3 La població de Barcelona: evolució i característiques
3.1 Evolució de la població de Barcelona
La població de Barcelona se situa en 1.732.066 persones, el valor més elevat dels darrers quaranta anys. Segons la lectura del padró municipal d’habitants a 1 de gener de 2025, la població de Barcelona ha registrat el tercer increment anual consecutiu, consolidant la tendència a l’alça iniciada el 2023 després de dos anys de retrocessos per la frenada dels fluxos migratoris associada a la pandèmia. L’increment interanual de l’1,7% del 2025 ha situat la xifra d’habitants empadronats al nivell més alt d’ençà 1986.
Gràfic 1: Població resident a Barcelona (1900-2025)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).
En els darrers anys, l’evolució de la població empadronada a la ciutat ha seguit un clar patró alcista, només interromput pels retrocessos del bienni 2021-2022 afectat per la crisi sanitària. Amb diferents intensitats, el patró ascendent s’ha refermat en aquest darrer trienni. Si bé la taxa d’enguany (1,7%) revela un esmorteïment del ritme de creixement en relació amb la de l’any 2024 -quan es va assolir la taxa més elevada de les dues dècades anteriors (2,6%)-, és la segona més alta dels darrers vint anys. En temes absoluts a 1 de gener de 2025 hi ha gairebé 30.000 residents més que un any abans i 65.000 més que el 2020, just abans de l’esclat de la pandèmia.
Aquest escenari de creixement queda força per sota d’altres fases expansives de la ciutat en termes demogràfics com les dècades centrals del segle XX i en els primers anys del segle XXI. Certament, l’increment de 101.572 empadronats entre 2010 i 2025 està lluny del creixement de 199.004 habitants de la dècada posterior a la Guerra Civil, de l’augment de 277.684 persones de la dècada de 1950, dels guanys -ja més moderats- de 187.279 i de 144.021, durant els 1960 i els 1970 respectivament.
Per tant, cal contextualitzar l’actual fase de moderat ascens amb d’altres fases recents, com l’expansiva dels primers vuitanta anys del segle passat, que responien a la combinació de saldos naturals i migratoris positius, la contractiva del període 1984-2000, o l’expansiva posterior dels primers anys del mil·lenni, marcada per l’absorció de fluxos migratoris que compensaven l’estancament del creixement natural, fases totes elles lligades als respectius cicles econòmics.
Gràfic 2: Població resident a Barcelona (2002-2025), variació interanual (%)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).
Un cop superada la crisi pandèmica, els moviments demogràfics han reprès la inèrcia anterior i, tal com es veurà més endavant, continuen sent els saldos migratoris positius amb l’estranger els que expliquen l’actual creixement demogràfic. Aquests saldos continuen compensant amb escreix el creixement vegetatiu negatiu, marcat per una fecunditat en continu retrocés. En conjunt, amb les oscil·lacions descrites, el nombre d’empadronats a la ciutat en els darrers vint anys s’emmarca en un rang relativament estret, d’entre 1,6 i 1,7 milions de persones.
3.1.1 Evolució de la població per districtes i barris
Tots els districtes segueixen contribuint al perfil ascendent de la població. Com en el bienni anterior, l’augment de la població és generalitzat als deu districtes de la ciutat, amb unes taxes que oscil·len del 3,7% de Ciutat Vella a l’1,0% de Les Corts. Continua destacant el dinamisme de Ciutat Vella, que a base d’increments anuals superiors a la mitjana de la ciutat, s’ha situat en 115.311 residents, la xifra més elevada des del 2006. Sants-Montjuïc es postula com a segon districte més dinàmic i, amb una pujada del 2,6%, s’apropa a la ratlla dels 200 mil residents. La resta de districtes es mouen en un ventall relativament estret entre el mínim esmentat de Les Corts (1,0%) i el màxim d’1,8% de Nou Barris. Cap d’aquests moviments ha alterat l’estructura global de la distribució de la població per districtes, en la què l’Eixample i Sant Martí es mantenen com els districtes més poblats i, a l’altre extrem, les Corts com el que menys, i l’únic per sota dels cent-mil residents.
