6 El moviment demogràfic de 2024
El Padró Municipal d’Habitants és un registre administratiu que ens permet fixar la xifra de població i les característiques de les persones que hi estan empadronades en una data concreta. El seu valor afegit es deriva de ser un registre viu, que es va actualitzant constantment a mesura que les persones s’hi donen d’alta (per naixement, immigració o alta administrativa) o de baixa (per defunció, emigració o baixa administrativa). A més, també registra els moviments interns dintre de la ciutat (quan les persones canvien el seu domicili), o els canvis de nacionalitat. Per tant, permet recollir el moviment demogràfic (natural i migratori i administratiu) durant un període determinat, en quedar fixat el moviment en la data exacta en que es produeix.
Una part de les variacions residencials de la població són executades d’ofici per l’administració; són les altes per omissió i les baixes per caducitat en la inscripció al Padró i/o duplicitat. Són el que anomenem moviments administratius, que tot i no saber exactament quan s’han produït, es comptabilitzen en el moment en què es fa efectiva la seva inscripció13.
Aquest apartat aprofita la riquesa de la informació dels fluxos padronals i ofereix una síntesi del moviment demogràfic de la ciutat de Barcelona entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2024. Per entendre quants i com són els habitants de Barcelona a 1 de gener de 2025 i com han canviat en relació amb el 2024, cal oferir aquesta informació detallada del comportament demogràfic durant l’any. La naturalesa del padró com a registre viu demana la precaució d’interpretar els moviments padronals tenint en compte que són sotmesos a posteriors rectificacions d’acord als registres oficials o derivades de la detecció de possibles errors o duplicacions.
L’evolució demogràfica de la ciutat de Barcelona durant l’any 2024 continua la dinàmica dels dos anys anteriors, caracteritzada per un saldo del moviment natural en nombres negatius, que es compensat amb escreix pel dinamisme del moviment migratori, sobretot pel que fa a les entrades. Clarament, queda superada la crisi pandèmica i el seu impacte sobre l’augment de la mortalitat i la reducció de les immigracions, especialment internacionals, que va incidir en la dinàmica demogràfica del bienni 2020-2021.
El guany de població empadronada a la ciutat al llarg de l’any 2024 és resultat d’un saldo natural negatiu de 3.589 persones, una minva inferior a la produïda durant els anys 2022 i 2023, i d’un de migratori i administratiu positiu de 46.240. El creixement migratori del darrer any s’ha moderat respecte el de l’any 2023 (49.265), però segueix sent d’una intensitat marcadament superior a l’observada durant els anys anteriors.
Pel que fa al moviment natural, persisteix un saldo vegetatiu negatiu de 3.589 persones. No obstant, el decreixement és menor que el dels anys previs (-3.621 el 2023, -4.284 el 2022 i -4.063 el 2021). Durant l’any 2024 s’han registrat 14.680 defuncions (54 menys que durant l’any 2023). És interessant observar que el descens de la mortalitat a partir del 2021, després de la sotragada causada el 2020 per la pandèmia de Covid-19, no ha estat capaç de contrarestar la disminució de naixements iniciada el 2010. En efecte, al 2024 ha continuat la tendència decreixent de la natalitat. No obstant, la davallada en números absoluts dels naixements (-22) ha estat inferior a la registrada durant l’any 2023 (-230).
Gràfic 38: Saldo natural, migratori i administratiu a Barcelona (2002-2024)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones emigrades, Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Altes per omissió, Altes per omissió per sexe i edat quinquennal, Baixes per inscripció indeguda, Baixes per inscripció indeguda per sexe i edat quinquennal, Naixements, Naixements per sexe, Defuncions, Defuncions per sexe i edat quinquennal.
El dinamisme migratori durant l’any 2024, sobretot d’entrada, però també de sortida, és el gran protagonista del creixement demogràfic de l’any. Tant el flux immigratori com l’emigratori, tot i moderar-se en relació als màxims del 2023, continuen sent valors molt significatius. Si bé hi ha un increment del 4,5% en el nombre de persones que ha emigrat de la ciutat (un total de 67.322 persones), els fluxos de sortida s’han moderat al reduir-se un 19% les baixes administratives. Les entrades padronals també han disminuït respecte l’any anterior. Concretament la davallada de les immigracions ha estat el 6,4% i de les altes administratives el 2,6%. No obstant, el vigor de les altes immigratòries és notable per tercer any consecutiu, i constata que el descens del moviment migratori de 2021 va ser una anomalia, un trencament puntual derivat de la pandèmia, del que ha estat un constant creixement dels fluxos immigratoris d’ençà de 2014, coincidint amb l’inici de la recuperació de econòmica.
Gràfics 39 i 40: aixements i defuncions (1900-2024) i Immigrants, emigrants i moviments administratius (1971-2024)
Naixements i defuncions
Immigrants, emigrants i moviments administratius
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones emigrades, Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Altes per omissió, Altes per omissió per sexe i edat quinquennal, Baixes per inscripció indeguda, Baixes per inscripció indeguda per sexe i edat quinquennal, Naixements, Naixements per sexe, Defuncions, Defuncions per sexe i edat quinquennal.
Des del punt de vista territorial tots els districtes registren saldos positius però s’observa una moderació en la intensitat de la majoria dels saldos en comparació als registrats durant el 2023. Els deu districtes guanyen població, amb intensitats que van dels 2.110 de Les Corts, als 6.106 de Ciutat Vella o els 6.053 de l’Eixample.
