5 Domicilis

5.1 Evolució i estructura dels domicilis de Barcelona

Entre les informacions més bàsiques i rellevants dels registres padronals hi ha el domicili habitual on la persona està empadronada a la data de referència. Així, l’adreça d’empadronament es converteix en un element essencial per a quantificar els domicilis on viuen els barcelonins i saber detalls sobre la seva composició.

A la darrera lectura del padró municipal d’1 de gener de 2026 hi consten 1.729.963 ciutadans empadronats a la ciutat que viuen en 684.077 domicilis, amb una mitjana de 2,46 persones per habitatge12. En relació amb un any enrere, la població empadronada ha davallat lleugerament (unes 2.100 persones, un 0,12% menys) mentre que el nombre de domicilis ha virat a l’alça (amb gairebé 3.000 domicilis més, un 0,4%). En els darrers anys, ambdues magnituds han evolucionat de forma desigual, i no sempre en el mateix sentit. Com a recapitulació, d’ençà l’any 2010 els domicilis han augmentat un 3,9% (25.454 més) mentre que la població ho ha fet en un 6,8% (110.350 habitants més).

Gràfic 30: Nombre de domicilis (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Nombre de domicilis.

El Padró municipal d’habitants conté informació individual de les persones que conviuen a la mateixa adreça com ara el sexe, el lloc i la data de naixement o la nacionalitat, però no expressa la relació de parentiu entre les persones empadronades juntes, fet que no permet saber si entre elles existeixen vincles familiars.

Malgrat aquesta mancança, el padró aporta un important element de riquesa estadística a partir de certs trets característics de la població que viu a cada domicili, especialment pel que fa a l’estructura dels domicilis. Un que en destaca de forma periòdica és la major presència de dones al conjunt de domicilis: en un 25,4% dels domicilis no hi viu cap home mentre que aquells on no hi ha cap dona són el 16,0% del total.

Un 31,5% del total de domicilis de la ciutat són unipersonals (218.433 persones). Si situem aquestes persones que viuen soles en relació amb el conjunt de la població major d’edat de Barcelona, el percentatge és del 14,6%. Ambdós percentatges es mantenen força estables en relació amb anys precedents. També són molt més abundants els domicilis unipersonals de dones que els d’homes. Del total de domicilis unipersonals, es reparteixen en un 60,6% per les primeres i en un 39,4% pels segons.

L’increment de les llars unipersonals és degut a diversos factors13. D’una banda, a l’envelliment de la població, que comporta un augment de les persones que viuen soles, en especial de dones, atesa la seva major supervivència. D’altra banda, a altres tendències socials i culturals com són els canvis en els cicles de vida, els guanys en la igualtat de gènere i la predilecció per l’autonomia personal, tots ells acompanyats pels avenços tecnològics i l’eclosió de les xarxes socials que afavoreixen noves formes de socialització més enllà de conviure en un mateix domicili. Totes aquestes dinàmiques van associades al sorgiment de nous patrons en les llars resultants de l’endarreriment en la convivència en parella, l’increment de dissolucions d’unions per separacions o divorcis, l’allargada de l’etapa de vida en viudetat o, simplement, la preferència per viure en solitari.

Pel que fa als trams d’edat dels membres del domicili, cal destacar dues situacions estructurals que es van accentuant en el temps: d’una banda que a un 22,5% dels domicilis (153.875) no hi ha cap persona en edat laboralment activa (entre 18 i 64 anys); i d’una altra que continua a l’alça els domicilis sense menors, fins a assolir els 538.014 domicilis. A un 78,6% dels domicilis (5.090 més que l’any passat) no hi viu cap persona menor de 18 anys.

Gràfic 32: Domicilis per estructura, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per estructura del domicili, Domicilis per estructura del domicili (microdades).

Les situacions de convivència més freqüents, que engloben gairebé un terç de tots els domicilis són sense menors d’edat, concretament són els domicilis habitats per dues persones o més totes majors de 18 anys (un 19,1%) i els de dues persones de 18 a 64 anys (13,5%), un total de 223.158 domicilis.

Pel que fa a la convivència dels menors de 18 anys amb adults, un 2,8% dels domicilis estan habitats per menors acompanyats d’un sol adult: en el 2,3% dels casos, l’adult és una dona i en el 0,5% restant, és un home. La situació més freqüent de convivència de menors a la llar (11,6%) és la dels 77.502 domicilis on viuen dues persones adultes i la resta d’ocupants són menors de 18 anys. Encara que hi ha un 7,1% d’altres domicilis (49.133) on un o més menors conviu en altres combinacions. En resum, les llars amb presència de menors van a menys any a any i després de tres dècades de descensos en termes relatius, actualment només representen un 21,4% del total de en domicilis.

Si filem més prim i ens fixem en la nacionalitat dels ocupants, s’observen diferents matisos; per exemple, en els domicilis ocupats exclusivament per persones de nacionalitat estrangera, la situació més freqüent de convivència és la d’un domicili amb dues persones de 18 a 64 anys (22.150 llars, el 23,7% dels domicilis estrangers) encara que, des de l’òptica de l’estructura del domicili, destaquen els domicilis unipersonals de 18 a 64 anys, ja que aproximadament representen un terç del total de domicilis amb persones únicament de nacionalitat estrangera.

