4 Origen i nacionalitat de la població

4.1 Població per lloc de naixement

Barcelona ha estat receptora de dues intenses onades immigratòries des de l’inici del segle XXI que han comportat un augment de la població estrangera i de la nascuda a l’estranger. Conseqüentment, seguint les dinàmiques recents de les ciutats de l’entorn europeu, aquests fluxos d’arribada de població forana comporten una transformació de la composició demogràfica de Barcelona, amb un impacte directe en l’augment de la diversitat dels orígens dels residents.

En un context mundial de globalització i de creixent urbanització, hi ha un seguit de factors interrelacionats que contribueixen a les migracions, com la cerca de millors oportunitats econòmiques, deducació o de reunificació familiar; la persistència de conflictes i crisis que generen onades de refugiats que busquen seguretat; les polítiques de lliure circulació de persones i d’impuls als estudiants internacionals dins de la UE; o les sinèrgies que busquen empreses i centres d’investigació en atreure talent internacional en sectors com la tecnologia, les finances o la recerca científica.

Gràfic 14: Distribució de la població per lloc de naixement (1997-2025)

Una de les tendències més evidents es la davallada del pes de la població autòctona, que va deixar de ser majoria al 2019. La lectura de les dades del padró de gener de 2025 reafirma l’anunciat en anys anteriors: per sisè any el nombre de persones empadronades que no ha nascut a la ciutat és superior al de les persones nascudes a la ciutat. La població nascuda a Barcelona representa el 45% del total de població empadrona, continuant un any més la pèrdua del seu pes relatiu.

Les dades també mostren la persistència de l’evolució a la baixa del percentatge de població nascuda a la resta d’Espanya (que ha disminuït més de la meitat des de l’inici del segle XXI, passant del 20% el 2000 al 12,8% el 2025), així com una tendència també a la baixa, encara que molt més atenuada, de la proporció de persones nascudes a la resta de Catalunya, que se situen en el 6,8% del total. Els pesos decreixents de la població nascuda a Barcelona, a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya han estat compensats per l’augment de persones que han nascut a l’estranger, especialment a partir de l’inici del segle XXI, amb la intensificació dels fluxos d’entrada de la migració internacional. Si el 2023 el col·lectiu de nascuts a l’estranger va depassar per primer cop la frontera simbòlica del 30%, l’evolució ha estat la d’augmentar dos punts percentuals cada any des de llavors, situant-se en el 33,6% el 2024 i en el 35,4% el 2025, fins a assolir la xifra de 612.529 persones.

Desprès de la forta onada immigratòria de la dècada dels 2000 –que va suposar una transformació profunda de l’estructura sociodemogràfica de la població-, amb l’arribada de la crisi econòmica el col·lectiu de persones nascudes a l’estranger havia mantingut un pes estable al voltant del 20-22% de la població. Ha estat en els darrers anys quan ha revifat l’impuls, saltant del 24,6% de 2018 al 35,4% del 2025. No obstant, si s’amplia l’abast de l’anàlisi evolutiva fins a començament de segle, es fa encara més evident el canvi en la composició per origen: la població nascuda a l’estranger el 2025 multiplica per set la de l’any 2000.

Gràfic 15: Piràmides de la població per lloc de naixement (en % sobre cada col·lectiu), a 01/01/2025

Barcelona ciutat

Resta de Catalunya

Resta d'Espanya

Resta de la Unió Europea

Resta del món

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement i sexe, Població per lloc de naixement i sexe (microdades), Població per lloc de naixement i edat quinquennal, Població per lloc de naixement, sexe i edat quinquennal (microdades).

La creixent diversitat de la població barcelonina comporta una heterogeneitat en els perfils demogràfics de la població en funció del seu lloc de naixement, molt evident pel que fa a les divergents estructures d’edat. Les respectives piràmides de població (Gràfic 15) mostren com els nascuts a l’estranger concentren els seus efectius en les generacions de joves i joves-adults d’edats compreses entre els 25 i els 44 anys, que són precisament les més deficitàries entre els nascuts a Barcelona ciutat, així com entre els nascuts a la resta de Espanya.

