3 La població de Barcelona: evolució i característiques

3.1 Evolució de la població de Barcelona

La població de Barcelona disminueix lleugerament el 2026 i se situa en 1.729.963 persones, el segon valor més elevat dels darrers quaranta anys. Segons la lectura del padró municipal d’habitants a 1 de gener de 2026, la població de Barcelona ha revertit la tendència de creixement iniciada el 2023 quan es van recuperar els fluxos migratoris aturats per la pandèmia. No obstant, la caiguda interanual del 2026 només ha estat del 0,1%, i, per tant, la xifra d’habitants empadronats es manté en els nivells més alts d’ençà 1986.

Gràfic 1: Població resident a Barcelona (1900-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).

Les dades més recents del Padró d’habitants de 2026 registren una nova aturada en l’evolució alcista que la població empadronada a Barcelona ha experimentat des l’inici del segle XXI, interrompuda anteriorment només durant els anys de crisi econòmica i en el bienni 2021-2022 a resultes de la crisi sanitària. Un cop es superà la pandèmia, la recuperació demogràfica es va refermar clarament en el trienni 2023-2025. Si al 2024 es va assolir la taxa de creixement interanual més elevada de les dues dècades anteriors (2,6%), l’1,7% del 2025 ja va mostrar un esmorteïment en relació amb l’any anterior. Les dades de 2026 palesen un canvi de signe (-0,1%), massa petit i massa incipient per valorar la possible continuïtat.

En termes absoluts a 1 de gener de 2026 hi ha gairebé 2.103 residents menys que un any abans, una caiguda molt petita tenint en compte que Barcelona ha sumat 63.433 persones a les que residien a la ciutat al gener de 2020, just abans de l’esclat de la pandèmia.

Aquest escenari de creixement recent és per tant assimilable al dels primers anys del segle XXI. No obstant, tot i ser destacable, queda força per sota d’altres fases expansives pretèrites de la ciutat en termes demogràfics, com les viscudes en les dècades centrals del segle XX. Certament, l’increment de 110.350 empadronats entre 2010 i 2026 està lluny del creixement de 199.004 habitants de la dècada posterior a la Guerra Civil, de l’augment de 277.684 persones de la dècada de 1950, dels guanys -ja més moderats- de 187.279 i de 144.021, durant els 1960 i els 1970 respectivament.

Per tant, cal contextualitzar l’actual fase d’ascens amb d’altres fases anteriors, com l’expansiva dels primers vuitanta anys del segle passat, que responien a la combinació de saldos naturals i migratoris positius, la contractiva del període 1984-2000, o l’expansiva posterior dels primers anys del mil·lenni, marcada per l’absorció de fluxos migratoris que compensaven l’estancament del creixement natural, fases totes elles lligades als respectius cicles econòmics.

Gràfic 2: Població resident a Barcelona (2002-2026), variació interanual (%)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).

L’estructura demogràfica i la dinàmica del creixement de la població de Barcelona des de l’inici del segle XXI s’expliquen per l’evolució dels saldos migratoris amb l’estranger, positius en bona part dels darrers 25 anys, però negatius durant els anys de la crisi econòmica i els de la pandèmia de Covid-19. Aquests saldos continuen compensant amb escreix el creixement vegetatiu negatiu estructural, marcat per una fecunditat en continu retrocés. En conjunt, amb les oscil·lacions descrites, el nombre d’empadronats a la ciutat en els darrers vint anys s’emmarca en un rang relativament estret, d’entre 1,60 i 1,73 milions de persones.

3.1.1 Evolució de la població per districtes i barris

Set dels deu districtes han reduït lleugerament la població empadronada al 2026, mentre Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu registren petits increments demogràfics. Així, la disminució de població ha quedat força repartida en el territori i això fa que les variacions interanuals siguin petites en tots els districtes, que oscil·len entre el -0,7% de Les Corts al +0,4% de Ciutat Vella i Sant Andreu.

Però en ampliar el focus temporal al quinquenni més recent, des de 2022 fins a 2026, es palesa un notable creixement demogràfic que ha estat generalitzat als deus districtes de la ciutat, amb taxes de creixement que van des del 3,2% de Sarrià-Sant Gervasi fins al 9,2% de Ciutat Vella, districte que destaca amb uns increments anuals superiors a la mitjana de la ciutat. Nou Barris (7,3%) i Sants-Montjuïc (6,7%) es postulen com a segon i tercer districtes més dinàmics dels darrers cinc anys. I amb creixements més moderats se situen, a més de Sarrià-Sant Gervasi (3,2%), Les Corts (3,3%), l’Eixample (3,9%) i Gràcia (4%). Cap d’aquests moviments ha alterat la distribució de la població entre districtes en números absoluts, en la què l’Eixample amb 277.353 habitants i Sant Martí, amb els seus 252.625, es mantenen com els districtes més poblats al 2026. A l’altre extrem, les Corts com el que menys, l’únic per sota dels cent-mil residents (83.773).