Gràfic 41: Saldos dels moviments demogràfics per districtes, 2024
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones emigrades, Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Altes per omissió, Altes per omissió per sexe i edat quinquennal, Baixes per inscripció indeguda, Baixes per inscripció indeguda per sexe i edat quinquennal, Naixements, Naixements per sexe, Defuncions, Defuncions per sexe i edat quinquennal.
Per components, només Ciutat Vella experimenta un saldo natural positiu, de 120 persones. Tots els districte augmenten gràcies al saldo migratori positiu, amb un màxim de 15.359 persones a l’Eixample. Per contra, el saldo administratiu és negatiu a tots els districtes. Pel que fa a les migracions internes, un any més els districtes de Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia són els únics que cedeixen veïns a la resta de districtes.
6.1 El moviment natural de la població
Barcelona va registrar durant l’any 2024 11.091 altes per naixement i 14.680 baixes per defunció. Ambdues xifres són gairebé calcades a les de l’any 2023, encara que amb una lleu reducció tant dels naixements (-22) com de les defuncions (-54). En el cas de les defuncions, es tracta de la consolidació de la dinàmica iniciada d’ençà de la normalització de la situació epidemiològica, de tornada a la tendència de mortalitat prèvia.
Ja és un escenari consolidat que a Barcelona any rere any les defuncions són més elevades que els naixements. Durant el 2024 es repeteix de nou aquest escenari. En el cas dels naixements, la xifra de 2024, tot i que s’ha frenat el ritme de creixement negatiu respecte a anys anteriors, subratlla una trajectòria descendent estructural que neix en la segona meitat de la dècada dels setanta del segle passat, només interrompuda de manera conjuntural durant els anys d’expansió econòmica i d’arribada de fluxos d’immigració internacional durant els primers anys del segle XXI. Durant aquells anys, en la recuperació de la natalitat hi va jugar un paper clau també l’arribada a edats reproductives de generacions plenes nascudes als anys 70s i principis dels 80s. Amb la crisi econòmica, els naixements van tornar a disminuir fins aproximar-se als registrats durant el període de molt baixa fecunditat dels noranta, i que no han fet més que disminuir en els darrers anys. Actualment, els poc més de 11 mil naixements se situen un 17,3% per sota de la mitjana de la dècada 2010-2019. Una afirmació ja clàssica i que anem repetint cada any: si deixem de banda l’any 1939, al final de la guerra civil espanyola, la xifra de naixements de 2024 és la més baixa a Barcelona des de l’any 1900.
Pel que fa a la mortalitat, durant el 2023 les 14.680 defuncions registrades signifiquen una lleugera davallada respecte als valors dels anys anteriors, i se situen un 3,3% per sota de la mitjana de la dècada 2010-2019. Any rere any la xifra s’allunya de l’excés de defuncions de l’any 2020, imputable a la mortalitat per COVID-19 i que no va alterar la tendència de fons.
Mapa 18: Saldo del moviment demogràfic natural (naixements-defuncions) per AEB, 2024
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones emigrades, Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Altes per omissió, Altes per omissió per sexe i edat quinquennal, Baixes per inscripció indeguda, Baixes per inscripció indeguda per sexe i edat quinquennal, Naixements, Naixements per sexe, Defuncions, Defuncions per sexe i edat quinquennal.
El saldo natural negatiu ha estat força generalitzat. Ha afectat tots els districtes i tant sols en 34 de les 233 Àrees Estadístiques Bàsiques han registrat un creixement vegetatiu positiu, i en 4 el saldo ha estat 0. La profusió de vermell al mapa indica que es repeteix el patró territorial de l’any passat i només algunes zones especialment situades a Sant Martí, el Raval, Sant Andreu i Nou Barris escapen al saldo negatiu.
6.1.1 Natalitat
La davallada de la natalitat no és un fet nou a Barcelona. És un fenomen persistent que s’explica per la conjunció de factors lligats a l’estructura sociodemogràfica de les darreres dècades: la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, el retard en l’edat de la maternitat, la disminució del nombre de fills per dona, i l’augment de les dones que acaben el seu període fèrtil sense fills. Les dones barcelonines s’incorporen –si ho fan- cada cop més tard a la maternitat i, en part en conseqüència a aquest endarreriment, les que tenen fills, tenen de mitjana un nombre menor de fills.
Aquest patró no és excepcional per la ciutat de Barcelona, sinó que segueix uns nivells de fecunditat excepcionalment baixos (fenomen batejat en anglès com lowest-low fertility), caracteritzada per un Índex Sintètic de Fecunditat inferior a 1,3. Com en d’altres ciutats i regions espanyoles i europees, el descens continuat i perllongat en el temps de la natalitat té diverses causes socioeconòmiques, històriques i culturals, com la dificultat d’una conciliació eficient, un mercat de treball amb alts índexs de precarietat, i un mercat immobiliari en el què l’accessibilitat a l’habitatge es complica any a any especialment per als col·lectius potencialment fèrtils, entre d’altres.
Gràfic 42: Naixements per mesos (2000-2024)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Naixements.
Certament, la pandèmia va incidir en una accentuació del descens de la natalitat: els naixements registrats durant el desembre de 2020 i els primers mesos de 2021 (gener i febrer) van ser inferiors a l’habitual. Però tal com es veu al Gràfic 42, amb aquesta excepció puntual del desembre de 2020 causada per la pandèmia, les dades tendeixen a la baixa. Tot i que els calendaris anuals han tornat a normalitzar-se, els nombres absoluts són, mes a mes, clarament inferiors als de les mitjanes de les dues dècades anteriors.