Al Gràfic 16 s’evidencia que la població nascuda a l’estranger és una població comparativament jove, amb una edat mitjana de 39,1 anys entre els nascuts a la resta de la Unió Europea i 38,7 per als nascuts a la resta del món. Aquestes edats contrasten amb les de la població nascuda a Barcelona (de 41,6 anys), la nascuda a Catalunya (de 50,6 anys de mitjana) o la nascuda a la resta d’Espanya (de 65,9 anys de mitjana).

La població nascuda a l’estranger concentrada especialment en les edats de formació familiar ha esmorteït, encara que timidament, la baixada de la natalitat. Conseqüentment, cal destacar la seva aportació en la lleu remuntada de la població infantil a partir de la segona meitat de la dècada dels 2000 que s’observa més endavant a la piràmide del Gràfic 27, i que també s’analitzarà en deteniment en l’apartat dedicat al creixement natural.

Gràfic 16: Edat mitjana de la població per lloc de naixement, a 01/01/2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de la població per lloc de naixement, Edat mediana de la població per lloc de naixement.

La població de Barcelona presenta unes pautes residencials específiques en funció del lloc de naixement. Els Mapes 6-10 mostren en termes relatius com es distribueixen els diversos col·lectius en el territori barceloní. Les AEB amb més veïns nascuts a Barcelona es troben a Sarrià-Sant Gervasi, a Sant Andreu i a Horta-Guinardó. Els nascuts a la resta de Catalunya tenen una presència relativament significativa a Pedralbes i en altres zones de les Corts, així com en alguna AEB del Poble Nou. En canvi, a Nou Barris i a Ciutat Vella, la seva presència és pràcticament testimonial.

Mapes 6 al 10: Població per lloc de naixement per AEB, a 01/01/2025

Barcelona

Resta de Catalunya

Resta d'Espanya

Resta de la Unió Europea

Resta del món

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, Població per lloc de naixement i sexe, {Taxa (%) de població nascuda a l’estranger}, {Població per lloc de naixement i sexe (microdades)},

Les AEB amb major proporció de població nascuda a la resta d’Espanya són les Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí. Els estrangers de la Unió Europea, a més de la seva preferència per les zones del centre històric es concentren a l’Eixample, Gràcia, i en algunes zones específiques de Pedralbes, del districte de Sant Martí, i al Poble Sec. En canvi, són menys presents a Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu. Finalment, pel que fa a la població d’origen extracomunitari, tot i que el seu protagonisme s’ha fet extensiu a tot el territori municipal, on destaquen de manera significativa és a les AEB del districte de Ciutat Vella, així com a les de Sants-Montjuïc, de Nou Barris i les zones del Bon Pastor, la Verneda i la Pau, i el Besòs i el Maresme .

Gràfic 17: Població no nascuda a Barcelona per municipi espanyol de naixement, a 01/01/2025

Si atenem als municipis d’origen dels residents no nascuts a Barcelona, no hi ha novetats en relació a anys anteriors, i el principal punt d’origen és la ciutat de Madrid, seguit de grans ciutats de l’entorn metropolità (l’Hospitalet de Llobregat, Badalona o Esplugues de Llobregat), de capitals provincials i comarcals catalanes, així com d’altres grans capitals espanyoles com Saragossa, València, Sevilla, Granada, Màlaga, Còrdova o Bilbao.

4.1.1 La població nascuda a l’estranger: evolució i perfil

A data 1 de gener de 2025 hi ha 612.529 persones empadronades a Barcelona nascudes a l’estranger, un total que ha augmentat considerablement al llarg del segle XXI. El creixement de la població a Barcelona ha estat continuat al llarg de les darreres dècades en paral·lel a la intensificació dels fluxos immigratoris, i només es va veure interromput durant els anys posteriors a l’esclat de la crisi econòmica del 2008. Aquest patró de creixement ha estat general per a tots els continents d’origen.

