4 Origen i nacionalitat de la població

4.1 Població per lloc de naixement

Barcelona ha estat receptora de dues intenses onades immigratòries des de l’inici del segle XXI que han comportat un augment de la població amb nacionalitat estrangera i de la nascuda a l’estranger. Conseqüentment, seguint les dinàmiques recents de les ciutats de l’entorn europeu, aquests fluxos d’arribada de població forana comporten una transformació de la composició demogràfica de Barcelona, amb un impacte directe en l’augment de la diversitat dels orígens dels residents.

En un context global marcat per la globalització i l’augment de la urbanització a nivell planetari, les migracions responen a una combinació de factors interrelacionats. Entre aquests destaquen la recerca de millors oportunitats laborals, formatives i de qualitat de vida, així com els processos de reunificació familiar. Al mateix temps, la persistència de conflictes armats, crisis humanitàries i situacions d’inestabilitat política i econòmica en diferents regions del món activa fluxos de població que busquen seguretat i protecció internacional. També hi contribueixen, tot i que en menor mesura, les polítiques de lliure circulació de persones i de promoció de la mobilitat acadèmica dins de la Unió Europea, així com l’estratègia d’empreses, universitats i centres de recerca orientada a captar talent internacional en àmbits com la tecnologia, les finances, la innovació o la recerca científica.

Gràfic 14: Distribució de la població per lloc de naixement (1997-2026)

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, Població per lloc de naixement i sexe, Població per lloc de naixement i sexe (microdades).

Una de les tendències demogràfiques més destacades de la Barcelona actual és la progressiva reducció del pes de la població autòctona dins del conjunt de residents de la ciutat. De fet, la població nascuda a Barcelona va deixar de ser majoritària l’any 2020, i les dades del padró corresponents a gener de 2026 confirmen novament aquesta dinàmica: per setè any consecutiu, el nombre de persones empadronades que no han nascut a la ciutat supera el de les nascudes a Barcelona. Actualment, la població nascuda a la capital catalana representa el 44,6% del total de residents empadronats, consolidant així la tendència sostinguda de pèrdua de pes relatiu observada durant els darrers anys.

Les dades també evidencien la continuïtat del descens de la població nascuda a la resta d’Espanya. Aquest col·lectiu ha reduït gairebé la meitat del seu pes des de l’inici del segle XXI, passant del 20% de la població l’any 2010 al 12,4% el 2026. Paral·lelament, també es detecta una lleugera disminució de la proporció de residents nascuts a la resta de Catalunya, tot i que en aquest cas l’evolució a la baixa és molt més moderada, situant-se actualment en el 6,8% del total de població.

La pèrdua de pes relatiu dels grups nascuts a Barcelona, a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya s’ha vist compensada per l’augment sostingut de la població nascuda a l’estranger, especialment des de l’inici del segle XXI i en paral·lel a la intensificació dels fluxos de migració internacional. L’any 2023, aquest col·lectiu va superar per primera vegada la frontera simbòlica del 30% de la població resident. Des d’aleshores, el seu pes ha continuat augmentant a un ritme d’aproximadament dos punts percentuals anuals, tot i que el ritme de pujada s’ha frenat en el darrer any, passant del 35,3% al 2025 al 36,2% al 2026, assolint un total de 626.924 persones.

Després de la intensa onada immigratòria de la dècada dels 2000 —que va comportar una transformació profunda de l’estructura sociodemogràfica de la ciutat—, l’arribada de la crisi econòmica va donar pas a un període d’estabilització, durant el qual la població nascuda a l’estranger es va mantenir entorn del 20%–22% del total de residents. Tanmateix, en els darrers anys aquesta dinàmica s’ha reactivat amb força: el pes de la població nascuda a l’estranger ha passat del 22,5% l’any 2016 al 36,2% el 2026.

Si s’amplia la perspectiva temporal fins a l’inici del segle XXI, la magnitud del canvi demogràfic es fa encara més evident. En només vint-i-cinc anys, la població nascuda a l’estranger resident a Barcelona s’ha multiplicat per vuit, reflectint una transformació profunda de la composició per origen de la població de la ciutat.

Gràfic 15: Piràmides de població per lloc de naixement (en % sobre cada col·lectiu), a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement i sexe, Població per lloc de naixement i sexe (microdades), Població per lloc de naixement i edat quinquennal, Població per lloc de naixement, sexe i edat quinquennal (microdades).

La creixent diversitat de la població barcelonina comporta una heterogeneitat en els perfils demogràfics en funció del lloc de naixement de la població, molt evident pel que fa a les divergents estructures d’edat. Les respectives piràmides de població (Gràfic 15) mostren com els nascuts a l’estranger concentren els seus efectius en les generacions de joves i joves-adults d’edats compreses entre els 25 i els 44 anys, que són precisament les més deficitàries entre els nascuts a Barcelona ciutat, així com entre els nascuts a la resta de Espanya.

Al Gràfic 16 s’evidencia que la població nascuda a l’estranger és una població comparativament jove, amb una edat mitjana de 39,5 anys tant pels nascuts a la resta de la Unió Europea pels nascuts a la resta del món. Aquestes edats contrasten amb les de la població nascuda a Barcelona (de 41,9 anys), la nascuda a Catalunya (de 50,5 anys de mitjana) o sobretot amb la nascuda a la resta d’Espanya (de 66,2 anys de mitjana).

La població nascuda a l’estranger concentrada especialment en les edats de formació familiar ha esmorteït, encara que timidament, la baixada de la natalitat. Conseqüentment, cal destacar la seva aportació en la lleu remuntada de la població infantil a partir de la segona meitat de la dècada dels 2000. Contribució als naixements fàcilment identificable a la piràmide del Gràfic 27 que es descriurà més endavant, i que també s’analitzarà exhaustivament en l’apartat dedicat al creixement natural.

Gràfic 16: Edat mitjana de la població per lloc de naixement, a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Edat mitjana de la població per lloc de naixement, Edat mediana de la població per lloc de naixement.

La població de Barcelona presenta unes pautes residencials específiques en funció del lloc de naixement. Els Mapes 6-10 mostren en termes relatius com es distribueixen els diversos col·lectius en el territori barceloní. Les AEB amb més veïns nascuts a Barcelona es troben a Sarrià-Sant Gervasi, a Sant Andreu i a Horta-Guinardó. Els nascuts a la resta de Catalunya tenen una presència relativament significativa a Pedralbes i en altres zones de les Corts, així com en alguna AEB del Poble Nou. En canvi, a Nou Barris i a Ciutat Vella, la seva presència és pràcticament testimonial.

Mapa 6: Població nascuda a Barcelona per AEB (%), a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, Població per lloc de naixement i sexe, Taxa (%) de població nascuda a l’estranger, Població per lloc de naixement i sexe.

Mapa 8: Població nascuda a la resta d’Espanya per AEB (%), a 01/01/2026

Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, a 1 de gener de 2026.
Podeu trobar més informació als següents enllaços: Població per lloc de naixement, Població per lloc de naixement i sexe, Taxa (%) de població nascuda a l’estranger, Població per lloc de naixement i sexe.

Mapa 10: Població nascuda a l’estranger per AEB (%), a 01/01/2026