4 La nacionalitat

En l’apartat anterior s’ha descrit com un alt percentatge de població nascuda a l’estranger resident a Barcelona ha obtingut la nacionalitat espanyola. Per tant, la consideració del país de naixement i no de la nacionalitat en l’anàlisi permet obtenir una imatge més aproximada a la diversitat de la població de Barcelona, independentment de si aquesta és estrangera o no. Específicament, tenir en compte el lloc de naixement permet fer visible la particularitat d’11 de cada 100 residents de la ciutat a 1 de gener del 2026, o el que és el mateix, del 30% dels nascuts a l’estranger i que tenen la nacionalitat espanyola.

No obstant, la nacionalitat és una variable imprescindible en l’anàlisi de la diversitat sociodemogràfica, que aporta informació necessària per comprendre quina és l’estructura d’estratificació social de la ciutat. En efecte, tenir la nacionalitat del país on es resideix és un element molt determinant per la vida de les persones i de les seves famílies, en especial dels residents extracomunitaris, ja que possibilita l’exercici ple dels drets de ciutadania, condició necessària per l’assoliment de la igualtat d’oportunitats i de la cohesió de la societat. Això és en especial rellevant en la conjuntura actual d’acceleració i diversificació dels fluxos d’immigració internacional d’ençà de la recuperació de la crisi de covid-19, donat que part de la població recentment arribada a Barcelona encara no hauria completat el procés d’obtenció de la ciutadania de destí.

A més, l’adquisició de la nacionalitat espanyola no és un procés igual per a tothom. La facilitat i la durada del procés, que pot durar dels 2 als 10 anys des de l’arribada, ve causada per l’existència de tractats de doble nacionalitat entre Espanya i alguns dels països d’origen, així com d’una legislació que afavoreix la nacionalització a descendents d’espanyols. Aquesta situació explica que els percentatges de nacionals espanyols entre els immigrants vagi en funció de l’origen més que no del grau d’arrelament o de l’antiguitat del col·lectiu. Així, entre els residents provinents de Llatinoamèrica s’enfila fins el 43,3%. En canvi, només el 15,6% dels nascuts a l’Àsia són de nacionalitat espanyola. Per citar alguns exemples concrets entre els mostrats al gràfic 12, el rang va de les baixes proporcions de nascuts a l’Argentina i a l’Equador que han mantingut la nacionalitat del seu país, fins als pakistanesos, els indis, els marroquins o els xinesos, entre els que la coincidència de l’origen i la nacionalitat és molt elevada.

4.1 La població de Barcelona segons la nacionalitat

La forta onada migratòria de la primera dècada del segle XXI va representar un augment espectacular de la diversitat nacional entre la població de la ciutat en menys de tres dècades, que va passar de tenir un 4,9% d’estrangers el 2001 a un 17,5% el 2010. Després va seguir un quinquenni d’estabilitat que a partir del 2016 va iniciar un nou repunt fins que l’any 2019 va depassar la línia del 20%. Un cop superada l’etapa pandèmica, s’accelera de nou l’arribada de població estrangera fins englobar el 2026 a 460.409 persones, que representen el 26,6% del total de la població. Al rerefons d’aquesta evolució hi ha una forta sincronia amb el cicle econòmic.

Gràfic 16: Evolució de la població de Barcelona per nacionalitat (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants. De l’1 de gener de 1997 a l’1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població segons nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger), Població segons nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe, Població segons nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i sexe (microdades) i Taxa (%) de població estrangera.

Tanmateix, tal com s’acaba d’apuntar el ritme de creixement s’ha alentit considerablement al 2026 en comparació amb els anys precedents, de manera que l’increment interanual d’enguany ha estat del 0,7%. De fet, la taxa màxima de creixement en el període posterior a la pandèmia es va registrar el 2024 (10,4%), mentre que el 2025 l’augment ja s’havia moderat fins al 5,7%. En canvi, la població de nacionalitat espanyola ha experimentat retrocessos durant bona part dels anys analitzats. Així, l’any 2026 registra una disminució del 0,4% respecte de l’any anterior.

Gràfic 17: Població de Barcelona per nacionalitat (1997-2026), variació interanual (%)

4.2 La població estrangera

4.2.1 Evolució temporal

Quant a la composició nacional dels estrangers, els residents amb alguna nacionalitat de la Unió Europea són 123.113 i representen un 26,7% dels estrangers (gràfic 18). Després d’un descens petit i puntual al 2021, la població comunitària augmenta de nou amb força a Barcelona i, tot i que s’alenteix el ritme ascendent en el darrer any, el creixement acumulat del col·lectiu ha estat del 20,4% respecte el final de la pandèmia. En el cas dels estrangers extracomunitaris, l’acceleració del seu creixement es frena considerablement al 2026, encara que continua a l’alça. Amb un augment del 0,5% l’any més recent, assoleix una nova xifra record de 337.296 efectius, el 73,3% del total d’estrangers¹⁴.

Gràfic 18: Evolució del percentatge de la població estrangera sobre el total de població (1997-2026)

Gràfic 19: Evolució de la població estrangera per continent de nacionalitat (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants. De l’1 de gener de 1997 a l’1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de nacionalitat, Població per continent de nacionalitat i sexe (microdades), Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe, Població per continent de nacionalitat i edat quinquennal i Població per continent de nacionalitat, sexe i edat quinquennal (microdades).