Gràfic 18: Evolució de la població nascuda a l’estranger per continent de naixement (1997-2025)

Quant a la composició d’origen dels nascuts fora d’Espanya, al Gràfic 18 es pot observar com el col·lectiu protagonista a Barcelona és els dels nascuts al continent Americà, amb 329.238 empadronats al 2025, que representen el 53,8% dels nascuts a l’estranger. Els segueixen els nascuts a la resta del continent europeu (126.181), representant el 20,6% dels nascuts a fora d’Espanya; els nascuts a l’Àsia, amb 112.549 persones (18,4%); els 42.767 empadronats d’origen africà (7%); i, finalment dels provinents d’Oceania, amb només 1.253 persones (0,2%). Els creixements més significatius en relació amb l’any 2024 correspon als originaris d’Oceania (+17,8%), i africans (+13,1%). A aquestes xifres cal sumar els 541 residents dels quals no els consta el país de naixement.

Gràfic 19: Piràmides de població nascuda a l’estranger per continent de naixement (en % sobre cada continent), a 01/01/2025

Àfrica

Amèrica

Àsia

Europa

Oceania

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de naixement i sexe, Població per continent de naixement i edat quinquennal, Població per continent de naixement, sexe i edat quinquennal (microdades), Edat mitjana de la població per continent de naixement, Edat mediana de la població per continent de naixement.

Les piràmides de la població nascuda a l’estranger ens confirmen que independentment del continent de naixement, la població estrangera és fonamentalment una població jove-adulta, concentrada sobretot entre els 25 i els 45 anys.

En canvi, a diferència d’aquesta generalitzable composició per edats a tots els col·lectius d’orígens considerats, l’estructura per sexe difereix notablement en funció del continent de naixement. En conjunt, la composició per sexe dels nascuts a l’estranger és força equilibrada, lleugerament favorable a les dones (310.702 dones, el 51,2%). Per contra, s’observen desequilibris de composició per sexe notables entre els diversos col·lectius si atenem a la seva relació de masculinitat (vegeu Gràfic 20): amb una masculinitat evident entre els nascuts a l’Àfrica (amb una relació de 191 homes per cada 100 dones), a l’Àsia (141) i l’Oceania (132), que contrasta amb la feminització dels nascuts a la resta d’Europa (94) i, sobretot, a Amèrica (amb 80 homes per cada 100 dones).

També és interessant fixar-se en l’evolució de la composició per sexe al llarg dels anys, ja que n’és un reflex de la periodificació i de l’estratègia de gènere en els fluxos migratoris d’arribada de cada col·lectiu, així com dels posteriors processos de reagrupament.

Gràfic 20: Relació de masculinitat de la població nascuda a l’estranger per continent de naixement (1997-2025)

Mapa 11: Població nascuda a l’estranger per països, a 01/01/2025

Amb gairebé 50 mil persones, Argentina és el principal país de naixement dels nascuts a l’estranger. Tots amb més de 20 mil persones, la resta de països d’origen més nombrosos són, per ordre: Colòmbia, Perú, Veneçuela, Pakistan, el Marroc, Equador, Itàlia, Hondures i Xina. En general, no s’observen diferències significatives respecte a anys anteriors, com a molt algun moviment d’escalar o descendir alguna posició entre els més freqüents.

Els orígens del sub-continent sudamericà destaquen en aquest rànquing de països de naixement, resultat de lligams històrics i culturals i de l’existència de tractats de doble nacionalitat entre Espanya i aquests països. De fet, més de la meitat, onze concretament, dels primers vint orígens més nombrosos són de l’Amèrica del Sud o de l’Amèrica Central.

Això explicaria, en part, que de les 612.529 persones residents a Barcelona nascudes a l’estranger, un 29%, gairebé 1 de cada 3, té la nacionalitat espanyola. El Gràfic 21 mostra la població nascuda a l’estranger dels principals orígens segons la seva nacionalitat. Les esperables coincidències entre nacionalitat i lloc de naixement es contraposen amb algunes singularitats interessants. El creuament de l’origen i la nacionalitat fa evident les altes proporcions dels que han adquirit la nacionalitat espanyola, entre els principals col·lectius nascuts a l’Amèrica Llatina. Cal destacar el cas específic dels 49.926 nascuts a Argentina: tant sols el 27,6% d’ells té la nacionalitat argentina com a primera nacionalitat, el 38,3% té alguna de les nacionalitats de la resta de la UE (sobretot la Italiana)⁷, un 33,4% la té espanyola, i el 0,7%, té una altra nacionalitat.