Mapa 19: Taxa de natalitat per AEB (), 2024
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Naixements, Taxa (‰) bruta de natalitat.
En coherència, l’evolució de la taxa de natalitat de Barcelona (naixements registrats al Padró per mil habitants) també s’endinsa en terreny de mínims. Encara amb una projecció descendent més acusada, s’ha situat el 2024 en el 6,5‰, una taxa lleugerament inferior a la del 6,6‰ de l’any 2023, i un punt percentual menys que la de l’any 2019 (7,5‰). Les taxes més elevades se situen en determinades AEBs de Ciutat Vella i del districte de Sarrià-Sant-Gervasi, i als extrems de la ciutat: la Trinitat Vella, el Baró de Viver, i especialment, a la Marina del Port Vermell. En aquest barri el dinamisme de la natalitat vindria explicat per ser un barri en ple desenvolupament amb un estoc creixent d’habitatges, context propici pels projectes de formació familiar dels nous residents.
6.1.2 Fecunditat
En línia amb el que s’acaba de comentar, l’evolució de la fecunditat continua amb la seva tendència a la baixa, que es reflecteix en tots els indicadors que en fan referència. Les dades de 2023, les més recents disponibles, corroboren aquesta caiguda.
En primer lloc, la taxa global de fecunditat, que mesura el nombre total de naixements per cada 1.000 dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys), baixa gairebé dos punts percentuals respecte l’any passat, situant-se en el 27,7‰, just 10 punts per sota del 37,7‰ registrada el 2010. Per districtes, entre les taxes més baixes destaquen la de Ciutat Vella (22,7‰) i la de Gràcia (23,8‰), mentre que entre les taxes més altes la de Nou Barris (30,0‰) i Sarrià-Sant Gervasi (31,0‰).
Gràfic 43: Evolució de la taxa ( ‰) global de fecunditat per lloc de naixement de la mare (2010-2023)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Taxa ( ‰) global de fecunditat per lloc de naixement de la mare.
Aquesta evolució descendent és independent al lloc de naixement de la mare tal com es mostra al Gràfic 43, tot i que s’observen lleugeres diferències en quan a la intensitat de la fecunditat entre els tres grups de dones. Les dones nascudes en altres països de renda alta són les que tenen la menor fecunditat, amb una taxa de fecunditat del 19,4‰, de les nascudes a Espanya, amb la taxa del 26,3‰, superades amb poca distància per les dones nascudes en països de renda mitjana o baixa, amb una fecunditat lleugerament superior, de 31,9‰.
Pel que fa a l’Indicador Conjuntural de Fecunditat (ISF), el nombre mitjà de fills per dona en edat fèrtil, any rere any es va allunyant de la frontera simbòlica de l’1, i se situa en 0,88 fills per dona, clarament per sota de l’1,16 fills per dona registrats als anys 2015 i 2016. Per districtes, l’indicador supera l’1 només a Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi, amb 1,07 i 1,06 fills per dona respectivament. Els indicadors més baixos, de nou a Ciutat Vella (0,67) i Gràcia (0,72).
Segons el lloc de naixement de la mare, no s’observen diferències destacables entre les dones nascudes a Espanya, amb 0,99 fills per dona, i les dones nascudes en països de renda mitjana i baixa, amb 0,93 fills per dona. En canvi, les dones nascudes en països de renda alta presenten un ISF de tant sols 0,51 fills per dona.
Un Indicador Conjuntural de Fecunditat de 2,1 fills per dona és considera que marca el nivell de reemplaçament de la població, és a dir, el número mitjà de fills que hauria de tenir una dona per mantenir estable el volum de població en absència de migració. Tal com s’ha indicat abans, per sota del 1,13 es considera un nivell de molt baixa fecunditat “lowest-low fertility”. Per tant, els indicadors registrats durant els darrers anys clarament situen Barcelona en aquest escenari, per sota a la registrada al 2023 pel total de la UE (1,38), i la d’Espanya (1,12), el segon país per la cua dels 27 de la UE 14.
La tendència a la baixa de la fecunditat és global, no és exclusiva d’occident ni de països rics. El món és cada cop menys fèrtil i ho és, principalment, per l’accés de les dones a l’educació, a l’ocupació i una millora dels estàndards de salut sexual i reproductiva. El nivell mundial de fecunditat s’ha reduït durant les darreres dècades, passant de 4,8 fills per dona al 1970 als 2,2 al 2024, en un context en que tots els països estan completant les seves transicions de fecunditat. Tal com apunten les Nacions Unides, la probabilitat és que l’ISF superi el 2,1 al 2100 és menor del 10%15.
Pel que fa al calendari reproductiu, les dones de 35 a 39 anys se situen de nou al capdavant, amb la taxa específica de fecunditat més elevada (57,9‰), seguides de les de 30 a 34 anys amb un 54,1‰. Destacar que contràriament al que passa entre la fecunditat de les més joves, s’observa una evolució lleugerament a l’alça de la taxa de fecunditat de les dones de 40-44 i de 45-49 anys. La mitjana d’edat a la maternitat baixa lleugerament respecte l’any passat, fixada en 34 anys, i també baixa l’edat a la primera maternitat que de mitjana es produeix als 33,5 anys. Les dones de Nou Barris i de Ciutat Vella esdevenen mare més joves que les de la resta de districtes, als 32,4 i 32,5 anys respectivament.