4.2.2 Distribució territorial

El gràfic 20 descriu quina és la distribució dels estrangers segons el continent del país de nacionalitat pels districtes de la ciutat. Malgrat que es poden trobar persones dels cinc continents en cadascun dels districtes, s’observen patrons territorials persistents any rere any. D’una banda, a Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu destaca l’alta concentració d’americans, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i l’Eixample és on hi viuen més europeus no espanyols. Finalment, cal destacar que Ciutat Vella és el districte amb major nombre d’asiàtics, on és el col·lectiu més nombrós amb 26.223 persones, el 41% dels estrangers residents al districte.

Gràfic 20: Població estrangera dels districtes per continent de nacionalitat, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per continent de nacionalitat, Població per continent de nacionalitat i sexe (microdades), Població per regió geogràfica de nacionalitat i sexe, Població per continent de nacionalitat i edat quinquennal i Població per continent de nacionalitat, sexe i edat quinquennal (microdades).

Si s’amplia el zoom territorial, el mapa 34 mostra que tot i la població estrangera és distribueix per tots els barris, la seva presencia es fa notar en uns barris més que en uns altres. En particular, els barris de Ciutat Vella són els que presenten una major proporció d’estrangers, seguits per alguns dels barris de Sant Martí que toquen el Besòs. Amb menys intensitat també destaquen alguns barris de Sant Andreu, de Nou Barris, de Sants Montjuïc i de la part central de l’Eixample. Per tant, la distribució territorial dels estrangers de Barcelona està lluny de ser homogènia.

És interessant comparar aquest mapa amb els mapes que ens mostraven la distribució al territori dels nascuts a l’estranger. La distribució territorial de la població de nacionalitat estrangera, per tant, no deriva directament de la de la població nascuda a l’estranger, i això s’explica per la diversitat territorial en les proporcions de persones nascudes a l’estranger que són de nacionalitat espanyola. En efecte, considerant la nacionalitat es mitiguen les altes concentracions de població immigrada dels barris del nord de la ciutat. Tal com mostrava la taula 2, els districtes amb més immigrants nacionalitzats són el d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, i el que menys, el de Ciutat Vella. Aquestes diferències s’explicarien per la nacionalitat d’origen i el temps de residència a destinació dels seus residents.

Mapa 34: Població amb nacionalitat estrangera per AEB, a 01/01/2026

Mapa 35: Població amb nacionalitat estrangera per AEB (variació interanual %), a 01/01/2026

L’augment interanual de la població estrangera a Barcelona s’ha moderat considerablement respecte el de l’any 2025. Tot i així, tal com mostra el mapa 35 el creixement s’ha distribuït força en el territori: a vuit dels deu districtes i a la majoria de barris es registra un creixement en la proporció d’estrangers. 133 àrees estadístiques bàsiques guanyen població estrangera. Per districtes, els guanys més importants en termes relatius corresponen a Ciutat Vella (+1.048 persones estrangeres, un 1,7% respecte l’any 2025), a Sant Andreu (+378, un +1,3%) i Sarrià-Sant Gervasi (+301, un +1.1%). Els dos districtes que experimenten un creixement negatiu són Gràcia (-86 estrangers, un -0,3%)i Horta-Guinardó (-19 estrangers, un -0,1%).

4.2.3 Principals nacionalitats

El gràfic 21 descriu les 20 nacionalitats més freqüents a Barcelona a 1 de gener de 2026. La nacionalitat italiana, amb 54.036 persones, despunta quantitativament, mantenint un clar avantatge envers la resta de nacionalitats més freqüents. A distància apareix la segona nacionalitat, Colòmbia, amb 30.196 nacionals. Segueixen, per ordre de major a menor freqüència: Pakistan (26.317), Xina (23.937), Perú (23.300) i França (20.075). Cal recordar que entre els nacionals italians s’hi troben tant persones nascudes a Itàlia com nascudes a l’Argentina. Això explica que, segons la seva nacionalitat, els argentins no apareguin fins la desena posició, quan tanmateix és el primer col·lectiu per país d’origen. Similar és el que s’observa per la majoria de nacionalitats llatinoamericanes, que baixen posicions en aquest rànquing de respecte a l’odre que ocupaven entre els principals països de naixement. El cas contrari el trobem per als nacionals del Pakistan, la Xina i el Marroc, que escalen posicions respecte a les ocupades dintre la classificació segons país de naixement.

Gràfic 21: Població estrangera segons les nacionalitats més freqüents, a 01/01/2026

Gràfic 22: Evolució del nombre de persones amb la nacionalitat estrangera més freqüent a Barcelona (1997-2026)

Com il·lustra el gràfic 22, el protagonisme dels nacionals italians es manté inamovible des de fa 14 anys. Els italians són cada cop més nombrosos: si l’any 2013 n’eren 24.279, al 2026 ja en són més del doble, 54.036, gairebé 30.000 persones més. Retrocedint en el temps, l’any 2011 i 2012 el protagonisme l’havien tingut els pakistanesos; abans, 2009 i 2010, els italians un altre cop; els equatorians durant l’etapa d’expansió econòmica, i els marroquins del 1997 al 2000.

