4 Origen i nacionalitat de la població

4.1 Població per lloc de naixement

Barcelona ha estat receptora de dues intenses onades immigratòries des de l’inici del segle XXI que han comportat un augment de la població amb nacionalitat estrangera i de la nascuda a l’estranger. Conseqüentment, seguint les dinàmiques recents de les ciutats de l’entorn europeu, aquests fluxos d’arribada de població forana comporten una transformació de la composició demogràfica de Barcelona, amb un impacte directe en l’augment de la diversitat dels orígens dels residents.

En un context global marcat per la globalització i l’augment de la urbanització a nivell planetari, les migracions responen a una combinació de factors interrelacionats. Entre aquests destaquen la recerca de millors oportunitats laborals, formatives i de qualitat de vida, així com els processos de reunificació familiar. Al mateix temps, la persistència de conflictes armats, crisis humanitàries i situacions d’inestabilitat política i econòmica en diferents regions del món activa fluxos de població que busquen seguretat i protecció internacional. També hi contribueixen, tot i que en menor mesura, les polítiques de lliure circulació de persones i de promoció de la mobilitat acadèmica dins de la Unió Europea, així com l’estratègia d’empreses, universitats i centres de recerca orientada a captar talent internacional en àmbits com la tecnologia, les finances, la innovació o la recerca científica.

Gràfic 14: Distribució de la població per lloc de naixement (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, Població per lloc de naixement i sexe, Població per lloc de naixement i sexe (microdades).

Una de les tendències demogràfiques més destacades de la Barcelona actual és la progressiva reducció del pes de la població autòctona dins del conjunt de residents de la ciutat. De fet, la població nascuda a Barcelona va deixar de ser majoritària l’any 2020, i les dades del padró corresponents a gener de 2026 confirmen novament aquesta dinàmica: per setè any consecutiu, el nombre de persones empadronades que no han nascut a la ciutat supera el de les nascudes a Barcelona. Actualment, la població nascuda a la capital catalana representa el 44,6% del total de residents empadronats, consolidant així la tendència sostinguda de pèrdua de pes relatiu observada durant els darrers anys.

Les dades també evidencien la continuïtat del descens de la població nascuda a la resta d’Espanya. Aquest col·lectiu ha reduït gairebé la meitat del seu pes des de l’inici del segle XXI, passant del 20% de la població l’any 2010 al 12,4% el 2026. Paral·lelament, també es detecta una lleugera disminució de la proporció de residents nascuts a la resta de Catalunya, tot i que en aquest cas l’evolució a la baixa és molt més moderada, situant-se actualment en el 6,8% del total de població.

La pèrdua de pes relatiu dels grups nascuts a Barcelona, a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya s’ha vist compensada per l’augment sostingut de la població nascuda a l’estranger, especialment des de l’inici del segle XXI i en paral·lel a la intensificació dels fluxos de migració internacional. L’any 2023, aquest col·lectiu va superar per primera vegada la frontera simbòlica del 30% de la població resident. Des d’aleshores, el seu pes ha continuat augmentant a un ritme d’aproximadament dos punts percentuals anuals, tot i que el ritme de pujada s’ha frenat en el darrer any, passant del 35,3% al 2025 al 36,2% al 2026, assolint un total de 626.924 persones.

Després de la intensa onada immigratòria de la dècada dels 2000 —que va comportar una transformació profunda de l’estructura sociodemogràfica de la ciutat—, l’arribada de la crisi econòmica va donar pas a un període d’estabilització, durant el qual la població nascuda a l’estranger es va mantenir entorn del 20%–22% del total de residents. Tanmateix, en els darrers anys aquesta dinàmica s’ha reactivat amb força: el pes de la població nascuda a l’estranger ha passat del 22,5% l’any 2016 al 36,2% el 2026.

Si s’amplia la perspectiva temporal fins a l’inici del segle XXI, la magnitud del canvi demogràfic es fa encara més evident. En només vint-i-cinc anys, la població nascuda a l’estranger resident a Barcelona s’ha multiplicat per vuit, reflectint una transformació profunda de la composició per origen de la població de la ciutat.