Segons el lloc de naixement de la mare, de nou s’observa poca diferència en l’edat mitjana a la maternitat entre les nascudes a Espanya (35 anys, o 34,5 per als naixements de primer ordre) i les nascudes a altres països de renda alta (35,3 anys, o 34,9 per les que són mares per primera vegada). En canvi, les dones nascudes a països de renda mitjana o baixa presenten una maternitat més avançada (amb una maternitat als 32,6 anys de mitjana, i a la primera maternitat als 31,8), tot i que la seva evolució recent és d’un continu retard de la maternitat i, per tant, d’apropament al calendari de la resta de dones (Gràfic 44).
Gràfic 44: Evoluió de l’edat mitjana a la primera maternitat per lloc de naixement de la mare (2010-2023)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana a la primera maternitat per lloc de naixement de la mare.
Gràfic 45: Taxa específica de fecunditat () per edat i lloc de naixement de la mare, 2023
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Taxa ( ‰) específica de fecunditat per edat quinquennal i lloc de naixement de la mare.
En conclusió, els darrers indicadors disponibles per al 2023 confirmen la tendència d’una fecunditat a la baixa, amb una maternitat cada cop més tardana. A més, hem apuntat que els comportaments reproductius de les dones en funció del seu lloc de naixement no es diferencien tant per la seva intensitat, sinó pel seu calendari, tal com també indiquen les seves taxes específiques de fecunditat per edat mostrades al Gràfic 45.
6.1.3 Perfil dels nadons
En línia amb els registres històrics universals que mostren que sempre neixen més nens que nenes, la raó de masculinitat en néixer de la ciutat de Barcelona per l’any 2024 de 105,1 s’ajusta als patrons esperats. En números absoluts, Barcelona el 2024 va anotar 5.407 naixements de nenes i 5.692 de nens.
Els nadons de nacionalitat estrangera tenen un pes creixent sobre el total de naixements: el 2024 van suposar un 29,4%, pràcticament idèntic al de l’any passat. L’increment proporcional ha estat notable i força accelerat, tenint en compte que al 2016 era del 20% el 2022. Pakistan (amb 366 nadons), Itàlia (317), Colòmbia (274), Perú (214) i França (182) són les principals nacionalitats dels nadons de nacionalitat estrangera registrats al Padró durant l’any 2024.
Gràfic 46: Noms més freqüents dels nadons
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Noms més freqüents dels nadons.
Entre els noms que s’han imposat als nadons, els escollits per les nenes han estat, per ordre de popularitat: Sofia, Olivia, Emma, Lucia, Ona, Martina, Julia, Gala, Maria i Mia. Entre els nens, encapçalen el rànquing Mateo, Bruno, Leo, Pol, Jan, Lucas, Marc, Martí, Alex i Pau. Aquests noms, amb petites variacions d’ordre, ja han estat molt presents ens els darrers anys. També es manté la preferència per noms curts, neutres i fàcils de pronunciar: Noa, Mia, Mar, Zoe, Lia, Nil, Jan, Pol, Blu o Kai són bons exemples.
6.1.4 Mortalitat
El nombre de defuncions registrades durant el 2024 a Barcelona, 14.680, és lleugerament inferior a la registrada el 2023 (-0,4%), i com ja s’ha apuntat se situa un 3,3% per sota de la mitjana de la dècada 2010-2029. Així doncs, un any més es constata que l’impacte que la pandèmia de COVID-19 va exercir sobre la mortalitat ha quedat superat.
Pel que fa a la distribució per sexes, l’any 2024 també van morir més dones (7.893) que homes (6.787), i en una immensa majoria –un 96,7%- van ser persones de nacionalitat espanyola, en coherència amb l’estructura d’edat més envellida de la població nascuda a Espanya i la major incidència de la mortalitat entre la gent més gran.
Gràfic 47: Edat mitjana de les defuncions (2010-2024)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de les defuncions, Edat mitjana de les defuncions per sexe, Edat mitjana de les defuncions per titulació acadèmica.
La mitjana d’edat de les persones que van morir va augmentar fins als 83,1 anys, molt similar a la de l’any anterior i lleugerament més elevada que l’edat mitjana de mortalitat del 2020, quan l’afectació de la COVID-19 i la situació de confinament van concentrar les defuncions entre les persones d’edat més avançada, en especial durant la primera onada. Tot i que els patrons de mortalitat per sexe continuen força enquistats, la diferència entre l’edat mitjana de les defuncions dels homes (79,9 anys) i les dones (85,8 anys) s’ha reduït lleugerament seguint la tendència observada durant el període analitzat, en consonància cap a la lenta però constant convergència de l’esperança de vida masculina amb la femenina,
Gràfic 48: Piràmide de defuncions, 2024
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Defuncions per sexe i edat quinquennal.
Les dades de mortalitat per mesos tenen una marcada estacionalitat. El mes de gener és tradicionalment el que marca els màxims de l’any, alhora que el període que va del desembre al març concentra un 38,3% del total de defuncions anuals, amb una mitjana de 47 defuncions diàries. Al Gràfic 49 s’observa l’alta incidència els mesos de març i abril de 2020, coincidint amb la primera onada del COVID-19. Les defuncions registrades durant el 2024 segueix un esquema estacional. No obstant, tot i que no amb la intensitat observada durant els anys precedents, s’observa amb una elevada incidència de la mortalitat a l’estiu, particularment als mes d’agost, amb 1.163 morts.