Gràfic 21: Població nascuda a l’estranger pels principals països de naixement i nacionalitat, a 01/01/2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per país de naixement i nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per lloc de naixement i país de nacionalitat.

4.2 Població per nacionalitat

La població de nacionalitat estrangera no ha parat de créixer a Barcelona i enguany aglutina 457.245 persones⁸, seguint la tendència ascendent dels darrers anys. Tot i que s’ha frenat el ritme de creixement registrat l’any 2024 en relació amb el 2023 (quan va créixer un 10,4%), el nombre de persones de nacionalitat estrangera empadronades augmenta un 5,7% en relació amb el 2024 i, de nou, assoleixen un màxim en la història recent de la ciutat, tant en termes absoluts com en pes relatiu (26,4% del total, un punt percentual més que al 2024). Com es va repetint en els darrers anys, els estrangers són els protagonistes de l’alça demogràfica de la ciutat, mentre que la població de nacionalitat espanyola registra un exigu repunt del 0,4%.

La població de nacionalitat espanyola ha anat disminuït d’ençà de l’inici del segle XXI, concretament des de 2003, i només ha anotat cinc ascensos anuals. Aquesta evolució descendent dels efectius de nacionalitat espanyola contrasta amb la tendència ascendent dels estrangers, que han experimentat crescudes intenses al llarg del període, només frenades en els anys de la crisi econòmica i durant la pandèmia de la Covid-19 (vegeu Gràfics 22 i 23). Les dades del 2025 confirmen de nou el canvi de tendència post-crisi econòmica, amb la intensificació dels fluxos immigratoris. Per tant, al rerefons d’aquesta evolució hi ha una forta sincronia amb els cicles econòmics.

Un any més, els estrangers són els protagonistes del creixement demogràfic de Barcelona. Des de 1997 s’han multiplicat per 17, passant de les 26.517 a les 457.245 persones. A més, cal tenir en compte que, tal com s’ha evidenciat a l’apartat 4.1.1., bona part dels nascuts a l’estranger obtenen la nacionalitat espanyola, especialment els nascuts a Amèrica. Així, més enllà de les xifres per nacionalitat, cal considerar la procedència de la població resident, i només amb la combinació de les dues característiques podem conèixer l’abast de la diversitat de la població de Barcelona.

Gràfic 22: Població de Barcelona per nacionalitat (2013-2025)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades), Taxa (%) de població estrangera.

Gràfic 23: Població de Barcelona per nacionalitat (2013-2025), variació interanual (%)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades), Taxa (%) de població estrangera.

4.2.1 La població de nacionalitat estrangera: evolució i perfil

Cada any la població de Barcelona és més diversa. A 1 de gener de 2025 les 457.245 persones amb nacionalitat estrangera empadronades a Barcelona s’adscriuen a un total de 182 nacionalitats. Per tant, a la ciutat hi conviuen 2 nacionalitats més que l’any 2024 i 6 més que l’any 2023. Les xifres són significants no només per la seva magnitud, sinó per la intensitat del canvi. Només en tres dècades, Barcelona ha passat de tenir una població molt homogènia (l’any 1991 el pes dels estrangers no arribava a l’1,5% del total), a l’escenari de creixent heterogeneïtat demogràfica. Aquesta elevadíssima presència de diferents nacionalitats n’és una bona mostra, com també n’és un bon exponent el nombre de llengües familiars parlades a la ciutat⁹.

Gràfic 24: Pes de la població estrangera sobre el total (1991-2025)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades), Taxa (%) de població estrangera.

Gràfic 25: Població estrangera segons continent de nacionalitat (2000-2025)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de nacionalitat, Població per continent de nacionalitat i sexe (microdades), Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe, Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe (microdades), Població per continent de nacionalitat i edat quinquennal, Població per continent de nacionalitat, sexe i edat quinquennal.

Quant a la composició d’aquest grup, els residents amb alguna nacionalitat de la Unió Europea són 121.513 i representen un 26,6% dels estrangers. Aquest col·lectiu torna a créixer en termes absoluts i relatius, tot i que s’ha alentit el ritme ascendent. En el cas dels estrangers extracomunitaris, l’acceleració del seu creixement es frena, tot i que continua a l’alça. Amb un augment del 5,6%, assoleix una nova xifra record de 335.732 efectius, el 73,4% del total d’estrangers¹⁰.