Gràfic 3: Població resident als districtes de Barcelona, a 01/01/2025
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).
Aquesta sincronia confirma un patró de distribució i creixement de la població força homogeni territorialment, que contrasta amb fases anteriors en les que o bé els districtes més allunyats del centre acollien els gruixos principals d’immigrants (dècada del 1960) o bé el centre històric actuava de primera àrea receptora que després distribuïa a barris perifèrics (segona part de la dècada del 2000).
Gràfic 4: Evolució de la població resident als districtes de Barcelona (1997-2025)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).
La mirada detallada per barris és molt més rica en contrastos. D’una banda, el model de creixement està escampat per tota la ciutat: tots els barris registren nous residents amb només tres excepcions (les Tres Torres, la Vila Olímpica del Poblenou i Can Peguera), i en tots tres casos la disminució és inferior al 0,5%. Aquests tres signes negatius, per bé que freguin l’estancament, trenquen l’absoluta unanimitat ascendent de l’any anterior. En contrast amb això, el protagonisme de l’increment li pertoca a la Marina del Prat Vermell, amb un augment del 45,5% derivat d’un perfil molt bàsic de creixement: es tracta d’un barri demogràficament molt petit i en ple desenvolupament urbanístic en el què la construcció de nous habitatges atreu nous residents. També creix molt la Clota, que continua sent el barri menys poblat de la ciutat però que amb l’impuls del 27,3% depassa per primer cop els mil habitants. Entre els següents deu barris en termes de dinamisme (amb taxes interanuals entre el 2,7% i el 6,4%) destaquen barris molt densos i poblats com el Raval (+6,4%), la Bordeta (+4,1%), el Parc i la Llacuna del Poblenou (+3,3%), el Poble-sec (+2,9%) o la Verneda i la Pau (+2,7%).
Gràfic 5: Població als districtes de Barcelona (2024-2025), variació interanual (%)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).
Mapa 1: Població a les AEB de Barcelona, variació interanual 2025 (%)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població, Població (microdades).
Entre els barris que manifesten un fort dinamisme i els estancats hi ha la gran majoria de barris amb un perfil de moderat ascens: 16 dels 73 barris registren augments de població entre el 0% i l’1%, i a 32 dels 73 barris els residents augmenten entre l’1% i el 2%. Si filem més prim a un nivell territorial inferior, 205 de les 233 Àrees Estadístiques Bàsiques en què es divideix la ciutat anoten un augment de residents.
3.2 Població per edat i sexe
Per sexes, l’estructura de la població resident és molt semblant a la d’anys anteriors, amb un predomini de les dones generalitzat a gairebé tots els territoris, especialment a partir dels 45 anys. En conjunt, les dones representen un 52,1% del total de la població, una proporció gairebé idèntica a la dels dos anys anteriors i molt similar a la de les darreres dècades.
L’estructura de la població per edats que configura la piràmide adjunta deriva d’una societat madura en la què les cohorts més nombroses són les d’adults joves i en particular les d’entre 30 i 49 anys. El grup quinquennal més nombrós és el dels adults de 30 a 34 anys, amb 148.900 persones. Les cohorts entre els 25 i els 59 anys són les úniques que depassen les cent-mil persones, i en conjunt sumen un 52,1% del total de població. Que l’edat mitjana de la població es mantingui per sobre dels 44 anys referma la imatge d’una estructura demogràfica envellida, un tret que la ciutat comparteix amb moltes d’altres urbs europees.
La piràmide poblacional adopta la forma pròpia de societats occidentals, on les taxes de natalitat cada cop són més baixes, el que es tradueix en un creixement natural molt baix. Les cohorts a la base de la piràmide són poc nombroses i van en retrocés. Per contra, l’augment de l’esperança de vida explica una major supervivència entre les cohorts d’edat avançada.
Gràfic 6: Piràmide de població de Barcelona, a 01/01/2025
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per sexe i edat quinquennal, Població per sexe i edat quinquennal (microdades), Població per sexe i edat (microdades).