Finalment, la taula 7 indica que tot i la rellevància numèrica de determinades nacionalitats, la població estrangera és una població molt diversa, i a Barcelona hi conviuen al 2026 181 nacionalitats a més de l’espanyola. Amb 165 nacionalitats, el districte més variat nacionalment és l’Eixample, i el més homogeni és Les Corts, on hi resideixen veïns de 139 diferents nacionalitats.

Taula 7: Nombre de nacionalitats de la població dels districtes, a 01/01/2026

4.3 Domicilis segons la nacionalitat dels seus residents

El Padró Municipal d’Habitants registra el domicili habitual de les persones, permetent quantificar els domicilis on viuen els barcelonins i les barcelonines, així com conèixer els detalls sobre la seva composició. En aquest apartat es descriu l’evolució i les característiques de convivència en funció de la nacionalitat de les persones empadronades en una mateixa adreça,

Barcelona ha passat dels 558.539 domicilis de 1997 als 684.077 de 2026. Aquest creixement de gairebé 130.000 domicilis ha estat exclusivament de domicilis on tots els residents són de nacionalitat estrangera o de domicilis mixtos, on conviuen persones espanyoles amb altres d’estrangeres. De fet, durant el període 1997-2026, s’observa (gràfic 23) una disminució dels domicilis on només hi són empadronades persones de nacionalitat espanyola, passant dels 542.996 als 492.277, un decreixement del -9,3%. El resultat és que al 2026 el 72% dels domicilis de la ciutat de Barcelona són compostos de persones de nacionalitat espanyola, mentre que un 13,7% dels domicilis són només d’estrangers i el 14,4% són domicilis mixtos.

Gràfic 23: Evolució dels domicilis per la nacionalitat de les persones (1997-2026)

El gràfic 24 detalla aquesta distribució per districtes, indicant que els domicilis amb només nacionals espanyols són la minoria a Ciutat Vella (el 42,6%, o 17.784 dels 41.721 domicilis del districte), a Sants-Montjuïc representen el 70,6%, i a l’altre extrem es situen els districtes de Sant Andreu (80,3%) i de les Corts (79,4%).

Gràfic 24: Domicilis per la nacionalitat de les persones segons districte, a 01/01/2026

Finalment, l’anàlisi dels domicilis per la nacionalitat de les persones i la seva estructura que mostra el gràfic 25 ens aproxima a les pautes de convivència de les persones segons la seva nacionalitat. Els domicilis mixtos per definició són de més d’una persona. D’aquests, més de la meitat són de convivència de persones adultes, sense menors de 18 anys. El 35,9% són formats per dues persones o més totes majors de 18 anys, i el de 20% per dues persones de 18 a 64 anys.

No obstant, entre els domicilis mixtos també són quantitativament destacables els domicilis amb menors d’edat. Així el 15,4% són de tres persones o més, dues de 18 anys i més i la resta menors d’edat, i el 22,9% són domicilis amb més de dues persones adultes i altres persones menors de 18 anys. En canvi, els domicilis monoparentals o monomarentals hi són poc freqüents, com també ho són els domicilis amb persones de 65 anys i més.

Si comparem els domicilis de nacionals espanyols amb els d’estrangers, el primer que crida l’atenció és que els domicilis unipersonals són proporcionalment molt semblants en ambdós casos, en total representen el 37,3% entre els primers, i el 36,1% entre els segons. No obstant, si entre els primers són destacables els domicilis unipersonals de població de 65 i més anys, entre els segons hi destaquen les persones adultes, de 18 a 64 anys, que viuen soles. De fet, d’acord amb la seva estructura d’edat més jove, la presència de persones de 65 anys i més és molt petita entre els domicilis de nacionalitat estrangera, entre els que, en canvi, destaquen els que estan composats de dues persones de 18 a 64 anys sense menors (23,7% respecte el 10,3% entre els nacionals), o els altres domicilis amb una o més persones menors de 18 anys (8,5% en comparació al 3,9% entre els espanyols).

Gràfic 25: Domicilis per la nacionalitat de les persones i l’estructura del domicili, a 01/01/2026

4.4 Mercat de treball segons la nacionalitat

Durant el segle XX, la industrialització de la zona metropolitana i la demanda d’obrers per al sector secundari de l’economia va activar l’arribada de la població nascuda a la resta de Catalunya i d’Espanya. En el context actual de globalització econòmica i de predomini del sector terciari i de serveis en l’economia barcelonina, la demanda de treballadors poc qualificats en sectors com el turisme, el comerç, el servei domèstic o la construcció explica, en part, la intensificació dels fluxos d’immigració internacionals a la ciutat durant el segle XXI. No obstant, Barcelona històricament ha estat un context selectiu de recepció de població qualificada, tal com apunten Cabré i Pujadas (1982) ¹⁵.