Gràfic 15: Piràmides de població per lloc de naixement (en % sobre cada col·lectiu), a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement i sexe, Població per lloc de naixement i sexe (microdades), Població per lloc de naixement i edat quinquennal, Població per lloc de naixement, sexe i edat quinquennal (microdades).

La creixent diversitat de la població barcelonina comporta una heterogeneitat en els perfils demogràfics en funció del lloc de naixement de la població, molt evident pel que fa a les divergents estructures d’edat. Les respectives piràmides de població (Gràfic 15) mostren com els nascuts a l’estranger concentren els seus efectius en les generacions de joves i joves-adults d’edats compreses entre els 25 i els 44 anys, que són precisament les més deficitàries entre els nascuts a Barcelona ciutat, així com entre els nascuts a la resta de Espanya.

Al Gràfic 16 s’evidencia que la població nascuda a l’estranger és una població comparativament jove, amb una edat mitjana de 39,5 anys tant pels nascuts a la resta de la Unió Europea pels nascuts a la resta del món. Aquestes edats contrasten amb les de la població nascuda a Barcelona (de 41,9 anys), la nascuda a Catalunya (de 50,5 anys de mitjana) o sobretot amb la nascuda a la resta d’Espanya (de 66,2 anys de mitjana).

La població nascuda a l’estranger concentrada especialment en les edats de formació familiar ha esmorteït, encara que timidament, la baixada de la natalitat. Conseqüentment, cal destacar la seva aportació en la lleu remuntada de la població infantil a partir de la segona meitat de la dècada dels 2000. Contribució als naixements fàcilment identificable a la piràmide del Gràfic 27 que es descriurà més endavant, i que també s’analitzarà exhaustivament en l’apartat dedicat al creixement natural.

Gràfic 16: Edat mitjana de la població per lloc de naixement, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de la població per lloc de naixement, Edat mediana de la població per lloc de naixement.

La població de Barcelona presenta unes pautes residencials específiques en funció del lloc de naixement. Els Mapes 6-10 mostren en termes relatius com es distribueixen els diversos col·lectius en el territori barceloní. Les AEB amb més veïns nascuts a Barcelona es troben a Sarrià-Sant Gervasi, a Sant Andreu i a Horta-Guinardó. Els nascuts a la resta de Catalunya tenen una presència relativament significativa a Pedralbes i en altres zones de les Corts, així com en alguna AEB del Poble Nou. En canvi, a Nou Barris i a Ciutat Vella, la seva presència és pràcticament testimonial.

Mapa 6: Població nascuda a Barcelona per AEB (%), a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, Població per lloc de naixement i sexe, Taxa (%) de població nascuda a l’estranger, Població per lloc de naixement i sexe.

Mapa 8: Població nascuda a la resta d’Espanya per AEB (%), a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, Població per lloc de naixement i sexe, Taxa (%) de població nascuda a l’estranger, Població per lloc de naixement i sexe.

Mapa 10: Població nascuda a l’estranger per AEB (%), a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, Població per lloc de naixement i sexe, Taxa (%) de població nascuda a l’estranger, Població per lloc de naixement i sexe (microdades).

Les AEB amb major proporció de població nascuda a la resta d’Espanya són les d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí. Els estrangers de la Unió Europea, a més de la seva preferència per les zones del centre històric es concentren sobretot en algunes zones específiques de l’Eixample, Gràcia, Pedralbes, el Poblenou i el Poble Sec. En canvi, són menys presents a Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu. Finalment, pel que fa a la població d’origen extracomunitari, tot i que el seu protagonisme s’ha fet extensiu a tot el territori municipal, on destaquen de manera significativa és a les AEB del districte de Ciutat Vella, així com a les de Sants-Montjuïc, de Nou Barris i les zones del Bon Pastor, la Verneda i la Pau, i el Besòs i el Maresme .