En edats infantils, joves i d’adults joves, la relació de masculinitat2 superior a 100 denota que els homes superen les dones, amb l’excepció de l’estrat d’edat de 25-29 anys. A partir dels 40 anys, la relació de masculinitat disminueix progressivament a mesura que augmenta l’edat de la població, conseqüència de la major supervivència femenina a totes les edats. De fet, per a tots els grups d’edat de 50 i més anys aquesta ràtio és inferior a 100.
Gràfic 7: Relació de masculinitat per grup d’edat quinquennal, a 01/01/2025
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per sexe i edat quinquennal, Relació de masculinitat per edat quinquennal, Població per sexe i edat quinquennal (microdades), Població per sexe i edat (microdades).
Gràfic 8: Relació de masculinitat per districtes, a 01/01/2025
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per sexe, Relació de masculinitat, Població per sexe (microdades).
Les dones són majoria a tots els districtes amb l’excepció de Ciutat Vella, on representen el 45,2% de la població, un percentatge lleugerament inferior al d’anys anteriors. En aquest districte és molt destacable la major presència masculina entre els joves i els adults, en especial en la població de 40-44 anys, amb 151 homes per cada 100 dones i en la franja de 35 a 39 anys, amb 147 homes per cada 100 dones. L’explicació és l’elevada proporció al districte de diversos col·lectius de població nascuda fora d’Espanya molt masculinitzats, tal com es descriu a l’apartat 4.1.1. A l’extrem oposat, i amb un perfil també molt semblant al d’anys anteriors, els districtes amb una presència relativa superior de dones són Sarrià-Sant Gervasi (amb un 54,0% del total de la població), Gràcia (53,8%), Les Corts (53,5%) i l’Eixample (52,8%).
3.2.1 Pes de la població infantil i de la gent gran
La contraposició entre el pes de la població infantil de menys de 16 anys i la de 65 anys i més ofereix una visió sintètica d’una part de les grans transformacions demogràfiques recents de la ciutat.
Tal com palesa el gràfic adjunt, d’ençà 1981 el pes relatiu de la població infantil no ha deixat de baixar, alhora que el de la població gran ha anat augmentant fins a estabilitzar-se. Amb alguns alts-i-baixos a la sèrie, la sòlida tendència subjacent que estem veient ens aproxima cada any més a que per cada nen de menys de 16 anys pràcticament hi ha dos adults de 65 o més anys. I sobre el conjunt de la població, un 11,9% del total són nens i un 20,8% del total són persones de 65 i més.
Contra aquests dos segments de població que en línies generals conforma la població inactiva o depenent, se situa la població en edat de treballar: a Barcelona, hi ha una mica més de tres persones en edat de treballar per cada persona de 65 anys o més, i dues persones per cada persona dels dos grups d’inactius. La franja de 20 a 24 anys (aproximadament la d’incorporació al mercat de treball, amb 97.093 persones) té un nombre d’efectius semblant a la de 65 a 69 anys (al voltant de l’edat de la jubilació, amb 90.019 persones).
En els darrers anys, l’estabilització del pes relatiu del col·lectiu de persones grans s’emmarca en un context d’arribada de fluxos migratoris de joves i adults que contribueix a eixamplar la part central de la piràmide d’edats. En paral·lel, el petit repunt de la natalitat en els anys anteriors al 2010 ha contingut el descens relatiu de la població infantil.
Gràfic 9: Pes de la població infantil i de la gent gran sobre la població total (1981-2025)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per edat, Població per edat (microdades), Població per edat quinquennal, Població per edat quinquennal (microdades), Població per edat en grans grups, Percentatge de població per edat en grans grups, Percentatge de població per edat en grans grups i sexe, Índex d’envelliment, Índex de sobreenvelliment, Índex de dependència juvenil, Índex de dependència de la gent gran, Índex de dependència global, Índex de recanvi de la població en edats actives.