Per continents, continua la tendència reiniciada el 2017 amb la recuperació econòmica, i de nou són els americans, amb 163.908 persones, el col·lectiu nacional més nombrós, tot i que la crescuda interanual ha estat moderada (amb un creixement del 2,6% respecte el 2024). No obstant, és interessant apuntar la distancia entre el nombre de persones amb nacionalitat del continent americà i el nombre de persones que hi ha nascut (329.238, pràcticament el doble), discrepància que s’explica pel pes dels nacionalitzats entre el col·lectiu. En segona posició, se situen els europeus, amb 158.989 persones, que van retallant la distància numèrica respecte als americans.

Més enllà dels nombres absoluts, la pujada interanual de la població amb nacionalitat estrangera s’ha estès als cinc continents, i enguany ha estat encapçalada de nou pels ciutadans amb nacionalitat d’Oceania, que tot i que només són 924 persones, augmenten un 22,7% respecte a l’any anterior, seguits dels africans amb 33.247 empadronats, 14,6% més que l’any anterior. Els asiàtics creixen un 8,9%, els europeus un 5,3% i finalment els americans un 2,6%.

La distribució dels estrangers pels districtes de la ciutat es representa al Gràfic 26. Malgrat que es poden trobar persones dels cinc continents en cadascun dels districtes, s’observen patrons territorials destacables. D’una banda, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu destaquen com a districtes amb una alta concentració d’americans, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i l’Eixample és on hi viuen més europeus no espanyols. Finalment, cal destacar que Ciutat Vella és el districte amb major nombre d’asiàtics, on és el col·lectiu més nombrós amb 23.606 persones, el 37,4% dels estrangers residents al districte.

Gràfic 26: Població estrangera segons continent de nacionalitat i districte, a 01/01/2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de nacionalitat, Població per continent de nacionalitat i sexe (microdades), Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe, Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe (microdades), Població per continent de nacionalitat i edat quinquennal, Població per continent de nacionalitat, sexe i edat quinquennal.

Ampliant l’anàlisi territorial, els Mapes 12 i 13 ens mostren que tot i la creixent progressiva disseminació pel territori de la ciutat, la distribució dels estrangers dins de Barcelona està lluny de ser homogènia. Les AEB de Ciutat Vella són les que concentren major proporció d’estrangers entre els seus veïns, com també s’observa major intensitat en aquelles zones de Sant Martí que toquen el Besòs, o les dels districtes de Sant Andreu, de Nou Barris, de Sants Montjuïc i de la part central de l’Eixample.

Mapes 12 i 13: Població amb nacionalitat estrangera a Barcelona per AEB (%) i variació interanual (%), a 01/01/2025

Nacionalitat estrangera (%)

Nacionalitat estrangera (var. interanual %)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades), Taxa (%) de població estrangera.

Encara que s’ha moderat respecte l’observat l’any 2024, l’augment de la població estrangera a Barcelona s’ha estès de manera inequívocament generalitzada durant el darrer any: a tots els districtes, barris i a gairebé totes les AEB i seccions censals. Per districtes, els guanys més importants tant en termes absoluts com relatius corresponen a Sants (+3.974 persones estrangeres, un 7,7% respecte l’any 2024 ) mentre que a Horta-Guinardó l’augment és del 6,2% (+2.290 persones). Els districtes que experimenten un creixement menor són l’Eixample (4,6%, tot i que en termes absoluts el creixement és de 3.682 estrangers), Nou Barris (4,8%, 1.977 persones més) i Ciutat Vella, amb un creixement del 5,3% (3.162 estrangers més).

La població estrangera és una població lleugerament masculinitzada (221.641 dones i 235.604 homes). Els estrangers extracomunitaris són el col·lectiu nacional més jove, amb una mitjana d’edat que evoluciona suaument a l’alça i arriba als 35,49 anys. Els estrangers comunitaris són, de mitjana, una mica més grans (36,07 anys). Clarament, la població estrangera continua sent una població jove en comparació amb la mitjana de la població espanyola, que és de 47,59 anys.