Gràfic 17: Població no nascuda a Barcelona per municipi espanyol de naixement, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per municipi de naixement.

Si atenem als municipis d’origen dels residents no nascuts a Barcelona, no hi ha gaires novetats. El principal punt d’origen és la ciutat de Madrid, seguit de grans ciutats de l’entorn metropolità (l’Hospitalet de Llobregat, Badalona o Esplugues de Llobregat), de les altres tres capitals provincials catalanes, d’altres capitals comarcals catalanes, com són Sabadell, Terrassa, Reus o Mataró, així com d’altres grans capitals espanyoles com Saragossa, València, Sevilla, Granada, Màlaga, Còrdova o Bilbao.

4.1.1 La població nascuda a l’estranger: evolució i perfil

A data 1 de gener de 2026 hi ha 626.924 persones empadronades a Barcelona nascudes a l’estranger. El creixement de la població forana a Barcelona ha estat continuat al llarg de les darreres dècades en paral·lel a la intensificació dels fluxos immigratoris; només es va veure interromput durant els anys posteriors a l’esclat de la crisi econòmica del 2008, i enguany el ritme de creixement interanual s’ha moderat (2,4%) en comparació amb el de l’any precedent (6,9%). Aquest patró de creixement ha estat general per a tots els continents d’origen.

Gràfic 18: Evolució de la població nascuda a l’estranger per continent de naixement (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de naixement, Població per continent de naixement i sexe, Població per continent i país de naixement.

Quant a la composició d’origen dels nascuts fora d’Espanya, al Gràfic 18 es pot observar com el col·lectiu protagonista a Barcelona és els dels nascuts al continent Americà, amb 333.240 empadronats al 2026, que representen el 53,2% dels nascuts a l’estranger. Els segueixen els nascuts a la resta del continent europeu (127.304), representant el 20,3% dels nascuts a fora d’Espanya; els nascuts a l’Àsia, amb 121.797 persones (19,4%); els 43.387 empadronats d’origen africà (7%); i, finalment, dels provinents d’Oceania, amb només 1.196 persones (0,2%). Els creixements més significatius en relació amb l’any 2025 correspon als originaris d’Oceania (+8,2%) i d’Àfrica (+1,4%). A aquestes xifres cal sumar els 524 residents dels quals no en consta el país de naixement.

Gràfic 19: Piràmides de població nascuda a l’estranger per continent de naixement (en % sobre cada continent), a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de naixement i sexe, Població per continent de naixement i edat quinquennal, Població per continent de naixement, sexe i edat quinquennal (microdades), Edat mitjana de la població per continent de naixement, Edat mediana de la població per continent de naixement.

Els col·lectius de població nascuda a l’estranger no són homogenis en termes de perfil demogràfic. Pel que fa l’estructura d’edat, les piràmides de la població nascuda a l’estranger confirmen que independentment del continent de naixement, la població estrangera és fonamentalment una població jove-adulta, concentrada sobretot entre els 25 i els 45 anys.

L’estructura per sexe difereix notablement en funció del continent de naixement. En conjunt, la composició per sexe dels nascuts a l’estranger és força equilibrada, lleugerament favorable a les dones (315.768 dones, el 50,4%). Per contra, s’observen desequilibris de composició per sexe notables entre els diversos col·lectius si atenem a la seva relació de masculinitat (vegeu Gràfic 20): una masculinitat evident entre els nascuts a l’Àfrica (amb una relació de 193 homes per cada 100 dones), a l’Àsia (148) i l’Oceania (130), que contrasta amb la feminització dels nascuts a la resta d’Europa (94) i, sobretot, a Amèrica (amb 79 homes per cada 100 dones).

També és interessant fixar-se en l’evolució de la composició per sexe al llarg dels anys, ja que n’és un reflex de la periodificació i de l’estratègia de gènere en els fluxos migratoris d’arribada de cada col·lectiu, així com dels posteriors processos de reagrupament.