Gràfic 3: Població resident als districtes de Barcelona, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços:Població, Població (microdades).

Es confirma un patró de distribució i creixement de la població força homogeni territorialment, tot i amb matisos, que contrasta amb fases anteriors en les que, o bé els districtes més allunyats del centre acollien els gruixos principals d’immigrants (dècada del 1960), o bé el centre històric actuava de primera àrea receptora que després distribuïa a barris perifèrics (segona part de la dècada del 2000).

Gràfic 4: Evolució de la població resident als districtes de Barcelona (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).

El detall del mapa 1 mostra com s’ha repartit territorialment la reducció de població del darrer any. En general es constata com la baixada del nombre de persones empadronades ha impactat en bona part de la ciutat i només 16 dels 73 barris han guanyat població en relació amb l’any 2025. No obstant, el canvi ha estat molt petit en la majoria de territoris i això es reflecteix en les respectives taxes de variació interanuals, molt properes en la majoria dels territoris al 0%, ja sigui en els barris en que augmenta la població com en els que disminueix. Per destacar algunes excepcions, el protagonisme de l’increment li pertoca un any més a la Marina del Prat Vermell, amb un augment del 10,4%, derivat d’un perfil molt bàsic de creixement: es tracta d’un barri demogràficament molt petit i en ple desenvolupament urbanístic en el què la construcció de nous habitatges atreu nous residents, tot i que el creixement d’enguany ha estat clarament inferior al de l’any 2025, quan la població del barri va créixer un 45,5%. També cal tornar a destacar el creixement del barri menys poblat de la ciutat, la Clota, que ha augmentat la seva població en un 4,9%, encara que també en aquest barri el ritme de creixement s’ha frenat respecte al de l’any anterior que es va situar en el 27,3%. Entre la resta de barris que creixen en nombre d’habitants, destaca el Fort Pienc (2,9%) i el Raval (1,9%).

Gràfic 5: Població als districtes de Barcelona (2025-2026), variació interanual (%)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).

Mapa 1: Població a les AEB de Barcelona, variació interanual 2026 (%)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).

Pel que fa als barris amb pèrdues de població més importants entre el 2025 i el 2026, cal destacar l’Antiga Esquerra de l’Eixample (-2,5%) i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (-1,9%), Pedralbes i Sarrià (ambdós amb una disminució del -1,4%), o Sants (-1,2%). El mapa 1 detalla la distribució territorial de la lleu disminució de residents a un nivell territorial inferior, les Àrees Estadístiques Bàsiques.

En síntesi, les dades de gener de 2026 registren un trencament de la tendència de creixement sostingut dels darrers anys, tal com indica la petita reducció de la població resident a Barcelona durant el darrer any. No obstant, la pèrdua d’empadronaments ha estat poc significativa i molt repartida territorialment, elements que fan pensar més en una estabilització de les xifres d’habitants que en un viratge clar envers el decreixement poblacional. No obstant, caldrà esperar als propers anys per tenir una millor perspectiva de l’evolució de la xifra de residents de la ciutat.

3.2 Població per edat i sexe

Per sexes, no s’observen canvis significatius en l’estructura de la població resident respecte a la d’anys anteriors, i un any més les dones predominen a gairebé tots els territoris, especialment a partir dels 45 anys. En conjunt, les dones representen un 52% del total de la població, una proporció gairebé idèntica a la dels anys anteriors i molt similar a la de les darreres dècades.

L’estructura de la població per edats que configura la piràmide de població adjunta deriva d’una societat madura alineada amb la resta d’Europa, on les taxes de natalitat cada cop són més baixes, el que es tradueix en un creixement natural molt baix. Les cohorts a la base de la piràmide són poc nombroses i van en retrocés. Per contra, l’augment de l’esperança de vida explica una major supervivència entre les generacions d’edat avançada.