La raó, com s’ha explicat anteriorment, està associada a la mortalitat atribuïble als excessos de temperatura dels estius dels darrers anys. L’Observatori Fabra registrà el 2024 el tercer mes d’agost més càlid de la seva sèrie històrica de 110 anys, assolint una temperatura màxima de 35,9ºC. A més, les onades de calor de l’estiu tenen una afectació en “avançar” la mortalitat de persones vulnerables que, en altres circumstàncies, haguessin pogut morir a l’hivern.
Gràfic 49: Defuncions per mesos (2000-2024)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Defuncions.
La darrera dada disponible sobre l’esperança de vida en néixer pel municipi de Barcelona és la del 202216, i s’observa com l’impacte de la pandèmia en aquest indicador encara es fa notar. En efecte, hi ha una reducció de la mateixa en els darrers anys, que passa dels 84,9 anys per al total de població al 2019, al 83,5 al 2020 i al 83,4 al 2021 (dels 87,5 als 86,1 i 80 anys respectivament per les dones, i dels 81,8 als 80,5 i 80,4 anys pels homes). Per bé que encara no disposem de les dades actualitzades per la ciutat de Barcelona, segons l’INE, l’esperança de vida al 2022 a Catalunya és de 83,5 per al total de la població, 86,1 per les dones i 80,1 pels homes, dades gairebé idèntiques a les del 202017.
Les taxes de mortalitat (defuncions de residents registrades al Padró per mil habitants) han anat descendent suaument durant els anys precedents. Des de la punta excepcional de mortalitat del 2020 (11,4‰), els valors han anat baixant: 9,5‰ el 2021, 9,5‰ el 2022, 8,8‰ el 2023 i 8,6‰ el 2024. Les taxes més elevades corresponen a barris que toquen a Collserola, on es concentra població d’edat avançada en residències col·lectives: Montbau, Vallbona, Sant Genís dels Agudells, la Vall d’Hebron, o Sarrià i Sant Gervasi- la Bonanova en són bons exemples.
Mapa 20: Taxa de mortalitat per AEB (), 2024
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Defuncions, Taxa ( ‰) bruta de mortalitat, Taxa ( ‰) bruta de mortalitat per sexe, Taxa ( ‰) de mortalitat per grup d’edat, Taxa ( ‰) de mortalitat per sexe i grup d’edat, Taxa (‰) de mortalitat estandarditzada, Taxa (‰) de mortalitat estandarditzada per grup d’edat, Taxa (‰) de mortalitat estandarditzada per sexe, Taxa (‰) de mortalitat estandarditzada per sexe i grup d’edat.
6.1.5 Nupcialitat
Per tancar aquest apartat sobre l’evolució del moviment natural, es resumeix breument la dinàmica de la nupcialitat durant el 2024, a partir de les dades del Moviment Natural de la Població que elabora l’INE. Si la celebració de matrimonis presentava una tendència descendent durant el 2018 i el 2019, el 2020 la caiguda encara s’accentuà més atès que la pandèmia va paralitzar registres i segar molt plans, incloent els matrimonials. Els enllaços remunten un 43,9% el 2021, continuen fent-ho el 2022 i el 2023 –darrer any disponible- amb 5.409 nous matrimonis, un 10,3% més que l’any anterior. En qualsevol cas, la xifra més recent, tot i recuperar-se, queda encara lluny dels més de 6 mil matrimonis celebrats en el bienni 2016-2017.
En conjunt, dels 5.409 matrimonis formalitzats, en el 94,1% els contraents van ser una dona i un home, en un 2,9% dues dones, i en un 3% dos homes. Del total d’enllaços, 1.1545 (el 28,6%) van ser protagonitzats per almenys un cònjuge de nacionalitat estrangera, en una proporció lleugerament superior a la de l’any anterior. Per tipus de celebració, els matrimonis civils guanyen terreny i representen un 84,5% del total, mentre que els religiosos suposen el 15,5%.
6.2 El moviment migratori i administratiu de la població
Al llarg de l’any 2024 a Barcelona es va registrar un saldo migratori (immigrants menys emigrants) positiu de 62.257 persones i un saldo administratiu (altes per omissió menys baixes per inscripció indeguda o caducitat) negatiu de 16.017 persones. En conjunt, 2024 anota un saldo migratori i administratiu positiu de 46.240 persones; com s’ha vist al Gràfic 38, Gràfic 40 i al Gràfic 41.
Si ens fixem en l’evolució dels anys més recents, aquest saldo positiu és més que destacable encara que s’ha moderat respecte al de 2023, el més alt a Barcelona d’ençà el 1977. Els moviments migratoris recuperen el seu paper protagonista després de la crisi sanitària en l’evolució demogràfica de la ciutat: tant per les altes per immigració (amb i sense origen) com per les baixes per emigració (amb destinació i administratives). L’abast del creixement migratori del bienni 2023-2024 fa pensar que ens trobem en una nova fase d’intensificació i acceleració del flux d’arribada de població immigrada.
Pel que fa a l’arribada de nova població, els 153.849 nous residents que van entrar bé per immigració (129.579, gairebé 9 mil menys que durant el 2023), bé per via administrativa (24.270, molt similar al 2023), suposen en conjunt un valor un 5,9% més baix que el de l’any anterior.