Gràfic 20: Relació de masculinitat de la població nascuda a l’estranger per continent de naixement (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de naixement i sexe, Població per continent de naixement, sexe i edat quinquennal (microdades).

Mapa 11: Població nascuda a l’estranger per països, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de naixement i nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per país de naixement, Població per país de naixement i sexe.

Argentina repeteix un any més com a principal país de naixement dels nascuts a l’estranger, amb gairebé 50 mil persones. Segueixen Colòmbia i Perú, amb més de 40 mil empadronaments, i Veneçuela i Pakistan, amb més de 30 mil. Entre 20 mil i 30 mil, per ordre, trobem els següents països d’origen: Equador, el Marroc, Itàlia, Hondures i Xina. En general, no s’observen diferències significatives respecte a anys anteriors, com a molt algun moviment d’escalar o descendir alguna posició entre els més freqüents.

Els països del sub-continent sudamericà destaquen en aquest rànquing segons lloc de naixement, resultat de lligams històrics i culturals i de l’existència de diversos factors que permeten als residents d’aquests països assolir la residència o la nacionalitat de països de Schengen inclosa Espanya. De fet, més de la meitat, onze concretament, dels primers vint orígens més nombrosos són de l’Amèrica del Sud o de l’Amèrica Central.

Això explicaria, en part, que de les 626.924 persones residents a Barcelona nascudes a l’estranger, un 30%, gairebé 1 de cada 3, té la nacionalitat espanyola. El Gràfic 21 mostra la població nascuda a l’estranger dels principals orígens segons la seva nacionalitat. Les esperables coincidències entre nacionalitat i lloc de naixement es contraposen amb algunes singularitats interessants. El creuament de l’origen i la nacionalitat fa evident les altes proporcions dels que han adquirit la nacionalitat espanyola entre els principals col·lectius nascuts a l’Amèrica Llatina. Cal destacar el cas específic dels 49.926 nascuts a Argentina: tant sols el 25,1% tenen la nacionalitat argentina com a primera nacionalitat, el 38,5% tenen alguna de les nacionalitats de la resta de la UE (sobretot la Italiana)7, un 35,8% l’espanyola, i el 0,6%, una altra nacionalitat.

Gràfic 21: Població nascuda a l’estranger pels principals països de naixement i nacionalitat, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de naixement i nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per lloc de naixement i país de nacionalitat.

4.2 Població per nacionalitat

El padró d’habitants recull la nacionalitat de les persones empadronades i ens permet classificar els habitants del municipi segons aquesta característica cada vegada més rellevant, en paral·lel al lloc de naixement. La tendència des de l’inici del segle XXI ha estat la d’un ràpid augment de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona, fins assolir enguany la xifra de 460.409 persones8, la més alta registrada a la ciutat. No obstant, el ritme de creixement s’ha frenat clarament en relació amb els anys anteriors, i l’augment interanual d’enguany ha estat del 0,7%. En efecte, la taxa d’increment interanual postpandèmia màxima va registrar-se al 2024 (10,4%), mentre al 2025 l’increment ja s’havia moderat fins al 5,7%. La rapidesa i intensitat d’aquesta dinàmica fa que els estrangers siguin els protagonistes de l’alça demogràfica de la ciutat, mentre que la població de nacionalitat espanyola ha registrat retrocessos en bona part dels anys analitzats, com és el cas d’enguany que es redueix un -0,4% en relació amb l’any 2025.

La població de nacionalitat espanyola ha anat disminuït d’ençà de l’inici del segle XXI, concretament des de 2003, i només ha anotat cinc ascensos anuals. Aquesta evolució descendent dels efectius de nacionalitat espanyola contrasta amb la tendència ascendent dels estrangers, que han experimentat crescudes intenses al llarg del període, només frenades en els anys de la crisi econòmica i durant la pandèmia de la Covid-19 (vegeu Gràfics 22 i 23). Tot i que encara és aviat, les dades del 2026 apunten a un escenari de creixement més seré després de la forta intensificació dels fluxos immigratoris iniciats amb la recuperació econòmica i la represa un cop superada la crisi sanitària.

