat autònoma de procedència, sexe i edat quinquennal, Persones emigrants per comunitat autònoma de destinació, sexe i edat quinquennal.

Les motivacions per emprendre una migració varien amb l’edat i depenen de molts factors personals i de les característiques dels llocs d’origen i de destinació (cicle econòmic, empleabilitat, cicle vital, accessibilitat a l’habitatge, situació sociopolítica del lloc d’origen, etc.). A Barcelona convergeixen un seguit de factors que contribueixen al creixement d’aquests fluxos d’entrades i sortides: actualment, la ciutat transita per una conjuntura econòmica expansiva, amb creixement de l’activitat i de l’ocupació. Com a moltes altres ciutats contemporànies, les urbs són vistes com ecosistemes innovadors que creen sinèrgies que fomenten i atreuen la diversitat i l’alta especialització. En paral·lel, les dificultats d’accés a l’habitatge puntuen alt en les motivacions de sortida, sobretot per la població en edat d’emancipar-se de la família d’origen, o en edat de formació de la família pròpia.

El perfil d’edat dels migrants és un bon indicatiu del que s’acaba de comentar. Poques variacions durant l’any 2025 en relació amb els perfils descrits per anys anteriors. La descripció es repeteix any a any: el moviment migratori està protagonitzat, en el cas de les arribades, per adults joves que venen d’arreu, ja sigui de la resta de Catalunya, de la resta de l’estat espanyol, però especialment de l’estranger. I, en el cas de les sortides, també per adults joves i infants que marxen a la resta de Catalunya, i en menor volum a la resta d’Espanya. Per edats, el saldo entre altes i baixes totals és positiu pràcticament a totes les edats. No és fins a partir dels 80 anys que el signe s’inverteix i surten més persones de les que entren per la via migratòria. Els guanys quantitativament més importants per franges d’edat quinquennal no han canviat respecte l’any anterior. Són, per ordre, els corresponents als adults joves de 25 a 29 anys (+15.171 persones), als joves de 20 a 24 anys (+10.931 persones) i els adults joves de 30 a 34 anys (+8.953 persones).

Mapa 21: Saldo migratori i administratiu per AEB, 2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) (microdades), Persones emigrades, Persones emigrants per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Altes per omissió, Baixes per inscripció indeguda.

A nivell territorial, tots els districtes guanyen població pel moviment migratori. Per AEB, el verd del saldo positiu del mapa lidera en la majoria del territori (187 de les 233 AEBs), però enguany comparteix el protagonisme amb el roig del saldo negatiu. La pèrdua de població pel moviment migratori es concentra sobretot a Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts, Sants-Montjuïc i Sant-Andreu.

6.2.1 Immigració

De tots els moviments de persones que es registren al padró, la immigració és el flux demogràfic més determinant de l’evolució de la població de Barcelona de les darreres dècades. Al 2025 no n’ha estat cap excepció, i tot i reduir-se, ha repetit com a factor determinant. De les 149.862 noves inscripcions al Padró, en coneixem l’origen, i per tant són atles per immigració 124.036. A continuació se’n descriuen les característiques de les persones que les protagonitzen.

El perfil sintètic de la immigració segueix un patró similar als d’anys anteriors. Per sexe, els volums estan equilibrats, encara que els homes són el 51,9% dels immigrants. Aquesta lleugera masculinització es produeix en les edats joves, amb una major presència femenina a partir dels 56 anys. Per edats, les altes d’immigrats més abundants corresponen a adults joves. La majoria dels immigrants (un 82,4%) ha nascut a l’estranger, encara que no tots els nascuts a l’estranger arriben directament a Barcelona. En efecte, els immigrants que procedeixen directament de l’estranger són el 62,6%, un 26,3% prové de la resta de Catalunya i un 11,1% de la resta d’Espanya. Del conjunt d’immigrants arribats el 2025 a Barcelona, un 44% tenia titulació universitària, encara que el perfil educatiu és heterogeni en funció de la nacionalitat. El 51,1% dels immigrants espanyols tenen formació superior, així com el 69,7% dels immigrants comunitaris, i el 36,1% dels extracomunitaris. Els dos primers grups amb percentatges significativament superiors al del conjunt de la població, mentre que el del tercer col·lectiu és similar al percentatge del total de barcelonins.

Gràfic 51: Perfil d’edat i sexe dels immigrants amb origen conegut, 2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones immigrants per comunitat autònoma de procedència, sexe i edat quinquennal.

Es manté gairebé inalterable el rànquing dels municipis d’origen respecte l’any anterior: els fluxos més nombrosos amb origen de la resta d’Espanya són els provinents de l’Hospitalet de Llobregat (6.106), Madrid (2.666), Badalona (2.317), Santa Coloma de Gramenet (1.409), Sabadell (909), Terrassa (891), Cornellà de Llobregat (826) i Sant Cugat del Vallès (779).