D’altra banda, les baixes per emigració han augmentat respecte l’any anterior, produint-se un nou record (67.322, un increment del 4,5% respecte les 64.435), mentre que en relació amb l’any anterior es redueix el nombre de baixes per inscripció indeguda (46.287 en comparació a les 49.706 del 2023). En conjunt, suposen una minva de 107.609 persones, un 5,7% de baixes totals menys que les de l’any 2023, seguint amb la tendència de disminució de les sortides de la ciutat, desprès de la xifra record registrada el 2021.
En síntesi: l’any 2024 registra una moderació en les altes immigratòries i un tímid augment de les baixes emigratòries amb destinació, compensades per una disminució de les baixes administratives. El total d’entrades i el total de sortides van a la baixa respecte l’any anterior, però el saldo migratori positiu continua molt accentuat.
Gràfic 50: Perfil d’edat de les immigracions, emigracions i saldos resultants segons origen i destí, 2024
Amb la resta de Catalunya
Amb la resta d'Espanya
Amb l'estranger
Total migracions
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrants per comunitat autònoma de procedència, sexe i edat quinquennal, Persones emigrants per comunitat autònoma de destinació, sexe i edat quinquennal.
Les motivacions per emprendre una migració varien amb l’edat i depenen de molts factors personals i de les característiques dels llocs d’origen i de destinació (cicle econòmic, empleabilitat, cicle vital, accessibilitat a l’habitatge, situació sociopolítica del lloc d’origen, etc.). A Barcelona convergeixen un seguit de factors que contribueixen al creixement d’aquests fluxos d’entrades i sortides: actualment, la ciutat transita per una conjuntura econòmica expansiva, amb creixement de l’activitat i de l’ocupació. Com a moltes altres ciutats contemporànies, les urbs són vistes com ecosistemes innovadors que creen sinèrgies que fomenten i atreuen la diversitat i l’alta especialització. En paral·lel, les dificultats d’accés a l’habitatge puntuen alt en les motivacions de sortida, sobretot per la població en edat d’emancipar-se de la família d’origen, o en edat de formació de la família pròpia.
El perfil d’edat dels migrants és un bon indicatiu del que s’acaba de comentar. Durant l’any 2024, es repeteix la tendència d’anys anteriors. Així, el moviment migratori està protagonitzat, en el cas de les arribades, per adults joves que venen d’arreu, ja sigui de la resta de Catalunya, de la resta de l’estat espanyol, però especialment de l’estranger, i també per adults joves i infants que marxen a la resta de Catalunya, i en menor volum a la resta d’Espanya. Per edats, el saldo entre altes i baixes totals és positiu pràcticament a totes les edats. No és fins a partir dels 80 anys que el signe s’inverteix i surten més persones de les que entren per la via migratòria. Els guanys quantitativament més importants per franges d’edat no han canviat respecte l’any anterior. Són, per ordre, els corresponents als adults joves de 25 a 29 anys (+16.592 persones), als joves de 20 a 24 anys (+11.936 persones) i els adults joves de 30 a 34 anys (+10.744 persones).
Mapes 21 i 22: Saldo migratori i administratiu per AEB i Saldo per canvis de domicili intern (AEB d’alta-AEB de baixa) per AEB, 2024
Saldo migratori i administratiu
Saldo per canvis de domicili intern
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrades, Persones immigrants per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) (microdades), Persones emigrades, Persones emigrants per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) (microdades), Altes per omissió, Baixes per inscripció indeguda, Canvis de domicili per districte de baixa i districte d’alta, Canvis de domicili per sexe i districte de baixa i districte d’alta, Edat mitjana dels canvis de domicili per districte de baixa i districte d’alta, Edat mitjana dels canvis de domicili per sexe i districte de baixa i districte d’alta, Canvis de domicili per titulació acadèmica i districte de baixa i districte d’alta, Canvis de domicili per barri de baixa i barri d’alta (microdades).
A nivell territorial, tots els districtes guanyen població pel moviment migratori; per AEB, el verd del saldo positiu del mapa s’estén amb força homogeneïtat a 229 de les 233 existents. Les 5 excepcions es troben a la part nord de la ciutat (concretament són a Can Peguera, a Sant Andreu i al Besòs i el Maresme), a Sants i a l’Antiga Esquerra de l’Eixample.
6.2.1 Immigració
Tal com ja s’ha descrit, durant els darrers anys, la immigració és el moviment demogràfic més determinant de l’evolució de la població de Barcelona el 2023. De les 153.849 noves inscripcions al Padró, en coneixem l’origen de 129.579. A continuació es descriuen les característiques d’aquestes.
El perfil sintètic de la immigració segueix un patró similar als d’anys anteriors. Per sexe, els volums estan equilibrats, encara que els homes són el 51,9% dels immigrants. Aquesta lleugera masculinització es produeix en les edats joves, amb una major presència femenina a partir dels 56 anys. Per edats, les altes d’immigrats més abundants corresponen a adults joves. La majoria dels immigrants (un 81,6%) ha nascut a l’estranger, encara que no tots els nascuts a l’estranger arriben directament a Barcelona. En efecte, els immigrants que procedeixen directament de l’estranger són el 62,9%, un 25,4% prové de la resta de Catalunya i un 11,7% de la resta d’Espanya. Del conjunt d’immigrants arribats el 2024 a Barcelona, un 45,2% tenia titulació universitària, encara que el perfil educatiu és heterogeni en funció de la nacionalitat. El 48% dels immigrants espanyols tenen formació superior, el 67,3% dels immigrants comunitaris, i el 39% dels extracomunitaris. Els dos primers grups amb percentatges significativament superiors al del conjunt de la població, mentre que el del tercer col·lectiu es similar al percentatge del total de barcelonins.
