2 Síntesi de resultats

• Segons les dades a 1 de gener de 2026, prossegueix la davallada del pes de la població autòctona, que va deixar de ser majoria al 2019. Enguany, la població autòctona representa el 44,6% del total. La població nascuda a la resta d’Espanya és el 12,4% del total i la nascuda a la resta de Catalunya el 6,8%. Hi ha 626.924 persones empadronades a Barcelona nascudes a l’estranger, el 36,2% del total.

• El districte amb més població nascuda a l’estranger és Ciutat Vella, on el 66,6% dels seus residents han nascut fora d’Espanya: el 10% a la resta de la Unió Europea i el 56,6% a països extracomunitaris.

• Els majors percentatges de població d’origen extracomunitari són els de Nou Barris (34,7%), de Sants-Montjuic (34,6%), seguits dels de l’Eixample (33,1%) o de Sant Martí (30,2%).

• Els nascuts a la resta de la Unió Europea destaquen en uns barris concrets més enllà dels de Ciutat Vella: Dreta de l’Eixample (9,7%), el Poble Sec (8,5%) i la Vila de Gràcia (8,6%).

• Les persones d’origen americà (333.240) representen el 53,2% del total de població nascuda a l’estranger.

• El primer país d’origen és l’Argentina, amb 49.789 persones, seguit de Colòmbia, amb 47.108, de Perú, amb 43.016, i Veneçuela, amb 35.669. A la cinquena posició, es troba un país asiàtic, el Pakistan, amb 31.649 persones.

• Els nascuts a l’estranger presenten una estructura d’edat jove, concentrada especialment entre els 20 i els 45 anys (amb una edat mitjana de 39,5 anys tant pels extracomunitaris com pels comunitaris). La relació de masculinitat mostra una considerable variabilitat entre els col·lectius de nascuts a l’estranger. Els originaris d’Amèrica i d’Europa són poblacions amb equilibri entre homes i dones, lleugerament feminitzades, mentre Africans i Asiàtics destaquen per la seva masculinització.

• Creix el nombre de persones nascudes a l’estranger amb estudis universitaris o de grau superior, però amb variació segons el grup d’origen. D’una banda, el 64% dels originaris de la resta d’Europa i el 73,4% dels nascuts al continent oceànic tenen estudis universitaris. D’altra banda, els menors percentatges de formació superior es donen entre els africans (19,1%) i entre els asiàtics (26,3%). Entre els dos extrems es situen els nascuts al continent americà, amb un 40,7% d’universitaris o amb un altre grau acadèmica superior.

• Durant el període analitzat, de 1997 a 2026, la població amb nacionalitat estrangera s’ha multiplicat per 17: de les 26.600 registrades al 1997 a les 460.409 persones, assolint un màxim en la història recent de la ciutat tant en termes absoluts com en pes relatiu (26,6% del total). Tanmateix, s’alenteix el ritme de creixement interanual respecte l’any 2025 (+0,7%).

• A Barcelona hi conviuen al 2026 persones de 181 nacionalitats. Amb 165 nacionalitats, el districte més variat nacionalment és l’Eixample, i el més homogeni és Les Corts, on hi resideixen veïns de 139 diferents nacionalitats.

• La nacionalitat italiana, amb 54.036 persones, encapçala un any més el podi entre la població estrangera, clarament a distància de la segona nacionalitat, Colòmbia, amb 30.196 nacionals.

• Barcelona ha passat dels 558.539 domicilis de 1997 als 684.077 de 2026. Aquest creixement de gairebé de 130.000 domicilis ha estat exclusivament de domicilis on tots els residents són de nacionalitat estrangera o de domicilis mixtos.

• Al 2026 en el 72% dels domicilis de Barcelona els formen persones de nacionalitat espanyola, mentre que el 13,7% dels domicilis són només d’estrangers i el 14,4% són domicilis mixtos.

• Les 293,9 mil persones actives de nacionalitat estrangera al primer trimestre de 2026 suposen un màxim del 31% del total de població activa, pràcticament duplicant el seu pes relatiu en menys d’una dècada.

• L’evolució de la taxa d’ocupació de la població estrangera ha estat, a partir del 2021, la d’aproximació als nivells d’ocupació dels treballadors amb nacionalitat espanyola, però persisteixen les diferències. La darrera data disponible és la del primer trimestre de 2026 i mostra un decalatge de més de nou punts entre taxa d’ocupació de 93,8% de la població activa amb nacionalitat espanyola i la de 84,5% dels estrangers.

• Existeix una bretxa salarial per nacionalitat i sexe. Al 2024 els salaris dels homes espanyols són més de 12.000 euros anuals superiors que els dels homes amb nacionalitat estrangera. En el cas femení, les treballadores espanyoles cobren a l’any aproximadament 7.000€ més que les estrangeres.

• Els estrangers són minoria entre els estudiants de grau de les diverses universitats de la ciutat. En canvi, la proporció d’alumnat internacional és molt significativa en els estudis de postgrau, en especial entre els estudiants de doctorat: a la UPC i la UPF els estrangers superen als espanyols, i representen el 38% de les matrícules de doctorat a la UAB, el 38,6 a la UOC i el 34,1% a la UB.

• Dels 836.621 habitatges cadastrals existents el 2026, un 78,8% són de propietari físic amb nacionalitat espanyola versus el 5,6% que són propietat de persones amb nacionalitat estrangera (47.005).

• Territorialment, la distribució dels habitatges que són propietat de persones amb nacionalitat estrangera queda bastant concentrada als barris de Ciutat Vella, Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc.

• D’entre les transaccions immobiliàries d’habitatges registrades pels notaris l’any 2025, la proporció de compradors de nacionalitat espanyola és molt superior a l’estrangera (70,6% compradors espanyols, 22,9% compradors estrangers i 6,4% compradors de nacionalitat mixta). La tendència ha estat la d’una davallada de les operacions amb compradors exclusivament espanyols

• Del parc de vehicles en mans de persones físiques de l’any 2025, el 90,3% del total correspon a un propietari amb nacionalitat espanyola i el 9,7% a persones de nacionalitat estrangera.