Les cohorts més nombroses són les d’adults joves i en particular les d’entre 30 i 39 anys. El grup quinquennal més nombrós és el dels adults de 30 a 34 anys, amb 148.776 persones. Les cohorts entre els 25 i els 64 anys són les úniques que depassen les cent-mil persones, i en conjunt sumen un 58,1% del total de població. El resultat d’aquesta estructura d’edat situa l’edat mitjana en 44,63 al 2026, un valor que poc a poc ha anat augmentant i que porta des del 2013 per sobre dels 44 anys, esdevenint un indicador més d’una estructura demogràfica envellida, un tret que la ciutat comparteix amb moltes d’altres urbs europees.

Gràfic 6: Piràmide de població de Barcelona, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per sexe i edat quinquennal, Població per sexe i edat quinquennal (microdades), Població per sexe i edat (microdades).

En edats infantils, joves i d’adults joves, la relació de masculinitat2 superior a 100 denota que els homes superen les dones. A partir dels 45 anys la relació de masculinitat s’inverteix i disminueix progressivament a mesura que augmenta l’edat de la població, conseqüència de la major supervivència femenina a totes les edats. De fet, per a tots els grups d’edat de 45 i més anys aquesta ràtio és inferior a 100.

Gràfic 7: Relació de masculinitat per grup d’edat quinquennal, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per sexe i edat quinquennal, Relació de masculinitat per edat quinquennal, Població per sexe i edat quinquennal (microdades), Població per sexe i edat (microdades).

Gràfic 8: Relació de masculinitat per districtes, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per sexe, Relació de masculinitat, Població per sexe (microdades).

Les dones són majoria a tots els districtes amb l’excepció de Ciutat Vella, on representen el 44,6% de la població, un percentatge lleugerament inferior al d’anys anteriors. En aquest districte és molt destacable la major presència masculina entre els joves i els adults, en especial en la població de 40-44 anys, amb 137 homes per cada 100 dones i en la franja de 35 a 39 anys, amb 141 homes per cada 100 dones. L’explicació és l’elevada proporció al districte de diversos col·lectius de població nascuda fora d’Espanya molt masculinitzats, tal com es descriu a l’apartat 4.1.1. A l’extrem oposat, i amb un perfil també molt semblant al d’anys anteriors, els districtes amb una presència relativa superior de dones són Sarrià-Sant Gervasi (amb un 54,0% del total de la població), Gràcia (53,7%), Les Corts (53,4%) i Horta-Guinardó (52,8%).

3.2.1 Pes de la població infantil i de la gent gran

La contraposició entre el pes de la població infantil de menys de 16 anys i la de 65 anys i més ofereix una visió sintètica d’una part de les grans transformacions demogràfiques recents de la ciutat.

Tal com mostra el gràfic adjunt, d’ençà 1981 el pes relatiu de la població infantil no ha deixat de baixar, alhora que el de la població gran ha anat augmentant fins a estabilitzar-se. Amb alguns alts-i-baixos a la sèrie, la sòlida tendència subjacent que estem veient ens aproxima cada any més a que per cada nen de menys de 16 anys pràcticament hi ha dos adults de 65 o més anys. I sobre el conjunt de la població, un 11,7% del total són nens i un 21,1% del total són persones de 65 i més.

Contra aquests dos segments de població que, en línies generals, conformen la població inactiva o depenent, se situa la població en edat de treballar: a Barcelona, hi ha una mica més de tres persones en edat de treballar per cada persona de 65 anys o més, i dues persones per cada persona dels dos grups d’inactius. La incorporació a les edats actives de les generacions del Baby Boom primer, i l’arribada de població immigrada en edat laboral després explicaria que aquestes dues ràtios s’hagin mantingut força estables des de la dècada dels vuitanta. Finalment, la franja de 20 a 24 anys (aproximadament la d’incorporació al mercat de treball, amb 97.093 persones) té un nombre d’efectius semblant a la de 65 a 69 anys (al voltant de l’edat de la jubilació, amb 90.019 persones), assegurant un hipotètic reemplaçament immediat de població activa.

Per tant, en els darrers anys, tot i el procés d’envelliment demogràfic, l’estabilització del pes relatiu del col·lectiu de persones de 65 anys i més s’emmarca en un context d’arribada de fluxos migratoris de joves i adults que contribueix a eixamplar la part central de la piràmide d’edats. En paral·lel, el petit repunt de la natalitat en els anys anteriors al 2010 ha contingut el descens relatiu de la població infantil.