Gràfic 51: Perfil d’edat i sexe dels immigrants amb origen conegut, 2024
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones immigrants per sexe i edat quinquennal, Persones immigrants per comunitat autònoma de procedència, sexe i edat quinquennal.
Es manté inalterable el rànquing dels municipis d’origen respecte l’any anterior: els fluxos més nombrosos amb origen de la resta d’Espanya són els provinents de l’Hospitalet de Llobregat (5.707), Madrid (2.787), Badalona (2.245), Santa Coloma de Gramenet(1.483), Sabadell (957), Terrassa (932), Sant Cugat del Vallès (860) i Cornellà de Llobregat (818). De l’estranger, els principals punts d’origen són Colòmbia (6.700), Argentina (5.715), Perú (5.059), el Marroc (3.831), Itàlia (3.630), Veneçuela (3.502), Pakistan (3.234), la Xina (2.870), els Estats Units (2.558) i França (2.505). Com s’ha vist anteriorment a l’apartat 4.2 alguns d’aquests països tenen actualment contextos polítics, socials i econòmics turbulents. Com a novetats del darrer any, cal destacar l’embranzida de les arribades des del Marroc, que ha passat a situar-se en la quarta procedència més freqüent. I trencant amb aquest patró, cal apuntar que l’entrada entre les primeres posicions dels Estats Units i de França pot ser indicatiu d’un canvi cap a la dualitat del patró socioeconòmic dels fluxos d’immigrants a Barcelona. En aquest sentit, el Regne Unit es recupera any rere any com a origen principal de la immigració a Barcelona, i si el 2022 va caure fins a la setzena posició en aquest rànquing, enguany avança fins la catorzena.
6.2.2 Emigració
L’altra cara de la moneda són les baixes padronals. Durant l’any 2024 67.322 persones han emigrat de Barcelona. Per tant, respecte l’any 2023 s’ha produït un augment de les emigracions amb destinació (+4,5%). Aquest increment ha estat compensat les baixes per inscripció indeguda (40.287), que s’han reduït el 19% respecte l’any anterior. Això fa que la pèrdua total de la població per mobilitat hagi sigut inferior en aquest any en relació amb el 2023.
Com passa amb els immigrants, el dinamisme de l’emigració amb destinació coneguda el marquen per igual dones i homes joves: la meitat dels emigrants té entre 25 i 44 anys, i aportant més precisió, el grup més nombrós és el de 30 a 34 anys (10.930 persones), seguit pel de 25 a 29 anys (9.552 persones). Aquesta concentració de les sortides des de la ciutat de Barcelona en les edats d’adults joves, juntament amb les 7.022 emigracions d’infants entre 0 i 14 anys apunta a un patró d’emigració de famílies joves amb nens petits, tot i que amb una intensitat menor que la registrada l’any 2020 i 2021 –vinculat al confinament i les restriccions de mobilitat per la COVID-19. La persistència del que sembla un perfil familiar de les emigracions s’explicaria per les dificultats d’accés a l’habitatge. En general, es compleix la regla universal segons la qual la quantitat d’emigrants declina amb l’edat, si bé cal destacar que 5.591 persones de de 65 anys i més han emigrat durant el 2024, una xifra considerable ja que inclou el 8,3% de les emigracions de l’any. Pel que fa al perfil acadèmic dels emigrants, un 40,2% acredita titulació universitària, encara que el perfil educatiu és heterogeni en funció de la nacionalitat. El 41,4% dels emigrants espanyols tenen formació superior, el 63,9% dels emigrants comunitaris, i el 33,2% dels extracomunitaris. Els dos primers grups amb percentatges significativament superiors al del conjunt de la població, mentre que el del tercer col·lectiu s’aproxima al percentatge del total de barcelonins.
Gràfic 52: Perfil d’edat i sexe dels emigrants amb destinació coneguda, 2024
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones emigrants per sexe i edat quinquennal, Persones emigrants per comunitat autònoma de destinació, sexe i edat quinquennal.
Gairebé la meitat dels emigrants dels què en sabem la destinació (el 44,6%) ha nascut a Barcelona, a la resta de Catalunya o a la resta de l’estat espanyol, i si atenem a la nacionalitat, el percentatge de nacionals espanyols ascendeix fins el 56,1%. Els fluxos tenen com a destinació preferida algun dels municipis de la resta de Catalunya (67,4%). En menor mesura es dirigeixen a la resta d’Espanya (24,14%) i només un 8,5% de les persones emigrants es mou a l’estranger. En canvi, les baixes per inscripció indeguda o caducitat les protagonitzen persones de nacionalitat estrangera (78,3%).
