Notes

  1. La lectura detallada de 2025 i d’anys anteriors la trobareu al web Barcelona Dades https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/ publicat per l’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’Ajuntament de Barcelona.

    Podeu accedir a les taules estadístiques https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/search/padr%C3%B3?theme=Poblaci%C3%B3&source=STATISTICS, a les microdades https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/search/padr%C3%B3?theme=Poblaci%C3%B3&source=MICRODATA, al document La població de Barcelona el 2025 en pdf https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/documents/oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/135562 i html, al document sintètic Flaix de la població de Barcelona https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/datastories/d43ca6068d, i l’aplicació interactiva https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/datastories/kqxz8kca7q. Tots els gràfics i mapes continguts en aquest informe s’han elaborat amb informació publicada als mateixos enllaços. ↩︎

  2. Nombre d’homes per cada 100 dones ↩︎

  3. https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=3198 ↩︎

  4. https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=3198 ↩︎

  5. https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Population_structure_and_ageing#Median_age_is_highest_in_Italy_and_lowest_in_Cyprus ↩︎

  6. La proporció de dones amb educació terciària va ser superior a la proporció corresponent dhomes en gairebé tots els Estats membres, observant-se les majors diferències entre dones i homes als Estats membres bàltics, així com a Finlàndia, Suècia i Eslovènia. L’excepció és Alemanya, l’únic país de la UE en el qual més homes que dones han cursat estudis superiors (el 36,2% dels alemanys enfront del 32,8% de les alemanyes). https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/EDAT_LFS_9903__custom_1290134/bookmark/table?lang=en&bookmarkId=1e41534c-23a1-48a7-a6b3-cd69444d3001. ↩︎

  7. Una tercera part de les persones de nacionalitat italiana empadronades a Barcelona provenen de Sud-Amèrica –en especial d’Argentina, Uruguai, Veneçuela i Brasil- i en molts casos van obtenir nacionalitat italiana en demostrar que tenien avantpassats italians. A partir de 2018, les condicions per obtenir la nacionalitat italiana es van endurir. ↩︎

  8. A més, hi ha 323 persones de les quals no se sap la nacionalitat. ↩︎

  9. Vegeu Barcelona, la ciutat de les 300 llengües a https://ajuntament.barcelona.cat/bcnacciointercultural/ca/noticia/barcelona-la-ciutat-de-les-300-llenges-1359280 ↩︎

  10. Cal tenir present que fins el 31 de gener de lany 2020 la UE estava formada per 28 països, a partir de llavors la formen 27 països. ↩︎

  11. Com s’ha vist anteriorment, moltes de les persones de nacionalitat italiana empadronades a Barcelona han nascut a Sud-Amèrica. ↩︎

  12. Indicador calculat sense incloure les persones empadronades que no tenen domicili fix. ↩︎

  13. El saldo migratori correspon a les diferències entre la població que és dona d’alta al Padró per canvi de residència habitual amb origen a l’estranger o a un altre municipi d’Espanya i la que es dona de baixa. Per realitzar una inscripció per un fet migratori és necessari justificar estar inscrit en algun registre d’empadronament.

    Quan no es pot justificar un lloc d’origen i/o destinació perquè no es consta inscrit en cap altre Padró d’algun municipi o en el Padró d’espanyols residents a l’estranger, es genera una alta d’ofici administrativa, anomenada alta per omissió.

    Les baixes administratives corresponen a les baixes per caducitat en la inscripció en el Padró fruït de l’aplicació de la reforma de la Llei d’estrangeria de 2003 que estableix l’obligació dels estrangers sense autorització de residència permanent, de renovar la seva inscripció padronal. També s’inclouen les baixes d’estrangers comunitaris que no han comunicat el canvi de residència i les baixes per duplicitat en altres registres.

    El saldo administratiu és la diferència entre les altes per omissió i les baixes per caducitat i/o duplicitat. Aquests dos factors es comptabilitzen en el moment en què es registren. ↩︎

  14. https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Fertility_statistics ↩︎

  15. https://www.un.org/development/desa/pd/sites/www.un.org.development.desa.pd/files/undesa_pd_2025_wfr-2024_advance-unedited.pdf ↩︎

  16. Instituto Nacional de Estadística, (INE): https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=30687 ↩︎

  17. Instituto Nacional de Estadística, (INE): https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=1448 ↩︎