En síntesi, els estrangers han estat els protagonistes del creixement demogràfic de Barcelona al llarg del segle XXI. Des de 1997 s’han multiplicat per 17, passant de les 26.517 a les 460.409 persones, el 26,6% del total de la població. A més, cal tenir en compte que, tal com s’ha evidenciat a l’apartat 4.1.1., bona part dels nascuts a l’estranger obtenen la nacionalitat espanyola, especialment els nascuts a Amèrica. Així, més enllà de les xifres per nacionalitat, cal considerar la procedència de la població resident, i només amb la combinació de les dues característiques podem conèixer l’abast de la diversitat de la població de Barcelona.

Gràfic 22: Població de Barcelona per nacionalitat (2013-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades), Taxa (%) de població estrangera.

Gràfic 23: Població de Barcelona per nacionalitat (2013-2026), variació interanual (%)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades), Taxa (%) de població estrangera.

4.2.1 La població de nacionalitat estrangera: evolució i perfil

La població de Barcelona és indiscutiblement diversa. A 1 de gener de 2026 les 460.409 persones amb nacionalitat estrangera empadronades a Barcelona s’adscriuen a un total de 181 nacionalitats, una menys que el 2025 i 5 més que el 2023. Les xifres són significants no només per la seva magnitud, sinó per la intensitat del canvi. Només en tres dècades, Barcelona ha passat de tenir una població molt homogènia (l’any 1991 el pes dels estrangers no arribava a l’1,5% del total), a l’escenari de creixent heterogeneïtat demogràfica. Aquesta elevadíssima presència de diferents nacionalitats n’és una bona mostra, com també n’és un bon exponent el nombre de llengües inicials que conviuen a la ciutat9.

Gràfic 24: Pes de la població estrangera sobre el total (1991-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades), Taxa (%) de població estrangera.

Gràfic 25: Població estrangera segons continent de nacionalitat (2000-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de nacionalitat, Població per continent de nacionalitat i sexe (microdades), Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe, Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe (microdades), Població per continent de nacionalitat i edat quinquennal, Població per continent de nacionalitat, sexe i edat quinquennal.

Quant a la composició continental dels estrangers, els residents amb alguna nacionalitat de la Unió Europea són 123.113 i representen un 26,7% dels estrangers. Aquest col·lectiu torna a créixer en termes absoluts i relatius, tot i que s’ha alentit el ritme ascendent. En el cas dels estrangers extracomunitaris, l’acceleració del seu creixement es frena considerablement al 2026, tot i que continua a l’alça. Amb un augment del 0,5%, assoleix una nova xifra record de 337.296 efectius, el 73,3% del total d’estrangers10.

Per continents, la novetat d’enguany és que els 159.878 habitants amb nacionalitat europea són el col·lectiu d’estrangers més nombrós, prenent la primera posició ostentada pels americans d’ençà 2023, atès que mentre els europeus fan una crescuda interanual del 0,6% els nacionals americans decreixen el 3,3% respecte l’any 2025, situant-se en segona posició. No obstant, és interessant apuntar la distancia entre el nombre de persones amb nacionalitat del continent americà i el nombre de persones que hi ha nascut (333.240, pràcticament el doble), discrepància que s’explica pel pes dels nacionalitzats entre el col·lectiu.

Més enllà dels nombres absoluts, la pujada interanual més contundent ha estat la dels ciutadans amb nacionalitat de països asiàtics, que creixen un 7,8% en relació amb l’any passat i sumen 107.771 residents, seguida de la dels africans amb 33.476 empadronats, 0,7% més que l’any anterior. A l’altre extrem, els nacionals dels països d’Oceania disminueixen un 7%.