En aquest sentit, l’evolució recent ha estat l’arribada de població estrangera amb un perfil formatiu cada cop més qualificat, com s’ha descrit en l’apartat 3.4. Conseqüentment, els indicadors laborals agregats en funció de la nacionalitat s’han d’interpretar amb la deguda cautela, tenint en compte la diversitat de perfils socioeconòmics existent entre la població estrangera laboralment activa a Barcelona. Alguns col·lectius específics no són distingibles a partir de les dades laborals disponibles. Aquest és el cas del cada cop més nombrós col·lectiu dels anomenats expats, treballadors altament qualificats i ben remunerats que resideixen a Barcelona, però amb una vinculació laboral amb el país d’origen i una elevada transitorietat residencial. O també el del nombrós col·lectius d’estudiants estrangers de postgrau que compaginen formació i treball.

En el gràfic 26 es mostra l’evolució de la població activa a Barcelona segons les dades trimestrals de la submostra per la ciutat de Barcelona de l’Enquesta de Població Activa de l’Institut Nacional d’Estadística i l’IDESCAT. Pel que fa als actius amb nacionalitat espanyola, l’evolució des de 2005 fins el primer trimestre de 2026 ha estat força estable, encara que a la baixa, amb petites oscil·lacions dintre del rang que va de les 700.000 fins a les 600.000 persones actives. En canvi, l’evolució del nombre absolut de població activa estrangera fluctua en funció de la conjuntura econòmica. Augmenta durant els anys d’expansió econòmica, en paral·lel al pes ascendent de població estrangera a la ciutat, i fins i tot continua creixent durant els primers trimestres de la crisi econòmica, assolint 199,10 milers de persones actives el tercer trimestre de 2011, el 23,3% de la població activa total de Barcelona.

A partir de 2012 s’inicia una disminució dels actius estrangers fins arribar a un mínim de 123 mil persones el tercer trimestre de 2015, el 15,8% dels actius. Amb la recuperació econòmica, i en paral·lel a la nova etapa de fluxos immigratoris a la ciutat, es reprèn el ritme ascendent d’estrangers participant al mercat de treball, fins arribar al màxim de 293,9 mil persones actives el primer trimestre de 2026, representant el 31% del total de població activa, duplicant el seu pes relatiu en menys d’una dècada. Aquesta evolució en la composició per nacionalitat de la força de treball és evidentment derivada de la composició demogràfica de la població, així com de l’efecte específic del context econòmic segons la procedència i nacionalitat de la força de treball.

Gràfic 26: Evolució de la població activa per nacionalitat i del percentatge d’estrangers sobre el total de població activa (2005-2026)

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) facilitades per l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Del primer trimestre de 2005 al primer trimestre de 2026.
Podeu trobar més informació Població activa per grup de nacionalitat, Població censal per la relació amb l’activitat econòmica, nacionalitat (Espanya i estranger) i sexe i Població ocupada per grup de nacionalitat.

El curs de la taxa d’ocupació i de l’atur indiquen que els estrangers, de manera agregada, són més vulnerables a la conjuntura econòmica, efecte del procés de segregació en el mercat de treball en funció de l’origen (Veira, Stanek i Cachón, L., 2011¹⁶), especialment durant els anys previs a la crisi econòmica. El gràfic 27 mostra com la taxa d’ocupació evoluciona vora el 90% tant entre els treballadors espanyols com estrangers fins el 2009, quan la pèrdua d’ocupació és clara en els dos col·lectius. Clarament, el sotrac de la davallada d’ocupació és especialment evident entre els treballadors estrangers (Gil-Alonso i Vidal-Coso, 2015)¹⁷, fins arribar al mínim del 71,3% el primer trimestre de 2014. A partir del 2015 s’inicia la recuperació d’ocupació, tant per espanyols com per estrangers, disminuint les diferències entre els col·lectius, aproximant-se ambdós a un 90% d’ocupació.

De nou, la crisi laboral provocada per la pandèmia de la Covid-19 impacta de ple en l’ocupació. Però si bé la disminució és relativament petita entre els treballadors espanyols, és força més significativa pels estrangers: d’una taxa d’ocupats del 91,3% el quart trimestre de 2019, fins a la del 78% el tercer trimestre de 2020. El daltabaix laboral per als estrangers és temporal. La refeta es fa evident a partir del 2021, amb la recuperació i aproximació posterior als nivells d’ocupació dels treballadors amb nacionalitat espanyola, tot i que les oscil·lacions trimestrals de l’ocupació continuen sent més grans entre la força de treball estrangera. La darrera data disponible és la del primer trimestre de 2026 i mostra un decalatge de més de nou punts entre taxa d’ocupació de 93,8% de la població activa amb nacionalitat espanyola i la de 84,5% dels estrangers.

L’evolució de l’atur registrat (gràfic 28) reafirma el descrit, amb un major creixement de la desocupació entre els estrangers en les dues etapes de context econòmic desfavorable. Un cop superada la pandèmia de Covid-19 la tendència és a una certa estabilitat en el nombre d’aturats independentment de la nacionalitat, tot i que s’observa una suau davallada del nombre d’aturats espanyols, que contrasta amb una lleu tendència a l’alça en el nombre absoluts d’aturats d’altres nacionalitats. En aquest darrer cas una possible explicació seria la incorporació de nous demandants d’ocupació donada la intensificació dels fluxos d’immigració internacional a partir de l’any 2022.