Més enllà de l’augment de la població de 65 anys i més, el procés d’envelliment demogràfic també s’explica pels guanys en esperança de vida. La major supervivència de les persones explicaria l’evolució a l’alça de l’indicador de sobreenvelliment, que descriu la proporció que representen els habitants de 85 anys i més sobre el total de població de 65 anys i més. Així, al llarg dels darrers 45 anys no només ha crescut el pes de la població gran, sinó que el percentatge de persones de més de 84 anys entre els sèniors ha passat del 6,6% al 1981 al 18,6% al 2026.

Gràfic 9: Pes de la població infantil i de la gent gran sobre la població total (1981-2026)

A nivell territorial, la distribució de la població infantil i de la gent gran és força divergent. Enguany destaca com a novetat que la Marina del Prat Vermell escala fins la primera posició com a barri amb una superior proporció relativa de criatures (amb un 18% del total de la seva població), seguit de prop per La Clota (17,9%) i, completant el podi, Ciutat Meridiana (17,7%). La concentració territorial de població infantil està polaritzada socioeconòmicament, ja que també destaquen per aquesta abundància relativa de nens quatre dels barris amb renda més alta de la ciutat: Sarrià, les Tres Torres, Pedralbes i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, tots ells amb un 16%-17% de població infantil sobre el total. Els barris amb més proporció de gent gran són Canyelles (31,2% del total), la Vall d’Hebron (29,1%) i les Corts (27,9%).

Mapa 2: Població de 0 a 15 anys per AEB (%), a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per edat, Població per edat (microdades), Població per edat quinquennal, Població per edat quinquennal (microdades), Població per edat en grans grups.

3.2.2 Població centenària

Un matís interessant de l’estructura de la població per edat i sexe de la població de Barcelona, i que no pot faltar en l’anàlisi demogràfica, és l’eminent creixement en la xifra de persones amb 100 anys o més. La presència creixent de persones de cent anys i més és una gran conquesta social que, més enllà dels factors genètics, reflecteix una major supervivència general de la població gràcies a avanços significatius en la medicina, la nutrició, la qualitat de vida i latenció sociosanitària, així com altres factors ambientals i socioeconòmics.

El gràfic adjunt marca dos trets incontestables: cada cop hi ha més persones que depassen els cent anys i la supremacia femenina és aclaparadora. Amb permís del lleu sotrac per l’impacte pandèmic, cada any s’assoleix un nou màxim històric, i el 2026 els residents més enllà dels cent anys són 1.196 persones. Aquest augment de la població centenària és sostingut i accelerat: al 2026 hi ha 92 persones més de 100 anys o més que al 2025, i la diferència respecte cinc anys endarrere és de 332.

Un cop més, es palesa la superior longevitat de les dones, atribuïble a una combinació de factors biològics i socials. Hi ha 982 dones i 214 homes amb cent anys o més; les dones representen, així, el 82% del total de les persones centenàries.

Gràfic 10: Població centenària (2016-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per edat, Població per edat (microdades), Població per edat quinquennal, Població per edat quinquennal (microdades), Població per edat en grans grups.

L’augment del nombre de persones centenàries no és una tendència singular de Barcelona. Com a molts altres indrets d’Espanya i Europa, el segment d’edat que augmenta més en volum i en termes relatius és el de les persones de 85 i més anys. A Espanya, el nombre de centenaris s’ha multiplicat per 20 en les darreres quatre dècades. Aquests trets generals emmarquen la tendència cap a l’envelliment de la població amb una esperança de vida en màxims i una reducció persistent de fecunditat i natalitat.

Per barris, els que concentren més persones centenàries en termes absoluts són la Nova Esquerra de lEixample, Sant Gervasi-Galvany, lAntiga Esquerra de lEixample, la Dreta de l’Eixample, la Sagrada Família, Sant Andreu i el Poblenou.

Mapa 4: Població centenària per barris, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per edat, Població per edat (microdades), Població per edat quinquennal, Població per edat quinquennal (microdades), Població per edat en grans grups.

3.2.3 Edat mitjana de la població

Des que l’any 2013 es va depassar la frontera dels 44 anys, l’edat mitjana de la població de Barcelona s’ha mogut amb dents de serra entre els 44 i els 45 anys. Enguany, la mitjana és 44,63 anys, la segona més alta mai assolida a Barcelona, i se situa lleugerament per sota del màxim de l’any 2022 (44,68 anys). La trajectòria ascendent de l’edat mitjana de les dues darreres dècades del segle passat –gairebé set anys més entre 1981 i 2001- es va frenar a mitjans de la dècada passada a mesura que els fluxos d’immigrants rejovenien la població.