La distribució dels estrangers pels districtes de la ciutat es representa al Gràfic 26. Malgrat que es poden trobar persones dels cinc continents en cadascun dels districtes, s’observen patrons territorials en funció del grup nacional persistents any rere any. D’una banda, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu destaquen com a districtes amb una alta concentració d’americans, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i l’Eixample és on hi viuen més europeus no espanyols. Finalment, cal destacar que Ciutat Vella és el districte amb major nombre d’asiàtics, on és el col·lectiu més nombrós amb 26.223 persones, el 41% dels estrangers residents al districte.

Gràfic 26: Població estrangera segons continent de nacionalitat i districte, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de nacionalitat, Població per continent de nacionalitat i sexe (microdades), Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe, Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe (microdades), Població per continent de nacionalitat i edat quinquennal, Població per continent de nacionalitat, sexe i edat quinquennal.

Ampliant l’anàlisi territorial, els Mapes 12 i 13 ens mostren que la distribució dels estrangers dins de Barcelona està lluny de ser homogènia. Les AEB de Ciutat Vella són les que concentren major proporció d’estrangers entre els seus veïns, com també s’observa major intensitat en aquelles zones de Sant Martí que toquen el Besòs, o les dels districtes de Sant Andreu, de Nou Barris, de Sants Montjuïc i de la part central de l’Eixample.

Mapa 12: Població amb nacionalitat estrangera a Barcelona per AEB (%), a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades), Taxa (%) de població estrangera.

L’augment interanual de la població estrangera a Barcelona s’ha moderat considerablement respecte el de l’any 2025. Tot i així, el creixement s’ha distribuït força en el territori: a vuit dels deu districtes i a la majoria de barris es registra un creixement en la proporció d’estrangers. 133 àrees estadístiques bàsiques guanyen població estrangera. Per districtes, els guanys més importants en termes relatius corresponen a Ciutat Vella (+1.048 persones estrangeres, un 1,7% respecte l’any 2025), a Sant Andreu (+378, un +1,3%) i Sarrià-Sant Gervasi (+301, un +1.1%). Els dos districtes que experimenten un creixement negatiu són Gràcia (-86 estrangers, un -0,3%)i Horta-Guinardó (-19 estrangers, un -0,1%).

La població estrangera és una població lleugerament masculinitzada (220.138 dones, el 47,8% del total, i 240.271 homes) i com ja s’ha descrit en el cas dels nascuts a l’estranger, la masculinització va en funció del continent de nacionalitat: entre els americans i europeus són majoria les dones, i entre els africans i els asiàtics ho són els homes. Pel que fa a l’edat, els estrangers extracomunitaris són el col·lectiu nacional més jove, amb una mitjana d’edat que evoluciona suaument a l’alça i arriba als 35,89 anys. Els estrangers comunitaris són, de mitjana, una mica més grans (36,43 anys). El contrabalanç de la immigració a l’envelliment demogràfic de Barcelona és evident: la població estrangera continua sent una població jove en comparació amb la mitjana de la població espanyola, que és de 47,75 anys.

Gràfic 27: Piràmide de la població de Barcelona segons lloc de naixement i nacionalitat, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, sexe i edat quinquennal (microdades), Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), sexe i edat quinquennal (microdades).

La combinació entre la nacionalitat i el lloc de naixement dels empadronats és imprescindible per conèixer la composició i evolució sociodemogràfica de la ciutat de Barcelona. L’anàlisi de la piràmide de població considerant conjuntament aquestes dues característiques requereix enllaçar el present amb la dinàmica migratòria del passat recent. Només d’aquesta manera es pot entendre quina ha estat l’aportació dels fluxos immigratoris de les dues darreres dècades, ja sigui pel que fa a la xifra de població en el seu conjunt, com a la composició d’edat i d’origen dels residents a Barcelona. Tot i que no s’observen canvis significatius respecte a 2025, any a any s’ha anat accentuant l’impacte de les migracions en la creixent diversitat d’origen i nacionalitat entre els efectius de les successives generacions que conviuen actualment a la ciutat. A més, la piràmide mostrada al Gràfic 27 aporta informació relativa a com l’arribada recent de població forana ha tingut un impacte compensatori del procés d’envelliment demogràfic, especialment visible per la seva concentració entre les generacions joves.

