5 Domicilis
5.1 Evolució i estructura dels domicilis de Barcelona
Una de les informacions més bàsiques i rellevants del contingut de dades dels fulls padronals és el domicili habitual on la persona hi està empadronada a la data de referència, de manera que l’adreça d’empadronament es converteix en un element primordial per quantificar els domicilis on viuen els barcelonins i saber detalls sobre la seva composició.
A la darrera lectura d’1 de gener de 2025 s’observa que els 1.732.066 ciutadans empadronats a la ciutat viuen en 681.087 domicilis, amb una mitjana de 2,48 persones per habitatge12. En relació amb l’any passat, la població empadronada ha augmentat en gairebé trenta mil persones (1,7%) i el nombre de domicilis ho ha fet en 4.957 (0,7%). Ambdues magnituds han anat evolucionant de forma desigual, i d’ençà l’any 1997 els domicilis han augmentat un 27,8% (122.458 més) mentre que la població ho ha fet en un 16% (238.403 habitants més).
Gràfic 30: Nombre de domicilis (1997-2025)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Nombre de domicilis.
Gràfic 31: Ocupació mitjana dels domicilis (1997-2025)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per nombre de persones, Domicilis per nombre de persones (microdades), Ocupació mitjana dels domicilis.
El Padró municipal d’habitants conté informació individual de les persones que conviuen a la mateixa adreça com ara el sexe, el lloc i la data de naixement o la nacionalitat, però no indica la relació de parentiu entre les persones empadronades juntes, fet que no permet saber si entre elles existeixen vincles familiars.
Sí que es poden resumir certs trets característics de la població que viu a cada domicili agregant i observant certes dades. Un que en destaca de forma periòdica és la major presència de dones als domicilis en relació amb els homes, ja que en un 25,2% dels domicilis no hi viu cap home mentre que aquells on no hi ha cap dona són el 15,7% del total.
Les persones registrades en domicilis unipersonals són 215.153, un 31,6% del total. Si aquestes persones que viuen soles les situem en relació amb el conjunt de la població major d’edat de Barcelona, el percentatge és del 12,4%. Ambdós percentatges han variat poc durant els darrers anys.
També el nombre de dones que viuen soles és molt més nombrós en els domicilis unipersonals (60,8%) que el nombre d’homes que viuen sols (39,2%). I aquest torna a ser un tret recurrent, i ho és arreu de molts altres àmbits territorials: com més desenvolupat està l’estat del benestar, més possibilitats hi ha de viure sol. I quan més gran és la incorporació de les dones al mercat de treball, menys dependents són dels homes, i més trien viure soles. A banda d’aspectes com l’autonomia o la intimitat, l’augment de l’esperança de vida (superior entre les dones) i l’eclosió de les telecomunicacions juguen a favor de l’expansió de les llars unipersonals d’un i de l’altre sexe. En aquest sentit es pot observar com en els darrers 28 anys, la distància entre ambdós col·lectius s’ha anat escurçant i el percentatge de domicilis unipersonals masculins ha incrementat un 23,4% .
Pel que fa als trams d’edat dels membres del domicili, cal destacar dues situacions estructurals que es van accentuant en el temps: d’una banda que a un 22,78% dels domicilis (154.655) no hi ha cap persona en edat laboralment activa: entre 18 i 64 anys; i d’una altra que en 532.924 domicilis no hi ha cap menor. Són el 78,2% dels domicilis (5.550 més que l’any passat) on no hi viu cap persona menor de 18 anys.
Els domicilis amb persones que tenen 65 anys i més són 259.147 (el 38%) i estan distribuïts en diferents situacions de convivència; en un 13,7% són persones que viuen soles. Són dades estables amb tendència a l’alça en els darrers anys.
Gràfic 32: Domicilis per estructura, a 01/01/2025
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per estructura del domicili, Domicilis per estructura del domicili (microdades).
Les situacions de convivència més freqüents són les del grup de domicilis habitats per dues, o per dues persones o més (49,5%), i d’aquestes convivències en destaquen els 130.244 domicilis en què aquestes dues o més persones són totes majors d’edat (19,1%) és a dir, sense cap menor a la llar.
Pel que fa a la convivència dels menors de 18 anys amb adults, un 2,9% dels domicilis estan habitats per menors acompanyats d’un sol adult. En el 2,4% de les llars, l’adult és una dona i el 0,5% restant és un home. La situació més freqüent de convivència de menors a la llar (11,6%) és la dels 78.980 domicilis on viuen dues persones adultes i la resta d’ocupants menors de 18 anys. Encara que hi ha un 7,3% d’altres domicilis (49.729) on un o més menors conviu amb altres adults. Les llars amb presència de menors van a menys any a any i no arriben a la quarta part dels domicilis (21,8%) percentatge que no ha parat de disminuir en els 28 anys de la sèrie.
Si filtrem l’univers de dades als domicilis ocupats exclusivament per persones estrangeres, el rànquing l’encapçala la categoria parelles de 18 a 64 anys (21.549 llars que són el 23,6% dels domicilis estrangers) encara que, des de l’òptica de l’estructura de domicili, on destaca més el pes de la nacionalitat estrangera és en la categoria llars unipersonals de 18 a 64 anys de nacionalitat estrangera: 25,5% dones (15.422 llars) i 25,8% homes (15.670 llars).
Mapa 16: Domicilis unipersonals sobre total de domicilis per AEB (en %), a 01/01/2025
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per nombre de persones, Domicilis per nombre de persones (microdades).