A nivell territorial, la distribució de la població infantil i de la gent gran és força divergent. Enguany destaca com a novetat que la Marina del Prat Vermell escala fins la primera posició com a barri amb una superior proporció relativa de criatures (amb un 18,7% de la població), seguit de prop per La Clota (17,9%) i dos barris del nord de la ciutat: Ciutat Meridiana (17,7%) i Torre Baró (17,0%). També destaquen per aquesta abundància relativa de nens quatre dels barris amb renda més alta de la ciutat: Sarrià, les Tres Torres, Pedralbes i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, tots ells entre el 16% i el 17% de població infantil sobre el total. Els barris amb més proporció de gent gran són Canyelles (31,0% del total), la Vall d’Hebron (29,0%) i les Corts (27,4%).
Mapes 2 i 3: Població per grup d’edat per AEB, a 01/01/2025
de 0 a 15 anys
de 65 i més anys
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per edat, Població per edat (microdades), Població per edat quinquennal, Població per edat quinquennal (microdades), Població per edat en grans grups.
3.2.2 Població centenària
En l’anàlisi de l’estructura de la població per edat i sexe de la població de Barcelona pocs segments mostren un canvi tan agut com el que engloba persones de cent i més anys. El gràfic adjunt marca dos trets incontestables: cada cop hi ha més persones que depassen els cent anys i la supremacia femenina és aclaparadora. Amb permís del lleu sotrac per l’impacte pandèmic, cada any s’assoleix un nou màxim històric, i el 2025 els supervivents més enllà dels cent anys són 1.104 persones: 926 dones i 178 homes. Un cop més, es palesa la superior longevitat de les dones (representen el 83,9% del total de les persones centenàries), atribuïble a una combinació de factors biològics i socials.
La presència creixent de persones de cent anys i més és una gran conquesta social que reflecteix avanços significatius en la medicina, la nutrició, la qualitat de vida i latenció sociosanitària. A Barcelona, aquest col·lectiu creix de forma sostinguda i les 1.104 persones supervivents de 2025 doblen els efectius del mateix grup de l’any 2012.
Gràfic 10: Població centenària (2016-2025)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per edat, Població per edat (microdades), Població per edat quinquennal, Població per edat quinquennal (microdades), Població per edat en grans grups.
En aquesta major supervivència de persones molt grans intervenen factors individuals de longevitat (amb un elevat component hereditari), així com factors ambientals, socioeconòmics i d’accés a la salut. L’augment del nombre de persones centenàries no és una tendència singular de Barcelona. Com a molts altres indrets d’Espanya i Europa, el segment d’edat que augmenta més en volum i en termes relatius és el de les persones de 85 i més anys. A Espanya, el nombre de centenaris s’ha multiplicat per 20 en les darreres quatre dècades. Aquests trets generals emmarquen la tendència cap a l’envelliment de la població amb una esperança de vida en màxims i una reducció persistent de fecunditat i natalitat.
Els barris que concentren més persones centenàries en termes absoluts són la Nova Esquerra de lEixample, Sant Gervasi-Galvany, lAntiga Esquerra de lEixample, la Dreta de l’Eixample i la Sagrada Família.
Mapa 4: Població centenària per barris, a 01/01/2025
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per edat, Població per edat (microdades), Població per edat quinquennal, Població per edat quinquennal (microdades), Població per edat en grans grups.
3.2.3 Edat mitjana de la població
Des que l’any 2013 es va depassar la frontera dels 44 anys, l’edat mitjana de la població de Barcelona s’ha mogut amb dents de serra entre els 44 i els 45 anys. Enguany, la mitjana és 44,44 anys, pràcticament idèntica a la de l’any anterior i només lleugerament per sota del trienni 2021-2023. La trajectòria ascendent de l’edat mitjana de les dues darreres dècades del segle passat –gairebé set anys més entre 1981 i 2001- es va frenar a mitjans de la dècada passada a mesura que els fluxos d’immigrants rejovenien la població.