Es interessant notar l’impacte diferencial de la desocupació per sexe segons la nacionalitat. Entre els estrangers, durant la crisi econòmica la major pèrdua d’ocupació va afectar sobretot els homes, en impactar especialment els sectors econòmics més masculinitzats on abundava el treball precari i poc qualificat. Les dones estrangeres, en canvi, molt concentrades al servei domèstic i de les cures van poder resistir millor al context de pèrdua d’ocupació. A partir de la recuperació econòmica les xifres de l’atur femení i masculí s’igualen per als estrangers. En el cas dels treballadors amb nacionalitat espanyola, en canvi, cal apuntar la persistència de les xifres superiors d’atur femení. Tot i que durant la crisi econòmica la xifra d’homes aturats s’aproxima a la d’aturades, aquest és també un efecte conjuntural de la concentració de la pèrdua de llocs de treball en els sectors més masculinitzats. Amb la recuperació econòmica s’amplia la bretxa d’atur entre homes i dones, que continua fins l’actualitat.

Gràfic 27: Evolució de la taxa d’ocupació per nacionalitat (2005-2026)

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) facilitades per l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Del primer trimestre de 2005 al primer trimestre de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població activa per grup de nacionalitat, Població censal per la relació amb l’activitat econòmica, nacionalitat (Espanya i estranger) i sexe i Població ocupada per grup de nacionalitat.

Gràfic 28: Evolució de les persones registrades a l’atur per sexe i nacionalitat (2009-2026)

Font: Generalitat de Catalunya. Observatori del treball i model productiu. Dades del Servicio Público de Empleo Estatal. De gener de 2009 a juny de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Nombre de persones registrades a l’atur per nacionalitat i Nombres de persones registrades a l’atur per sexe i nacionalitat.

El gràfic 29 mostra la distribució del contractes de treball signats a Barcelona durant el 2024 en funció de la nacionalitat de la persona treballadora a partir de les dades del SOC i del Servei Públic d’Ocupació Estatal facilitades per Observatori del Treball i del Model Productiu. Més de la meitat dels contractes signants per treballadors estrangers, el 54,8%, van ser contractes indefinits, i un altre 30,5% contractes eventuals per circumstàncies de la producció. Entre els treballadors amb nacionalitat espanyola, la proporció de contractes indefinits entre els que es van signar al llarg de l’any és menor, el 34,9%. La contractació temporal va ser majoritària, entre la que destaca el 38,3% que representen els contractes per circumstàncies de la producció o el 12,4% de contractes d’interinitat.

Gràfic 29: Contractes de treball signats a Barcelona durant el 2025 per la nacionalitat de la persona treballadora

Font: Generalitat de Catalunya. Observatori del treball i model productiu. De gener de 2025 a desembre de 2025.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Nombre de contractes de treball registrats de persones estrangeres per modalitat, Nombre de contractes de treball registrats de persones estrangeres per sexe i modalitat, Nombre de contractes de treball registrats per modalitat i Nombre de contractes de treball registrats per sexe i modalitat.

En relació als salaris, el gràfic 30 dibuixa una evolució ascendent de les retribucions mitjanes des de 2010, en plena crisi econòmica fins el 2024. Aquesta tendència d’increment salarial és comuna per treballadors espanyols i estrangers, ja siguin dones o homes, tot i que cal apuntar la davallada del salari mitjà de les dones estrangeres del 2024. A pesar de la tendència alcista de les retribucions d’uns i altres, els patrons salarials segons nacionalitat i segons sexe són molt distingibles. Els treballadors i treballadores amb nacionalitat espanyola tenen salaris més elevats que els estrangers. Concretament, al 2024, darrer any amb dades disponibles, la bretxa salarial segons la nacionalitat era de gairebé 12.000 euros anuals en el cas masculí, o el que és el mateix, dels 42.718€ de mitjana retribuïts als treballadors espanyols als 30.826€ dels estrangers). En el cas femení, la diferència és menor tot i que el salari anual de les treballadores espanyoles (34.895) és, de mitjana, més de 7.000€ més elevat que la de les estrangeres (27.884). A la desigualtat per nacionalitat, cal afegir-hi la tothora present bretxa salarial per sexe: és igual si són espanyoles o estrangeres, el salari mitjà de les treballadores de Barcelona és menor al del homes del seu col·lectiu nacional, tot i que aquesta bretxa de gènere és superior en el cas de les espanyoles.

Gràfic 30: Evolució del salari mitjà (€/any) de les persones residents a Barcelona per sexe i grup de nacionalitat (2010-2024)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD) a partir de les dades de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social. Mostra Continua de Vides Laborals. De 2010 a 2024.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Salari mitjà de les persones residents a Barcelona per grup de nacionalitat i Salari mitjà de les persones residents a Barcelona per sexe i grup de nacionalitat.

Gràfic 31: Evolució del salari mitjà (€/any) de les persones residents estrangeres a Barcelona per sexe i origen del grup de nacionalitat (2010-2024)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD) a partir de les dades de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social. Mostra Continua de Vides Laborals. De 2010 a 2024.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Salari mitjà (€) de les persones residents estrangeres a Barcelona per origen del grup de nacionalitat i Salari mitjà (€) de les persones residents estrangeres a Barcelona per sexe i origen del grup de nacionalitat.