Mapa 17: Persones de 65 anys i més que viuen soles sobre població 65 i més anys per AEB (en %), a 01/01/2025
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població empadronada sola al domicili per edat quinquennal, Població empadronada sola al domicili per sexe i edat en grans grups, Població empadronada sola al domicili per sexe i edat quinquennal (microdades), Taxa (%) de població empadronada sola al domicili per sexe i edat en grans grups, Taxa (%) de població empadronada sola al domicili per edat en grans grups, Taxa (%) de població empadronada sola al domicili per sexe i edat en grans grups.
Si fem el rànquing de barris amb més proporció de domicilis unipersonals sobre el conjunt de domicilis (>40%), trobem dues àrees principals al districte de Ciutat Vella: a la Barceloneta (43,5%) i a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (41%), però ben bé és a tot el districte on destaca la tipologia de domicili unipersonal. Fora de Ciutat Vella, la següent posició l’ocupa la Vila de Gràcia (38,1%) i darrera seu es van trobant zones escampades per tots els barris de la ciutat, i que tots estan per sobre de la mitjana de Barcelona (31,6% de domicilis unipersonals) menys un: l’únic districte que defuig d’aquesta situació és Sant Andreu, concretament a Navas i a el Congrés i els Indians, on les persones que viuen soles estan per sota d’aquesta mitjana i representen el 30,25% de domicilis.
Aquestes àrees agafen més amplitud quan hi plasmem persones soles de 65 anys i més sobre el seu segment d’edat, estenent-se des de les zones de Ciutat Vella, cap a Nou Barris (la Trinitat Nova, Can Peguera o Verdun) incidint també a la Vila de Gràcia i a àrees de Montbau, l’Eixample més vell, el Putxet i el Farró, a nuclis del Poble-sec, Sant Gervasi-Galvany i disseminant-se a extrems de la ciutat. Ara sí que destaca el costat de Sant Andreu que ubica els habitatges del Congrés i els Indians, que concentra una important proporció de persones grans que viuen soles respecte la població d’aquest tram d’edat que supera els 65 anys.
Gràfic 33: Domicilis unipersonals per estructura (1997-2025)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per estructura del domicili, Domicilis per estructura del domicili (microdades).
El gràfic adjunt exemplifica com ha evolucionat l’estructura dels domicilis unipersonals ens els darrers 28 anys de la sèrie. Han passat de ser 125 mil l’any 1997 a més de 214 mil (+71,9%) dels quals, en destaca l’embranzida que ha agafat el domicili unipersonal masculí, tant pel grup de 18 a 64 anys (+133,4%) com pel de 65 i més anys (+103,8%).
La dimensió dels domicilis segons el nombre de persones que hi viuen corrobora el protagonisme adquirit per les llars unipersonals que hem vist a l’estructura del domicili, i demostra com els domicilis d’una persona van creixent en detriment de les dimensions més tradicionals de tres, quatre o cinc persones. Els domicilis ocupats per dues persones que havien estat el tipus més estès fa 25 anys han passat a segona posició. En canvi, els domicilis amb sis persones o més també guanyen proporcions, agafant certa importància els formats més nombrosos com els que agrupen set o més integrants (un 25% més en els darrers 10 anys).
Gràfic 34: Domicilis de Barcelona segons nombre de membres (1997-2025)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per nombre de persones, Domicilis per nombre de persones (microdades).
En el gràfic adjunt s’observen aquestes dues situacions que distingeixen com els domicilis d’una i de dues persones, que són els majoritaris en tota la sèrie (1997-2025), inverteixen posicions: durant el primer decenni són els domicilis de dues persones els que estan al davant dels unifamiliars, fins al mig de la sèrie, moment a partir del qual es situen per darrera i els domicilis de persones soles passen a liderar de llarg la distribució.
En línia amb el que s’ha vist anteriorment sobre l’evolució de la població per nacionalitat, la disposició dels domicilis segons la nacionalitat de les persones que hi viuen és testimoni fidel de com es van reduint el nombre de domicilis que només estan ocupats per persones de nacionalitat espanyola. Continuen sent la majoria (un 72,4%), però és un percentatge que va minvant gradualment (un 11,2% menys que fa 25 anys). Simètricament, augmenten les llars amb persones estrangeres, tant aquelles on tots els membres són estrangers (13,4% del total), com aquelles altres on conviuen espanyols amb persones d’altres nacionalitats (14,2% del total).
Gràfic 35: Distribució dels domicilis segons nacionalitat dels components (1997-2025)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per la nacionalitat de les persones, Domicilis per la nacionalitat de les persones (microdades).
Gràfic 36: Distribució dels domicilis segons nacionalitat dels components per districtes, a 01/01/2025
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Domicilis per la nacionalitat de les persones, Domicilis per la nacionalitat de les persones (microdades).
La mitjana d’edat de les persones empadronades (44,4 anys) presenta una marcada diferència segons la nacionalitat dels seus residents. Les persones que viuen en domicilis amb totes les persones de nacionalitat estrangera tenen 36,5 anys de mitjana mentre que en els domicilis on viuen només persones espanyoles la mitjana se situa als 55,1 anys. En el cas de domicilis mixtos, la mitjana d’edat dels seus residents baixa als 37,8 anys.
Gràfic 37: Edat mitjana de les persones empadronades al domicili per nacionalitat (1997-2025)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de les persones empadronades al domicili per nacionalitat, Edat mitjana de les persones empadronades al domicili per nacionalitat (microdades).