De l’estranger, els principals punts d’origen són Colòmbia (5.530), Perú (4.543), Argentina (3.863), Pakistan (3.799), Índia (3.658), Veneçuela (3.176), Itàlia (3.160), Bangladesh (2.836), els Estats Units (2.804) i la Xina (2.683). Com s’ha vist anteriorment a l’apartat 4.2 alguns d’aquests països tenen actualment contextos polítics, socials i econòmics turbulents que poden exercir com a força d’expulsió de les persones en busca de destinacions més favorables com pot ser Barcelona. Com a novetats del darrer any, cal destacar l’embranzida de les arribades des de la Índia, que ha passat a situar-se en la cinquena procedència més freqüent, o el Bangladesh, a la vuitena del rànquing. I trencant amb aquest patró, cal apuntar que l’entrada de persones procedents d’altres països de l’entorn europeu continua sent significativa. Tot i amb freqüències més baixes, continuen en posicions altes en aquest rànquing de país d’origen, França, el Regne Unit i Alemanya, per exemple. Un any més, per tant, s’apunta a una dualitat del patró socioeconòmic dels fluxos d’immigrants a Barcelona.

6.2.2 Emigració

L’altra cara de la moneda són les sortides i baixes padronals. Durant l’any 2025 68.979 persones han emigrat de Barcelona cap altres destinacions, properes o llunyanes. El nombre d’homes i dones emigrants està equilibrat: el 49,8% són dones i el 50,2% són homes. Respecte l’any 2024 s’ha produït un augment de les emigracions amb destinació (+2,4%). Aquest increment ha estat acompanyat per un fort augment de les baixes per inscripció indeguda: són 69.500, un 72,4% més que un any abans. Aquestes baixes són depuracions d’empadronaments indeguts, caducats o de sortides no declarades, que ajuden a fer més coincident el registre padronal amb el resultat dels moviments d’entrada i de sortida de les persones. La concentració d’aquestes baixes no és estrany en períodes de forta rotació de la població, propi dels contextos de forts moviments immigratoris com l’actual, i el resultat ha estat un augment de les sortides en relació amb les registrades durant l’any 2024.

Com passa amb els immigrants, el dinamisme de l’emigració amb destinació coneguda el marquen per igual dones i homes joves: més de la meitat dels emigrants té entre 25 i 44 anys, i aportant més precisió, el grup més nombrós és el de 30 a 34 anys (11.765 persones), seguit pel de 25 a 29 anys (9.857 persones). Aquesta concentració de les sortides des de la ciutat de Barcelona en les edats d’adults joves, juntament amb les 6.767 emigracions d’infants entre 0 i 14 anys apunta a un patró d’emigració de famílies joves amb nens petits. La persistència del que sembla un perfil familiar de les emigracions s’explicaria per les dificultats d’accés a l’habitatge. En general, es compleix la regla universal segons la qual la quantitat d’emigrants declina amb l’edat, si bé cal destacar que 5.372 persones de 65 anys i més han emigrat durant el 2025, una xifra considerable ja que inclou el 7,8% de les emigracions de l’any. Pel que fa al perfil acadèmic dels emigrants, un 41,1% acredita titulació universitària, encara que el perfil educatiu és heterogeni en funció de la nacionalitat. El 43,4% dels emigrants espanyols tenen formació superior, el 66,6% dels emigrants comunitaris i el 32,1% dels extracomunitaris. Els dos primers grups amb percentatges significativament superiors al del conjunt de la població, mentre que el del tercer col·lectiu s’aproxima per baix al percentatge del total de barcelonins.

Gràfic 52: Perfil d’edat i sexe dels emigrants amb destinació coneguda, 2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Persones emigrants per comunitat autònoma de destinació, sexe i edat quinquennal.

El 10,3% dels emigrants ha nascut a Barcelona, el 7,4% a la resta de Catalunya, el 10,3% a la resta de l’estat espanyol i el 52,3% a l’Estranger. Si atenem a la nacionalitat, el percentatge de nacionals espanyols ascendeix fins el 55,5%. Els fluxos tenen com a destinació preferida algun dels municipis de la resta de Catalunya (68,4%). En menor mesura es dirigeixen a la resta d’Espanya (23,7%) i només un 7,9% de les persones emigrants es mou a l’estranger. En canvi, les baixes per inscripció indeguda o caducitat les protagonitzen persones de nacionalitat estrangera (74%).

No s’observen massa novetats pel que fa als llocs preferits de destinació. L’Hospitalet de Llobregat és el municipi de destinació preferent, amb 7.332 barcelonins que s’hi traslladen a viure. A distància hi trobem altres grans ciutats de l’entorn metropolità de Barcelona, així com Madrid. Per ordre, la resta de destins més populars durant el 2024 són: Badalona (3.091), Madrid (2.498), Santa Coloma de Gramenet (1.754), Sabadell (1581), Terrassa (1.540), Sant Cugat del Vallès (1.405), Cornellà de Llobregat (1.158), Sant Adrià del Besòs (965) i Esplugues de Llobregat (861).

L’any 2025 van emigrar a l’estranger 5.478 persones, amb destinacions molt disperses. En termes numèrics destaquen les següents destinacions: Regne Unit (385), Alemanya (379), els Estats Units (336), França (293), Suïssa (269), Xina (257), Colòmbia (242), Argentina (228), Itàlia (227) i Països Baixos (158).