No s’observen massa novetats pel que fa als llocs preferits de destinació. L’Hospitalet de Llobregat és el municipi de destinació preferent, amb 6.658 barcelonins que hi van a viure. A distància hi trobem altres grans ciutats de l’entorn metropolità de Barcelona, així com Madrid. Per ordre, la resta de destins més populars durant el 2024 són: Badalona (3.290), Madrid (2.863), Santa Coloma de Gramenet (1.822), Terrassa (1.322), Sant Cugat del Vallès (1.309), Sabadell (1.293), Cornellà de Llobregat (1.061) i Sant Adrià del Besòs (853). L’any 2023 van emigrar a l’estranger 5.478 persones, amb destinacions molt disperses. En termes numèrics destaquen les següents destinacions: Regne Unit (502), els Estats Units (401), França (384), Alemanya (362), Xina (318), Colòmbia (229), Suïssa (228), Itàlia (227), Argentina (205) i Perú (154).
6.3 Canvis de domicili: el moviment intern
Amb una evolució relativament volàtil, els moviments interns dels residents dins de la ciutat són un dels principals eixos del dinamisme demogràfic intern. Els 91.564 canvis de domicili registrats el 2024 il·lustren clarament les intenses corrents de població que s’estableixen entre barris i districtes, sovint condicionades per les possibilitats d’accés a l’habitatge.
Tot i que les migracions internes (canvis de domicili dins de la ciutat) han estat lleugerament inferiors a les del trienni anterior, cal contextualitzar-les tenint en compte les fluctuacions causades per la pandèmia: una caiguda notable el 2020 seguida d’un repunt el 2021. La xifra de 2024 és similar a la del període 2015-2019.
Gràfic 53: Canvis de domicili per districtes, 2024
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Canvis de domicili per districte de baixa i districte d’alta, Canvis de domicili per sexe i districte de baixa i districte d’alta, Edat mitjana dels canvis de domicili per districte de baixa i districte d’alta, Edat mitjana dels canvis de domicili per sexe i districte de baixa i districte d’alta, Canvis de domicili per titulació acadèmica i districte de baixa i districte d’alta, Canvis de domicili per barri de baixa i barri d’alta (microdades), Canvis de domicili per sexe i barri de baixa i barri d’alta (microdades).
Pel que fa al perfil dels qui es traslladen, no hi ha grans canvis respecte a l’any anterior, tant en termes sociodemogràfics com geogràfics. Torna a ser lleugerament superior la proporció de dones (51,9%) respecte als homes, i els moviments per nacionalitat estan pràcticament igualats: el 50,5% corresponen a espanyols. Tanmateix, en termes relatius, els estrangers canvien gairebé tres vegades més de domicili (99,0‰) que els espanyols (36,3‰).
Quant a l’edat, el col·lectiu que més es mou continua sent el dels adults joves. Malgrat que l’edat mitjana dels residents que fan migracions internes augmenta de manera suau, es manté estable entre els 34 i els 35 anys, sent lleugerament superior entre les dones (35,34 anys) que entre els homes (34,20 anys).
Els desplaçaments dins la ciutat són, en general, multidireccionals, però mostren patrons consistents d’origen i destinació (vegeu Gràfic 53). Un 43,2% de les persones que canvien de domicili romanen dins el mateix districte, tot i que aquesta proporció disminueix any rere any. Els districtes amb més capacitat de retenció de residents són Nou Barris (54,5%), Sarrià-Sant Gervasi (49,3%) i Sant Martí (48,8%). En canvi, Gràcia (31,1%) i Les Corts (32,0%) són els districtes amb menys retenció. A nivell de barris, el Raval, la Vila de Gràcia i la Nova Esquerra de l’Eixample són els que registren més moviments.
Com en anys anteriors, però de manera més accentuada, lhabitatge —tant en termes de disponibilitat, preus i marc jurídic— continua sent un factor clau que condiciona les expectatives, possibilitats i decisions de canvi de domicili dins la ciutat.
Gràfic 54: Canvis de domicili per nacionalitat (2013-2024)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Canvis de domicili per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Canvis de domicili per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i districte de baixa i districte d’alta.
6.4 Canvis de nacionalitat
Un any més, les darreres dades de canvis de nacionalitat revelen la creixent importància d’aquest procediment legal, mitjançant el qual un estranger obté -en la major part dels casos detectats a Barcelona- la nacionalitat espanyola. Els 21.298 canvis de nacionalitat comptabilitzats el darrer any són un 13,4% més que els registrats un any abans; un increment important però força més moderat que el 22,3% registrat l’any anterior. En tot cas, cal no perdre de vista que són dades oscil·lants i sotmeses a un context internacional cada cop més volàtil.
Del total de canvis de nacionalitat consignats, les sol·licituds de dones continuen guanyant pes i ja representen un 55,1% del total. De manera aclaparadora, la nacionalitat adquirida ha estat l’espanyola (en un 95,0% dels casos). L’edat mediana dels canvis de nacionalitat segueix en ascens i ja se situa en 32,1 anys. L’Eixample (amb 3.677 registres), Sant Martí (2.914) i Nou Barris (2.796) són els districtes on més residents han canviat de nacionalitat. On menys, a Sarrià-Sant Gervasi (1.087) i Les Corts (742). El Raval (amb 1.182) i la Sagrada Família (811) encapçalen el rànquing per barris.
Gràfic 55: Canvis de nacionalitat per districte, 2024
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Canvis de nacionalitat, Canvis de nacionalitat per sexe, Edat mediana dels canvis de nacionalitat, Edat mediana dels canvis de nacionalitat per sexe, Canvis de nacionalitat per nacionalitat adquirida (Espanya/UE/Resta estranger), Canvis de nacionalitat per país de nacionalitat d’origen i nacionalitat adquirida (Espanya/UE/Resta estranger).