Gràfic 27: Piràmide de la població de Barcelona segons lloc de naixement i nacionalitat, a 01/01/2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, sexe i edat quinquennal (microdades), Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), sexe i edat quinquennal (microdades).

La combinació entre la nacionalitat i el lloc de naixement dels empadronats aporta informació rellevant de la composició sociodemogràfica de la ciutat de Barcelona. L’anàlisi de la piràmide de població considerant conjuntament aquestes dues característiques requereix enllaçar el present amb la dinàmica migratòria del passat recent. Només d’aquesta manera es pot entendre quina ha estat l’aportació dels fluxos immigratoris de les dues darreres dècades, ja sigui pel que fa a la xifra de població en el seu conjunt, com a la composició d’edat dels residents a Barcelona. Tot i que no s’observen canvis significatius respecte 2024, amb només un any s’ha anat accentuant l’impacte en l’estructura d’edat de cada col·lectiu segons el seu origen i nacionalitat. La piràmide mostrada al Gràfic 27 aporta informació relativa a com l’arribada recent de població forana ha tingut un impacte compensatori del procés d’envelliment demogràfic, especialment visible per la seva concentració entre les generacions joves.

Si considerem els pesos relatius, els nascuts a Espanya amb nacionalitat espanyola representen el 63,3% del total d’empadronats, són majoritaris entre els nens, joves i població a partir de cinquanta anys aproximadament. Els nascuts a Espanya amb nacionalitat estrangera, en canvi, són el grup menys nombrós, el 1,3% del total, clarament concentrats entre la població infantil, sobretot entre els més petits, de 0 a 4 anys. Aquests nens i nenes són els fills que els immigrants no nacionalitzats han tingut un cop han arribat a Espanya. Per tant, són l’evidència de l’aportació a la natalitat dels fluxos migratoris procedents de l’estranger. Concretament, el 17,5% dels infants del grup d’edat de 0-4 anys són estrangers, tot i haver nascut a Espanya. No obstant, per tenir la fotografia complerta de la repercussió de les migracions en els naixements, caldria sumar-hi els fills dels immigrants nacionalitzats, cada cop més nombrosos, que són més difícils d’identificar en els registres padronals, en no poder-se diferenciar de la resta de nascuts a Espanya amb nacionalitat espanyola.

Pel que fa al col·lectiu de nascuts a l’estranger, el 29% ha adquirit la nacionalitat espanyola, Aquestes persones representen el 9,6%, gairebé 1 de cada 10 dels d’empadronats a Barcelona, i tenen una composició d’edat força distribuïda entre els 20 i els 60 anys aproximadament. Finalment, la resta de nascuts a l’estranger, el 71% són de nacionalitat estrangera, són el 25,1% de població de la ciutat, i la majoria tenen entre 25 i 44 anys. L’alt volum dels immigrants amb nacionalitat estrangera i la seva estructura d’edat, explicarien que siguin gairebé la meitat, el 46,5%, de la població de joves i joves-adults (entre 20 i 39 anys).

El perfil acadèmic dels estrangers empadronats a Barcelona és molt divers atenent a l’origen. En conjunt, un 43,12% dels estrangers que viuen a Barcelona declaren tenir estudis universitaris o un Cicle Formatiu de Grau Superior. Si només es considera els de la Unió Europea, els titulats superiors arriben a un 65,5%, una proporció que s’apropa al doble al de la població espanyola (34,6%). Els percentatges més baixos d’estudis superiors són els dels africans (15,7%) o els asiàtics (26,2). Entre els americans, el percentatge és del 37,5%, tot i que dins del global continental hi ha una forta heterogeneïtat interna en termes educatius en funció de la nacionalitat. El detall del perfil educatiu dels residents d’algunes de les nacionalitats més freqüents a la ciutat mostra patrons força divergents. Així, els universitaris són més del 70% entre els estrangers dels Estats Units (75,6%), França (74,4%), el Regne Unit (72,2%) i Alemanya (70,6%). L’altra cara de la moneda correspon a Pakistan (7,7%), Hondures (9%) o el Marroc (10,3%). Entremig trobem els argentins (47,4%) o els veneçolans (42,9%).