Si considerem els pesos relatius, els nascuts a Espanya amb nacionalitat espanyola representen el 62,5% del total d’empadronats, són majoritaris entre els nens, joves fins la vintena i població a partir de cinquanta anys aproximadament. Els nascuts a Espanya amb nacionalitat estrangera, en canvi, són el grup menys nombrós, l’1,3% del total, clarament concentrats entre la població infantil, sobretot entre els més petits, de 0 a 4 anys. Aquests nens i nenes són els fills que els immigrants no nacionalitzats han tingut un cop han arribat a Espanya. Per tant, són l’evidència de l’aportació a la natalitat dels fluxos migratoris procedents de l’estranger. Concretament, el 17% dels infants del grup d’edat de 0-4 anys són estrangers, tot i haver nascut a Espanya (el 12% entre els nens de 0-9 i el 9% entre els menors de 16 anys).

No obstant, per conèixer quina ha estat l’aportació de les migracions en els naixements, caldria sumar-hi els fills dels immigrants nacionalitzats, cada cop més nombrosos, que són més difícils d’identificar en els registres padronals -que no recullen el lloc de naixement dels pares-, i per tant no poden diferenciar-se de la resta de nascuts a Espanya amb nacionalitat espanyola.

El 30%, gairebé un terç, dels nascuts a l’estranger ha adquirit la nacionalitat espanyola. Aquestes persones representen 11 de cada 100 empadronats a Barcelona, i tenen una estructura d’edat força distribuïda entre els 20 i els 60 anys aproximadament. Finalment, de la resta de nascuts a l’estranger, el 70% són de nacionalitat estrangera -el 25,4% de població de la ciutat-, i la majoria tenen entre 25 i 44 anys. L’alt volum dels immigrants amb nacionalitat estrangera i la seva estructura d’edat, explicarien que siguin gairebé la meitat, el 46,5%, de la població de joves i joves-adults (entre 20 i 39 anys aproximadament).

El perfil acadèmic dels estrangers empadronats a Barcelona és molt divers atenent a l’origen. En conjunt, un 42,7% dels estrangers que viuen a Barcelona declaren tenir estudis universitaris o un Cicle Formatiu de Grau Superior. Si només es considera els de la Unió Europea, els titulats superiors arriben a un 66,2%, una proporció que gairebé dobla el de la població espanyola (37,4%). Els percentatges més baixos d’estudis superiors corresponen a africans (15,7%) i asiàtics (26,2). Entre els americans, el percentatge és del 37,4%, tot i que dins del global continental hi ha una forta heterogeneïtat interna en termes educatius en funció de la nacionalitat.

El detall del perfil educatiu dels residents d’algunes de les nacionalitats més freqüents a la ciutat mostra patrons força divergents. Així, els universitaris són més del 70% entre els estrangers dels Estats Units (76,2%), França (74,77%), el Regne Unit (72,7%) i Alemanya (70,9%). L’altra cara de la moneda correspon a Pakistan i Hondures, ambdós amb un 8,6% o el Marroc (11%). Entremig trobem els argentins (45,1%) o els veneçolans (40,5%).

Mapa 14: Població estrangera per països, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de nacionalitat, Població per país de nacionalitat i sexe, Població per continent i país de nacionalitat.

Per nacionalitats, la més present és la italiana11 (concretament són 54.036 persones) seguida per la colombiana (30.196), la pakistanesa (26.317), la xinesa (23.937), la peruana (23.300 persones) i la francesa (20.075). Entre 10 mil i 20 mil efectius se situen les set següents nacionalitats: el Marroc, Veneçuela, Hondures, Rússia, Argentina, Índia i Filipines. La novetat d’enguany és que entre els països que més residents empadronats guanyen durant el darrer any la majoria no estan entre els primers del rànquing de nacionalitats: Bangladesh (+2.095), la Índia (+1.880), el Nepal (+1.644), Algèria (+850) i Itàlia (+621). Amb l’excepció d’Itàlia, alguns d’aquests països tenen contextos polítics, econòmics i socials inestables. Encapçalant les nacionalitats que perden efectius es troben l’argentina (-1.331), la marroquina (-1.297) l’hondurenya (-1.158).