Aproximadament d’ençà el 2014, l’edat mitjana de la població s’ha mantingut estable amb alguns pics dins del rang dels 44-45 anys. Un rang d’edat compassat amb l’entorn català3 (amb una mitjana pel 2025 de 44,17 anys) i espanyol4 (44,55 anys) i europeu5 (44,9 anys). L’edat mitjana també està augmentant a gairebé la totalitat de països de la UE, i pel 2024 els extrems els marquen Itàlia amb 49,1 anys i Irlanda amb 39,6 anys.

Gràfic 11: Edat mitjana de la població de Barcelona (1981-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de la població, Edat mitjana de la població per sexe, Edat mediana de la població, Edat mediana de la població per sexe.

Si exceptuem Ciutat Vella, no es palesen grans diferències entre districtes: l’edat mitjana més elevada correspon a Les Corts (amb 46,74 anys). Ciutat Vella, amb una trajectòria divergent a la de la resta de districtes, no és només el districte on els residents tenen una edat mitjana més baixa, de 39,87 anys (l’única per sota dels 40 anys), sinó el districte en que l’evolució recent ha estat el del rejoveniment de la seva població. El motiu és l’alta afluència al districte de població nascuda a l’estranger amb una estructura d’edat més jove que la de la població autòctona o nascuda a la resta d’Espanya.

3.3 Població segons nivell d’instrucció

Les dades de 2026 refermen la trajectòria de millora gradual de la qualificació acadèmica de la població de Barcelona. En efecte, venim observant com de manera ininterrompuda durant les darreres dècades, augmenta la proporció d’habitants amb majors nivells educatius: l’augment del nivell formatiu de la població i l’ampliació del diferencial d’aquest nivell entre homes i dones són dues tendències cada cop més evidents. La població de setze i més anys amb titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior ha passat del 23,8% l’any 2009 al 37,4% el 2026, en una tendència ascendent ininterrompuda tant entre els homes com, especialment entre les dones.

En efecte, any a any les dades refermen la creixent diferenciació de nivell formatiu entre homes i dones entre els nivells elevats (educació terciària). Gairebé no hi ha diferències entre dones i homes amb educació primària i secundària. Per contra, si l’any 2009 la proporció de dones amb formació universitària (23,9%) superava lleugerament la dels homes (23,6%) en tres dècimes, des de llavors aquesta diferència s’ha anat eixamplant fins arribar a una bretxa de 4,6 punts en favor de les dones (39,6% enfront del 35% el 2026).

Aquestes dades s’emmarquen en una tendència general que també es veu a Catalunya, a Espanya i a moltes ciutats europees: existeix una bretxa de gènere en el rendiment acadèmic a favor de les dones, especialment en les generacions joves que finalitzen un grau o un màster oficial: el 2024, el 49,9% de les dones de la UE amb una edat compresa entre els 25 i els 34 anys havia completat l’educació terciària, enfront del 38,7% dels homes. Aquest patró es pot observar pel total de la UE6.

Gràfic 12: Població de 16 i més anys amb estudis universitaris o CFGS (2009-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població de 16 anys i més per titulació acadèmica, Població de 16 anys i més per titulació acadèmica i sexe, Població de 16 anys i més per titulació acadèmica i sexe (microdades).

Mapa 5: Població de 16 i més anys amb estudis universitaris o CFGS per AEB (%), a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població de 16 anys i més per titulació acadèmica, Població de 16 anys i més per titulació acadèmica i sexe, Població de 16 anys i més per titulació acadèmica i sexe (microdades).

3.4 Noms i cognoms més freqüents de la població

Els noms més freqüents entre les dones empadronades a Barcelona són Maria/María, Montserrat, Marta, Laura, Núria/Nuria, Cristina i Carme/Carmen. Entre els homes, Antonio/Antoni, Jordi/Jorge, David, Josep/José, Marc i Manuel/Manel. Les il·lustracions següents mostren els noms més freqüents dels residents segons les dècades de naixement.

Gràfic 13: Noms més freqüents de les barcelonines i els barcelonins per dècades de naixement

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Noms més freqüents per sexe, Noms més freqüents per sexe i dècada de naixement (microdades), Noms dels habitants de Barcelona per edat mitjana i sexe (microdades), Cognoms dels habitants de Barcelona.