Aproximadament d’ençà el 2014, l’edat mitjana de la població s’ha mantingut estable amb alguns pics dins del rang dels 44-45 anys. Un rang d’edat compassat amb l’entorn català3 (amb una mitjana pel 2024 de 43,53 anys) i espanyol4 (44,37 anys) i europeu5 (44,7 anys). L’edat mitjana també està augmentant a gairebé la totalitat de països de la UE, i pel 2024 els extrems els marquen Itàlia amb 48,7 anys i Irlanda amb 39,4 anys.
Gràfic 11: Edat mitjana de la població de Barcelona (1981-2025)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de la població, Edat mitjana de la població per sexe, Edat mediana de la població, Edat mediana de la població per sexe.
Si es deixa de banda Ciutat Vella, entre districtes no es palesen grans diferències: l’edat mitjana més elevada correspon a Les Corts (amb 46,51 anys). Ciutat Vella, amb una trajectòria divergent a la de la resta de districtes, no és només el districte on els residents tenen una edat mitjana més baixa, 39,74 anys i l’únic per sota dels 40 anys, sinó on també any rere any l’estructura poblacional rejoveneix. De nou, el motiu és la concentració al districte de població nascuda a l’estranger, amb una estructura d’edat més jove que la de la població autòctona o nascuda a la resta d’Espanya.
3.3 Població segons nivell d’instrucció
En relació amb el nivell d’estudis, com venim observant de manera ininterrompuda durant les darreres dècades, millora la qualificació acadèmica de la població barcelonina: l’augment del nivell formatiu de la població i l’ampliació del diferencial d’aquest nivell entre homes i dones són cada cop més evidents. La població de setze i més anys amb titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior ha passat del 22,6% l’any 2009 al 36,9% el 2025, en una tendència ascendent ininterrompuda tant entre els homes com, especialment entre les dones.
En efecte, any a any les dades refermen la creixent diferenciació de nivell formatiu entre homes i dones entre els nivells elevats (educació terciària). Si s’observa el nivell completat, gairebé no hi ha diferències entre dones i homes en els nivells primaris i secundaris. Per contra, si l’any 2009 la proporció de dones amb formació universitària (22,8%) superava lleugerament la dels homes (22,5%) en tres dècimes, des de llavors aquesta diferència s’ha anat eixamplant (38,9% enfront del 34,7% el 2025) fins arribar a una bretxa de 4,2 punts en favor de les dones.
Aquestes dades s’emmarquen en una tendència general que també es veu a Catalunya, a Espanya i a moltes ciutats europees: existeix una bretxa de gènere en el rendiment acadèmic a favor de les dones, especialment en les generacions joves que finalitzen un grau o un màster oficial: el 2024, el 39,1% de les dones de la UE amb una edat compresa entre els 25 i els 64 anys havia completat l’educació terciària, enfront del 33,1% dels homes. Aquest patró es pot observar a gairebé la totalitat de països de la UE6.
Gràfic 12: Població de 16 i més anys amb estudis universitaris o CFGS (2009-2025)
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població de 16 anys i més per titulació acadèmica, Població de 16 anys i més per titulació acadèmica i sexe, Població de 16 anys i més per titulació acadèmica i sexe (microdades).
Mapa 5: Població de 16 i més anys amb estudis universitaris o CFGS per AEB (%), a 01/01/2025
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població de 16 anys i més per titulació acadèmica, Població de 16 anys i més per titulació acadèmica i sexe, Població de 16 anys i més per titulació acadèmica i sexe (microdades).
3.4 Noms més freqüents de la població
Els noms més freqüents entre les dones empadronades a Barcelona són Maria/María, Carme/Carmen, Montserrat, Marta, Laura, Marta, Núria/Nuria i Cristina. Entre els homes, Antonio/Antoni, Jordi/Jorge, Josep/José, David, Marc i Manuel/Manel. Les il·lustracions següents mostren els noms més freqüents dels residents segons les dècades de naixement.
Gràfic 13: Noms més freqüents de les barcelonines i els barcelonins per dècades de naixement
Barcelonines
Barcelonins
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Noms més freqüents per sexe, Noms més freqüents per sexe i dècada de naixement (microdades), Noms dels habitants de Barcelona per edat mitjana i sexe (microdades), Cognoms dels habitants de Barcelona.