6.3 Canvis de domicili: el moviment intern

La dinàmica demogràfica de Barcelona i el canvi de fisonomia de la població dels seus districtes i barris no s’explica només pels fluxos de persones que hi van a viure o que marxen a residir a un altra territori, sinó també pels moviments interns dels que ja en són residents. Per conèixer com evoluciona la ciutat també s’han de dimensionar i caracteritzar els fluxos migratoris dintre de la ciutat, entre els diversos territoris que la composen. El padró municipal registra aquests moviments quan els habitants de Barcelona fan un canvi de domicili, que sovint estan condicionats per les diferències en l’accés a l’habitatge existents entre els territoris de la ciutat.

L’evolució al llarg del segle XXI de la migració interna ha estat força fluctuant: si la tendència va ser ascendent fins el 2010, a partir d’aquest any s’estabilitza a la baixa fins l’any 2016, quan s’inicia una nova pujada, especialment en els anys més recents. A l’any 2020 es registra una aturada contundent dels canvis domiciliaris, explicable per les restriccions de mobilitat, que té el seu efecte rebot al 2021, per tornar a descendir a posteriori, situant-se a l’actualitat en valors similars als del 2015-2019. Concretament, al 2025 els canvis de domicili se situen en els 89.079.

Gràfic 53: Canvis de domicili per districtes, 2025

Pel que fa al perfil dels qui es traslladen, no hi ha grans canvis respecte a l’any anterior, tant en termes sociodemogràfics com geogràfics. Torna a ser lleugerament superior la proporció de dones (51 %) respecte als homes, i els moviments per nacionalitat estan pràcticament igualats: el 49,6% corresponen a espanyols. Tanmateix, en termes relatius al total de població de cada col·lectiu nacional, els estrangers canvien gairebé tres vegades més de domicili (97,8‰) que els espanyols (34,7‰).

Quant a l’edat, el col·lectiu que més es mou continua sent el dels adults joves. L’edat mitjana dels residents que fan migracions internes augmenta de manera suau i es situa en els 35,11 anys, sent lleugerament superior entre les dones (36,78 anys) que entre els homes (34,43 anys).

Els desplaçaments dins la ciutat són, en general, multidireccionals, però mostren patrons consistents d’origen i destinació (vegeu Gràfic 53). Un 43% de les persones que canvien de domicili romanen dins el mateix districte, tot i que aquesta proporció disminueix any rere any. Els districtes amb més capacitat de retenció de residents són Nou Barris (53,6%), Sarrià-Sant Gervasi (51%) i Sant Martí (49,4%). En canvi, Gràcia (29,3%) i Les Corts (31,8%) són els districtes amb una major fuita de residents. A nivell de barris, el Raval, la Vila de Gràcia i la Nova Esquerra de l’Eixample són els que registren més moviments.

Com en anys anteriors, lhabitatge —tant en termes de disponibilitat, preus i marc jurídic— continua sent un factor clau que condiciona les expectatives, possibilitats i decisions de canvi de domicili dins la ciutat.

Gràfic 54: Canvis de domicili per nacionalitat (2013-2025)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Canvis de domicili per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Canvis de domicili per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i districte de baixa i districte d’alta.

6.4 Canvis de nacionalitat

Un any més, les darreres dades de canvis de nacionalitat revelen la creixent importància d’aquest procediment legal, mitjançant el qual un estranger obté -en la major part dels casos detectats a Barcelona- la nacionalitat espanyola. Al 2025 es registren 21.581 canvis de nacionalitat, un 1,3% més que les comptabilitzats l’any 2024, un increment força moderats si es comparen amb els creixements interanuals del 13,4% i 22,3% dels dos anys anteriors. En tot cas, cal no perdre de vista que són dades oscil·lants i sotmeses a un context internacional cada cop més volàtil.

Del total de canvis de nacionalitat consignats, les sol·licituds de dones continuen guanyant pes i ja representen un 55% del total. De manera aclaparadora, la nacionalitat adquirida ha estat l’espanyola (en un 95,8% dels casos). L’edat mediana dels canvis de nacionalitat segueix en ascens i es fixa en 32,88 anys. No hi ha gaires canvis a nivell territorial. L’Eixample (amb 3.620 registres) i, gairebé empatats, Sant Martí (2.944) i Nou Barris (2.942), són els districtes on més residents han canviat de nacionalitat. On menys, a Sarrià-Sant Gervasi (1.076) i Les Corts (765). El Raval (amb 1.031) i la Sagrada Família (789) encapçalen el rànquing per barris.

Gràfic 55: Canvis de nacionalitat per districte, 2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Canvis de nacionalitat, Canvis de nacionalitat per sexe, Edat mediana dels canvis de nacionalitat, Edat mediana dels canvis de nacionalitat per sexe, Canvis de nacionalitat per nacionalitat adquirida (Espanya/UE/Resta estranger), Canvis de nacionalitat per país de nacionalitat d’origen i nacionalitat adquirida (Espanya/UE/Resta estranger).