Mapa 16: Domicilis unipersonals sobre total de domicilis per AEB (en %), a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per nombre de persones, Domicilis per nombre de persones (microdades).

Entre els barris amb una proporció més elevada de domicilis unipersonals sobre el conjunt de domicilis (>40%), hi ha tres barris de Ciutat Vella: la Barceloneta (43,5%) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (41,8%), i el Barri Gòtic (38,5%). Fora de Ciutat Vella, sobresurt la Vila de Gràcia (38,4%), i ja clarament per sota del 40% però per sobre del 31,5% de la mitjana de la ciutat hi ha diverses zones escampades per tots els barris de la ciutat. Els barris amb menys domicilis unipersonals són Torre Baró, amb un 22,7%, i Ciutat Meridiana, amb un 24%.

Per trams d’edat, el percentatge de població empadronada sola al domicili és clarament més alta entre les persones que tenen 65 anys i més. El detall territorial ens aporta una fotografia més matisada del quin pes relatiu de persones grans que viuen soles sobre el total de persones grans al districte. Tot i que aquesta proporció segueix sent elevada a Ciutat Vella i a Gràcia, van agafant protagonisme àrees disperses del Poblenou, la Marina del Port, Sant Gervasi, l’Eixample i Nou Barris. Horta-Guinardó i Sant Andreu, per la seva banda, es mantenen en posicions mitjanes.

Gràfic 33: Domicilis unipersonals per estructura (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per estructura del domicili, Domicilis per estructura del domicili (microdades).

El gràfic adjunt palesa l’evolució dels domicilis unipersonals ens les tres darreres dècades: han passat de ser 125.066 l’any 1997 a 218.222 (+74,5%); en destaca l’embranzida dels domicilis unipersonals masculins, que s’han més que duplicat tant pel grup de 18 a 64 anys (+137,1%) com pel de 65 i més anys (+109,4%).

La dimensió dels domicilis segons el nombre de persones que hi viuen corrobora el protagonisme adquirit per les llars unipersonals que hem vist a l’estructura del domicili, i demostra com els domicilis amb una sola persona empadronada van creixent en detriment de les dimensions més tradicionals de tres, quatre o cinc persones. Els domicilis habitats per dues persones -el tipus més estès fa tres dècades- han passat a segona posició. Alhora, els domicilis amb cinc o més persones han registrat un augment en els darrers anys que sembla haver-se estancat darrerament; en total, són gairebé 57.000 domicilis, un 8,3% del total.

Gràfic 34: Domicilis de Barcelona segons nombre de membres (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per nombre de persones, Domicilis per nombre de persones (microdades).

En el gràfic adjunt s’observen aquestes dues situacions que distingeixen com els domicilis d’una i de dues persones, que són els majoritaris en tota la sèrie (1997-2026), inverteixen posicions: durant el primer decenni són els domicilis de dues persones els que estan al davant dels unifamiliars, fins al mig de la sèrie, moment a partir del qual es situen per darrera i els domicilis de persones soles passen a liderar de llarg la distribució.

En línia amb el que s’ha vist anteriorment sobre l’evolució de la població per nacionalitat, la disposició dels domicilis segons la nacionalitat de les persones que hi viuen és testimoni fidel de com es van reduint el nombre de domicilis que només estan ocupats per persones de nacionalitat espanyola. Continuen sent la majoria (un 72,0%), però és un percentatge que va minvant gradualment, alhora que simètricament van augmentant els domicilis amb persones estrangeres, tant aquelles on tots els membres són estrangers (13,7% del total), com aquells altres on conviuen espanyols amb persones d’altres nacionalitats (14,4% del total).

Gràfic 35: Distribució dels domicilis segons nacionalitat dels components (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per la nacionalitat de les persones, Domicilis per la nacionalitat de les persones (microdades).

Gràfic 36: Distribució dels domicilis segons nacionalitat dels components per districtes, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per la nacionalitat de les persones, Domicilis per la nacionalitat de les persones (microdades).

Per tancar la composició dels domicilis a la ciutat, una mirada a la mitjana d’edat de les persones empadronades (44,6 anys) revela una interessant diferència segons la nacionalitat dels seus residents: les persones que viuen en domicilis amb totes les persones de nacionalitat estrangera tenen 36,8 anys de mitjana, mentre que en els domicilis on viuen només persones espanyoles la mitjana se situa als 55,2 anys. En el cas de domicilis mixtos, la mitjana d’edat dels seus residents és de 38 anys. En tots tres segments, la trajectòria es manté a l’alça.

Gràfic 37: Edat mitjana de les persones empadronades al domicili per nacionalitat (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de les persones empadronades al domicili per nacionalitat, Edat mitjana de les persones empadronades al domicili per nacionalitat (microdades).