Gràfic 28: Població estrangera segons nacionalitats més freqüents, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de nacionalitat, Població per país de nacionalitat i sexe.

El ja clàssic protagonisme del col·lectiu de persones de nacionalitat italiana en el conjunt de residents no és nou, però s’està accentuant any rere any, tal com evidencia el Gràfic 29, que també il·lustra com en el seu moment marroquins, equatorians i pakistanesos van ser els més nombrosos.

Gràfic 29: Població estrangera del país més freqüent (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de nacionalitat, Població per país de nacionalitat i sexe, Població per continent i país de nacionalitat.

Com s’ha comentat anteriorment, a Barcelona hi viuen persones de 181 nacionalitats, a més de l’espanyola. Aquesta diversitat nacional es distribueix pel territori barceloní seguint uns patrons determinats, i sovint es produeixen concentracions de determinats col·lectius en unes zones ben concretes. Per aquest motiu, el mapa 15 pretén evidenciar aquesta especificitat, en recollir la nacionalitat estrangera més freqüent en cadascuna de les 233 AEB de la ciutat. En total són catorze nacionalitats les que es reparteixen les primeres posicions en el territori municipal, entre les que prevalen la d’Itàlia (la nacionalitat estrangera més freqüent a 149 AEB), Colòmbia (23), Xina (16), Hondures (12), i Pakistan (11). Gairebé la totalitat del territori, el 91% de les AEBs de Barcelona, és liderat només per aquestes 5 nacionalitats estrangeres.

La nacionalitat més popular a més AEBs és la italiana. Per sí sola, i després de l’espanyola, la nacionalitat italiana es majoritària en el 64% dels territoris. En l’únic districte on no lidera és a Nou Barris, així com en algunes zones de Sarrià-Sant Gervasi, de Ciutat Vella i en les zones limítrofes amb el Besòs i amb l’Hospitalet de Llobregat. Els colombians (segona nacionalitat en 23 AEB) s’estenen principalment per Sant Andreu, Nou Barris i Horta-Guinardó, i molt més puntualment a Sants-Montjuïc i l’Eixample.

En canvi, els xinesos destaquen especialment en diverses àrees de la Verneda i la Pau, el Bon Pastor, i a Sant Martí dels Provençals. Els marroquins es concentren en quatre àrees, situades a Nou Barris, Sant Andreu i Sants-Montjuïc, un patró similar al dels peruans. El Paraguai és principal nacionalitat a només una AEB d’Horta-Guinardó. Els hondurenys són majoria a Nou Barris, i Horta-Guinardó. Es manté la forta concentració de paquistanesos als barris del Besòs i el Maresme –Sant Martí-, la Trinitat Vella –Sant Andreu-, i a la franja baixa del Raval. A la part nord d’aquest barri hi ha una forta presència relativa de filipins. En tots aquests casos, es tracta de barris amb un nivell de renda inferior a la mitjana de la ciutat.

El cas contrari és el dels ciutadans de França, Rússia i els Estat Units, que són ben identificables en barris benestants. Els francesos destaquen en sis de les AEB del districte de Sarrià-Sant Gervasi. En el cas dels russos, es concentren d’una banda a Diagonal Mar i el Font Marítim del Poblenou. Com a novetat d’enguany s’identifica una AEB del barri de les Corts per sobre de la Diagonal on la primera nacionalitat estrangera és la iraniana, casualment al costat de l’AEB on lideren els estatunidencs. Finalment, en el cas dels ucraïnesos, tal com s’observava l’any 2025, són la nacionalitat més abundant a La Verneda i la Pau.

Mapa 15: Nacionalitat més freqüent (després de l’espanyola) per AEB, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de nacionalitat, Població per país de nacionalitat i sexe, Població per continent i país de nacionalitat.