Mapa 14: Població estrangera per països, a 01/01/2025

Per nacionalitats, la més present és la italiana¹¹ (concretament són 53.415 persones) seguida per la colombiana (30.530), la pakistanesa (25.703), la xinesa (23.511) i la peruana (22.771 persones). Hi ha sis nacionalitats que tenen entre 10 mil i 20 mil efectius: el Marroc, França, Hondures, Veneçuela, Argentina i Rússia. En el darrer any, els col·lectius que més residents empadronats han sumat són Itàlia (+3.363), el Marroc (+2.227), Colòmbia (+1.979), Perú (+1.681) i la Xina (+1.635). Amb l’excepció d’Itàlia, alguns d’aquests països tenen contextos polítics, econòmics i socials inestables. A l’altre extrem, les nacionalitats que han perdut més efectius són la boliviana (-584) i l’hondurenya (-512).

Gràfic 28: Població estrangera segons nacionalitats més freqüents, a 01/01/2025

El ja clàssic protagonisme del col·lectiu de persones de nacionalitat italiana en el conjunt de residents no és nou, però s’està accentuant any rere any, tal com evidencia el Gràfic 29, que també il·lustra com en el seu moment marroquins, equatorians i pakistanesos van ser els més nombrosos.

Gràfic 29: Població estrangera del país més freqüent (1997-2025)

Com s’ha comentat anteriorment, a Barcelona hi viuen persones de 182 nacionalitats, a més de l’espanyola. Aquesta diversitat nacional es distribueix pel territori barceloní seguint uns patrons determinats, i sovint es produeixen concentracions de determinats col·lectius en unes zones ben concretes. Per aquest motiu, el mapa 15 pretén evidenciar aquesta especificitat, en recollir la nacionalitat estrangera més freqüent en cadascuna de les 233 AEB de la ciutat. En total són catorze nacionalitats les que es reparteixen les primeres posicions en el territori municipal, entre les que prevalen la d’Itàlia (la nacionalitat estrangera més freqüent a 149 AEB), Colòmbia (22), Xina (15), Hondures (14), i Pakistan (10). Només aquestes 5 nacionalitats són líders entre la població estrangera del 90% de les AEBs de Barcelona.

La nacionalitat més popular a més AEBs és la italiana. A l’únic districte on no lidera és a Nou Barris, així com en algunes zones de Sarrià-Sant Gervasi, de Ciutat Vella i de les zones limítrofes amb el Besòs i amb l’Hospitalet de Llobregat. Els colombians (segona nacionalitat en 22 AEB) s’estenen principalment per Sant Andreu, Nou Barris i Horta-Guinardó, i molt més puntualment a Sants-Montjuïc i l’Eixample.

En canvi, els xinesos destaquen especialment en diverses àrees de la Verneda i la Pau, el Bon Pastor, i a Sant Martí dels Provençals. Els hondurenys es concentren a Nou Barris, i Horta-Guinardó. Es manté la forta concentració de paquistanesos als barris del Besòs i el Maresme –Sant Martí-, la Trinitat Vella –Sant Andreu-, i a la franja baixa del Raval, on també hi trobem una AEB on els indis són els estrangers protagonistes. A la part nord d’aquest barri hi ha una forta presència relativa de filipins. En tots aquests casos, es tracta de barris amb un nivell de renda inferior a la mitjana de la ciutat.

El cas contrari és el dels ciutadans de França, Rússia i els Estat Units, que són ben identificables en barris benestants. Els francesos destaquen en 6 de les AEB del districte de Sarrià-Sant Gervasi. En el cas dels russos, es concentren d’una banda a Diagonal Mar i el Font Marítim del Poblenou; i de l’altra, a una AEB del barri de les Corts per sobre de la Diagonal, al costat de l’AEB on lideren els estatunidencs. Finalment, en el cas dels ucraïnesos, tal com s’observava l’any 2024, són la nacionalitat més abundant a dues AEB de dos barris pràcticament simètrics al mapa: La Verneda i la Pau, i la Bordeta.

Mapa 15: Nacionalitat més freqüent (després de l’espanyola) per AEB, a 01/01/2025