2 Síntesi de resultats
POBLACIÓ
La població de Barcelona disminueix lleugerament el 2026 i se situa en 1.729.963 persones, el segon valor més elevat dels darrers quaranta anys.
Es reverteix la tendència de creixement iniciada el 2023, amb un descens gairebé simbòlic del 0,1%.
A set dels deu districtes es redueix lleugerament el nombre de residents, mentre que a Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu es detecten petits increments.
Com en anys anteriors, la dinàmica demogràfica del 2025 es caracteritza per un saldo del moviment natural negatiu que es contraresta pel dinamisme de les migracions. Dins d’aquestes, les entrades superen de nou les sortides, tot i l’augment de les baixes per rectificacions d’acord als registres oficials.
L’estructura per sexes indica un predomini de les dones que s’intensifica a partir dels 45 anys i és molt marcat en edats avançades.
L’edat mitjana de la població repunta lleugerament fins al 44,6 anys.
El nombre de persones centenàries assoleix un nou màxim: 1.196. El protagonisme femení és contundent, amb un pes del 82%.
Augmenta el nivell formatiu de la població: un 37,4% dels empadronats de setze i més anys té titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior. S’accentua el diferencial entre homes (35%) i dones (39,6%) amb educació superior.
Prossegueix la davallada de la població autòctona, que va deixar de ser majoria al 2019. El nombre de persones no nascudes a la ciutat és superior al de les nascudes a la ciutat. Enguany, la població autòctona representa el 44,6% del total.
Hi ha 626.924 persones empadronades a Barcelona nascudes a l’estranger. El 53,2% (333.240 persones) ha nascut al continent Americà.
Amb gairebé 50 mil persones, Argentina continua sent el país amb més aportació de nascuts a l’estranger. La resta de països d’origen més nombrosos són, per ordre, Colòmbia, Perú, Veneçuela, Pakistan, Equador, el Marroc, Itàlia, Hondures i Xina.
El 30% dels nascuts a l’estranger ha adquirit la nacionalitat espanyola; representen l’11% dels empadronats a Barcelona.
La població de nacionalitat espanyola es redueix un 0,4% en relació amb l’any anterior, un descens que, tret d’alguna excepció, ha estat una constant durant els darrers anys.
La població estrangera és la protagonista del creixement demogràfic de Barcelona al llarg del segle XXI. Al 2026, i amb un petit increment del 0,7%, el nombre de persones empadronades de nacionalitat estrangera augmenta fins 460.409, el 26,6% del total.
La diversitat de nacionalitats es manté com un dels trets distintius de Barcelona: a banda de l’espanyola, hi conviuen persones de fins a 181 nacionalitats diferents.
La distribució territorial de la població estrangera és desigual: en termes absoluts, els districtes amb més residents de nacionalitat estrangera són l’Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella. En valors relatius, però, Ciutat Vella destaca clarament, amb un 54,8% de la població de nacionalitat estrangera.
La població estrangera és relativament jove en comparació amb l’espanyola i mostra una estructura per sexe relativament equilibrada, amb una lleugera majoria d’homes i una notable variabilitat segons la nacionalitat.
El perfil acadèmic dels estrangers empadronats a Barcelona és molt divers atenent a l’origen. En conjunt, un 42,7% dels estrangers que viuen a Barcelona declaren tenir estudis universitaris o un Cicle Formatiu de Grau Superior.
Europeus i americans són els col·lectius d’estrangers més nombrosos. Les nacionalitats més abundants continuen sent la italiana, la colombiana i la pakistanesa.
DOMICILIS
A Barcelona hi viuen 1.729.963 ciutadans empadronats en 684.077 domicilis.
Gairebé un terç dels domicilis són unipersonals (218.433).
Continuen en ascens els domicilis amb persones de nacionalitat estrangera, tant aquells on tots els membres són estrangers (13,7% del total), com aquells altres on conviuen espanyols amb persones d’altres nacionalitats (14,4%).
Les llars amb menors van a menys i no arriben a la quarta part dels domicilis (21,4%).
MOVIMENT DEMOGRÀFIC
La trajectòria demogràfica de la ciutat manté la dinàmica recent, caracteritzada per un saldo natural negatiu i un fort dinamisme dels fluxos migratoris, tot i que més moderats que en anys anteriors.
El resum del creixement demogràfic segons els dos components és el següent. Barcelona ha registrat un saldo natural negatiu de 3.549 persones, i un de migratori i administratiu positiu de 11.383.
Naixements i defuncions retrocedeixen moderadament. Els 11.012 naixements del 2025 disminueixen un 1,3% en relació amb el 2024, assolint el valor més baix des de 1900 (amb l’excepció de 1939). Es registren 14.557 defuncions (1% menys que el 2024).
El saldo natural negatiu s’escampa a tots els districtes amb l’excepció de Ciutat Vella, on per tercer any consecutiu hi ha més naixements que defuncions.
Poques novetats en els noms més populars pels nadons: els noms més triats de nenes són Olívia, Sofia, Emma, Júlia i Ona. Pels nens, els preferits són Mateo, Pau, Marc, Pol i Bruno.
La migració continua sent el component essencial de la dinàmica demogràfica; el 2025 registra una petita davallada de les entrades i un impuls a l’alça de les sortides.
Els nous residents per immigració aporten una estructura gairebé equilibrada per sexes i força jove en termes d’edat. Com en anys anteriors, el segment més nombrós és el d’adults joves nascuts a l’estranger (81,6%). Entre els nouvinguts el 2025, un 44% declara tenir titulació universitària.
El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves de nacionalitat espanyola que marxa majoritàriament a la resta de Catalunya (68,4%) i a la resta d’Espanya (23,7%).
Un any més, es produeix una lleugera disminució del nombre de migracions internes a Barcelona. Els protagonistes són adults joves, amb paritat de sexes, i cada cop més, de nacionalitat estrangera. Es manté la preferència per romandre al mateix districte.