No obstant també és interessant observar que tot i aquesta evident diferència salarial, la tendència ascendent de les remuneracions laborals ha estat més notòria per als estrangers, ja siguin dones o homes, tot i que s’atura per les dones estrangeres durant el darrer any. Això fa que la bretxa per nacionalitat s’hagi moderat a la existent al 2010, quan es situava en 15 mil euros d’avantatge en el cas dels homes espanyols respecte als estrangers, i de 10 mil euros de les espanyoles respecte a les estrangeres.

L’evolució salarial favorable dels treballadors estrangers es pot interpretar com la conseqüència de la millora del perfil educatiu i professional de la població forana d’uns determinats orígens comentada a l’apartat 3.4. Específicament, tal com s’observa al gràfic 31, les mitjanes salarials dels treballadors de la resta de la Unió Europea són pràcticament idèntiques, e inclús superiors, a la dels espanyols. Les mitjanes pels treballadors de la resta d’Europa es troben una mica per sota, mentre que per la resta de treballadors estrangers són molt més baixes, situant-se al 2024 entre els 20.000€ i els 23.000€, en funció del col·lectiu.

Gràfic 32: Persones assalariades (%) que pateixen pobresa salarial per sexe i nacionalitat (2024)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD) a partir de les dades de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social. Mostra Continua de Vides Laborals. 2024.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Persones assalariades (%) que pateixen pobresa salarial per nacionalitat.

La desigualtat en les retribucions en funció de la nacionalitat i del sexe influirà directament en les taxes de pobresa salarial observades al gràfic 32.

Pel que fa a la diferència per sexe, el percentatge de pobresa salarial és superior entre les dones, amb la única excepció dels nacionals de la resta del món, entre els que la pobresa salarial masculina supera per poc la femenina. I pel que fa a l’afectació de la pobresa salarial segons el grup de nacionalitat, els assalariats amb nacionalitat espanyola presenten el menor percentatge (11,5% entre les assalariades i el 8,5% entre els assalariats), que és molt similar als dels assalariats de la resta de la Unió Europea. La pobresa salarial, en canvi, és clarament superior entre els treballadors de la resta d’Europa (que aproximadament dobla la dels espanyols), i la dels llatinoamericans i de la resta del món (que aproximadament la triplica).

4.5 Ensenyament segons la nacionalitat

La creixent internacionalització de la societat barcelonina va més enllà de la heterogeneïtat en els perfils demogràfics i la major presència de treballadors estrangers. Barcelona, donada la seva creixent oferta formativa i el prestigi dels projectes d’investigació dels grups de recerca de la ciutat, s’ha convertit en una destinació preferida per fer-hi vida acadèmica.

Les dades proporcionades per la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya ens informen del nombre d’alumnes estrangers matriculats a les universitats de la ciutat, ja sigui seguint els estudis de grau o postgrau de les universitats de la ciutat, o desenvolupant-hi una recerca a través d’un programa de doctorat. Considerant les dades disponibles més recents, les del curs 2023-24, el gràfic 33 mostra que si bé els estrangers són minoria entre els estudiants de grau de les diverses universitats, la proporció d’alumnat internacional és molt significativa en els estudis de postgrau.

Gràfic 33: Nombre d’alumnes matriculats a la universitat per tipus d’estudi, grup de nacionalitat i universitat, curs 2023-2024

Font: Dades Obertes Catalunya - Secretaria Universitats i Recerca. Curs 2023-24.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Nombre d’alumnes matriculats a la universitat per sexe, grup de nacionalitat i universitat, Nombre d’alumnes matriculats a la universitat per tipus d’estudi, grup de nacionalitat i universitat, Nombres d’alumnes que accedeixen a la universitat per tipus d’estudi, grup de nacionalitat i universitat, Nombre d’alumnes universitaris titulats per sexe, grup de nacionalitat i universitat, Nombre d’alumnes universitaris titulats per tipus d’estudi, grup de nacionalitat i universitat i Nombres d’alumnes que accedeixen a la universitat per sexe, grup de nacionalitat i universitat.

Més concretament, el nombre d’estudiants estrangers de màster a la UPF, 2.201, és superior al nombre de matriculats amb nacionalitat espanyola, 1.992. En altres universitats, com la UB, la UPC i la UAB els estrangers són aproximadament la meitat dels seus estudiants de màster. L’única Universitat pública que s’allunya d’aquestes altes proporcions d’internacionalització dels seus màsters és la UOC. En el cas de les universitats privades, destaca la URL on l’alumnat no espanyol és majoria en els seus màsters, amb 1.870 matrícules d’estrangers i 1.391 d’espanyols.

Finalment, on més destacable és el volum d’alumnat estranger és entre els doctorands: a la UPC i la UPF superen als espanyols, i per posar altres exemples, representen el 38% de les matrícules de doctorat a la UAB, el 38,6 a la UOC i el 34,1% a la UB.

4.6 Cadastre i mercat immobiliari segons la nacionalitat

A més de les dades sobre la nacionalitat de la població de Barcelona del Padró municipal d’habitants i de les estadístiques del mercat de treball i d’alumnat universitari, també es disposa de dues fonts complementaries per referenciar indicadors alternatius sobre les persones amb nacionalitat estrangera que figuren com a propietàries d’un immoble: d’una banda les explotacions estadístiques de les bases de dades cadastrals de Barcelona¹⁸; i de l’altra les estadístiques a partir dels registres notarials de les compravendes de propietats immobiliàries de Barcelona.

Les bases de dades del cadastre conformen un registre exhaustiu dels bens immobles urbans i no urbans d’un territori que és el que permet confeccionar el padró de l’impost de bens immobles (IBI). Aquest padró de l’Ibi anual ens dona informació de les característiques de tot l’estoc cadastral (parcel·les, finques, càrrecs, locals, habitatges, etc.) i dels seus titulars principals, com per exemple saber si el primer titular d’un bé és persona física amb nacionalitat espanyola o estrangera.

D’altra banda, les escriptures de compravenda notarials notifiquen sobre els nous titulars de l’immoble i sobre les característiques de la transacció, aportant valors, preus i ubicacions d’aquesta dinàmica del mercat.

4.6.1 Evolució i distribució territorial

Les darreres explotacions estadístiques cadastrals de Barcelona (any 2026) donen, com a parc total, vora del milió i mig de locals cadastrals (1.477.384) que estan destinats a diferents usos, entre els quals 836.621 són habitatges. Aquestes mateixes dades per l’any 2018 eren 1.427 mil locals i 812 mil habitatges respectivament, és a dir en aquest període han incrementat un 3,5% i un 3% respectivament. Increments que es queden per sota del creixement de la població empadronada entre aquests anys, que és del 6,2% entre 2018 i 2026.

Ara bé, si agafem aquest període 2018-2026 com a punt de referència¹⁹, en aquests set anys s’observen diferències entre els grups de nacionalitat espanyola i estrangera de cada univers, tal com es mostra a la taula 8.

Taula 8: Evolució de l’estoc cadastral i del mercat immobiliari segons nacionalitat del propietari o del comprador (persona física), 2019-2026

Font: Padró municipal d’habitats, cadastre i compravendes notaris.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Nombre de locals cadastrals per tipus de propietari, Nombre de locals habitatge per tipus de propietari i agregat, Nombre de transmissions de compravenda d’habitatge per grup de nacionalitat del comprador, Població per nacionalitat (Espanya/UE/Resta estranger) i a la cerca dels diferents indicadors cadastrals. També trobareu més informació a l’aplicació interactiva Compravenda de propietats immobiliàries de Barcelona.

La primera observació és que mentre la població empadronada a la ciutat que té nacionalitat espanyola ha caigut un 4,4%, la que té nacionalitat estrangera ha augmentat un 52,8% i aquesta divergència encara s’acusa més quan comparem interanualment la nacionalitat dels propietaris cadastrals²⁰. Si ens centrem en les propietats de persones físiques, l’any 2026 una mica més d’un milió de locals són de propietari físic amb nacionalitat espanyola: 97% del total; versus 61 mil que ho són de persones estrangeres: 3,3% del total); entre 2018 i 2026 l’increment de locals propietat de persones amb nacionalitat espanyola ha estat del 0,1%, mentre que els de nacionalitat estrangera ho han fet en un 72,8%. Si ens fixem en el subgrup de propietaris d’habitatges cadastrals s’observa un petit descens (-0,4%) pel que fa als propietaris espanyols versus un destacable augment del 84,6% d’estrangers.

Territorialment, la distribució dels habitatges que són propietat de persones amb nacionalitat estrangera queda bastant concentrada als barris de Ciutat Vella, Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc. Inicialment va ser el Raval qui va liderar el rànquing i l’ha mantingut des de l’inici, però les incorporacions de la dreta de l’Eixample i l’antiga esquerra de l’Eixample, el Poble-sec, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, la Sagrada família, la Vila de Gràcia i el Poblenou, acaben configurant any rere any el mapa actual. Observant les dues instantànies dels mapes 36 i 37 pels anys 2009 i 2026 es pot veure aquesta transformació.

Mapa 36: Habitatges propietat de persones de nacionalitat estrangera, 2009

Mapa 37: Habitatges propietat de persones de nacionalitat estrangera, 2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD) a partir de les dades de l’Impost de Béns Immobles (IBI) de la Dirección General del Catastro (DGC) i de l’Institut Municipal d’Hisenda.
Aquí podeu veure les dades del Nombre de locals habitatge per tipus de propietari i agregat.

Pel que fa a les dades de compravendes notarials del 2025, aquelles que impliquen compradors de nacionalitat espanyola representen el 70,6%, les signades exclusivament per estrangers el 22,9% i per compradors de nacionalitat mixta el 6,4%. La tendència ha estat la d’una davallada de les operacions amb compradors exclusivament espanyols, tot i que l’evolució no ha comportat canvis massa significatius. Així per exemple, al 2014 ja eren força similars a les actuals: 74,5% de compravendes d’espanyols, 20,9% amb compradors estrangers i el 4,6% amb espanyols i estrangers conjuntament.

Gràfic 34: Compravendes d’habitatges per nacionalitat del comprador, 2012-2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD) a partir dels registres notarials de les compra-vendes de propietats immobiliàries de Barcelona.
Aquí podeu trobar més informació sobre el Nombre de transmissions de compravenda d’habitatge per grup de nacionalitat del comprador.

4.7 Parc de vehicles segons la nacionalitat

Afegim aquest apartat amb una nova font de dades municipal per conèixer més detalls sobre les persones amb nacionalitat estrangera de Barcelona: l’explotació estadística del Cens de vehicles de la ciutat. Els indicadors que obtenim del cens no només ens informen dels vehicles que formen part del Parc actiu de la ciutat sinó també d’alguna particularitat dels seus propietaris, com pot ser en aquest cas la nacionalitat espanyola o estrangera dels seus titulars.

Aquesta explotació estadística es basa en els vehicles que tenen informada la seva adreça a la ciutat de Barcelona i estan vigents una vegada tancat lany fiscal (31 desembre de cada any). Selabora a partir de les dades dels contribuents de lImpost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), conegut com Impost de Circulació i comptabilitza els vehicles vigents al municipi, excloent aquells en situació de baixa temporal i/o transferits a un altre municipi, configurant el padró de vehicles anual²¹.

4.7.1 Evolució i distribució territorial

Les darreres estadístiques del cens de vehicles de Barcelona (any 2025) donen un total de 821.740 vehicles, distribuïts en diferents tipologies entre les quals 471.498 són turismes (59,5%) i 241.026 motos (25,9%). Aquestes mateixes dades per l’any 2018 eren 827.278 vehicles: 492 mil turismes (57,4%) i 214 mil motos (29,3%), és a dir en aquest període de vuit anys el parc total s’ha reduït un 0,7%. El creixent protagonisme dels vehicles de dues rodes ha camuflat aquesta pèrdua ja que, mentre que els turismes van caure un -4,2%, les motos van guanyar un 12,4% d’efectius.

Ara bé, si prenem aquest període 2018-2025 com a punt de referència²², en aquests vuit anys observarem grans diferències entre els propietaris de nacionalitat espanyola i els d’estrangera de cada tipologia, tal com es mostra a la taula 9.

Taula 9: Evolució del parc de vehicles, turismes i motocicletes segons nacionalitat del propietari (persona física), 2018-2025

Font: Cens de vehicles i Padró Municipal d’Habitats.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Nombre de vehicles per grup de nacionalitat del propietari i tipus de vehicle, Nombre de vehicles per grup de nacionalitat del propietari i a la cerca dels diferents indicadors del parc de vehicles.

Si ens fixem en els últims 8 anys, ja hem vist que la població empadronada amb nacionalitat espanyola no ha deixat de disminuir: en el període 2018-2025 ho ha fet en un -4% mentre que el grup amb nacionalitat estrangera ha tirat a l’alça, augmentant un 51,7. Constatació que entre la població propietària de vehicles es repeteix, però d’una manera més irregular: els vehicles propietat de persona física amb nacionalitat espanyola també van minvant any a any (-3,2%), mentre que els que tenen nacionalitat estrangera augmenten (+30,6%). No obstant, la proporció de vehicles de propietaris amb nacionalitat estrangera és relativament petita: 80 mil vehicles (el 9,7%) versus els 742 mil d’espanyols (90,3%). En el cas dels turismes, la relació entre propietaris nacionals o estrangers és gairebé calcada (9,4% i 90,6%), i molt propera en pel que fa a la distribució nacional dels propietaris de motocicletes (10,8% i 89,2%). La variació al llarg del període ha estat la d’un increment de propietaris estrangers de turismes (32,4%) i motocicletes (49,8%), i d’una baixada de propietaris espanyols de turismes (-6,9%), que es compensa amb la crescuda en el cas de les motos (9%). Al gràfic 35 podem veure l’evolució de les diferents tipologies de vehicles propietat per persones de nacionalitat estrangera.

Gràfic 35: Evolució de la tipologia del parc de vehicles de propietat estrangera, 2016-2025

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD). Cens de vehicles a partir de les dades de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM).
Aquí podeu veure les dades sobre el Nombre de vehicles per grup de nacionalitat del propietari i tipus de vehicle.

L’evolució de la distribució territorial dels turismes propietat de persones amb nacionalitat estrangera queda concentrada als barris centre sud de la ciutat (dreta de l’Eixample i Antiga esquerra de l’Eixample, Vila de Gràcia, Sant Gervasi-Galvany, el Raval, el Poble Sec i Sants-Montjuïc). Observant les dues instantànies dels mapes 38 i 39 es veu com s’ha mantingut aquesta distribució, ilustrada amb els colors més foscos de la trama, sense ampliar-se a altres territoris. Al llarg del perídoe el que ha passat és que s’ha intensificant els valors.

Mapa 38: Turismes propietat de persones de nacionalitat estrangera, 2017

Mapa 39: Turismes propietat de persones de nacionalitat estrangera, 2025

D’altra banda, la distribució territorial actual, a l’any 2025, queda representada als gràfics següents, on es poden veure els paral·lelismes entre les dues tipologies de vehicles, els turismes i les motos.

Gràfic 36: Nombre de turismes i motocicletes per grup de nacionalitat del propietari, a 31/12/2025